www.elllobregat.com
    24 de abril de 2017

Opinió > Jesús Vila

S’ha acabat el Congrés. I ara què?
Ja s’ha dit a tort i a dret que som fantàstics, que som bastant peculiars i que no han aconseguit laminar-nos malgrat la història. Ara caldria vertebrar-nos com a col·lectivitat per evitar que tornin a venir temptacions alienes de seguir-nos utilitzant com el solar de les runes que és el que hem estat, molt més encara que el pati del darrere.
El bilingüisme i les multes de trànsit
Tres dies abans de Sant Jordi, en plenes Festes de Primavera, el portaveu de Ciutadans a l’Ajuntament de l’Hospitalet, l’inefable Miguel García, va reclamar una retolació bilingüe de la senyalètica viària, avisant que “no adaptar la senyalització a la normativa lingüística deixa sense efecte les possibles sancions”. És la recurrència tradicional al conflicte lingüístic, quan s’acaben les altres idees reivindicatives. El millor que es pot fer per les llengües és usar-les amb la màxima correcció i deixar-se de discursos. Una llengua que es fa servir, opino, no morirà mai.
La menjadora socialista
Dues circumstàncies simultànies en el temps han posat sobre la taula una vegada més l’Hospitalet. Un reportatge llarg al digital Crític, fent-se ressò dels 36 anys de govern, més que absolut, absolutista, del PSC a l’Hospitalet, amb tota la seva llarguíssima corrua d’arbitrarietats, i un informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya sobre les deficiències de l’Ajuntament en la contractació administrativa de l’exercici 2013. Són dos casos concrets de males pràctiques. De molt més que males pràctiques, segurament.
El Congrés del Baix Llobregat i el pati del darrere
És curiós que es proposi ara un espai comú de debat com el que al juny està previst: el Primer Congrés del Baix Llobregat, organitzat pel Centre d’Estudis. Potser, s’està superant el localisme implícit. Fer cadascú la seva guerra ja ha demostrat que deixa derrotes incontestables. També a nivell mediàtic cal superar el mur localista. Hi ha alternatives: un grup públic comarcal de comunicació o una col·laboració público-privada. Calen accións, més que paraules, en un àmbit que serà imprescindible per deixar de ser el pati del darrere.
¿Escándalo en el Moisés Broggi?
Hace tan solo un par de semanas trascendía a la opinión pública —aunque de manera harto restringida como ya es tradicional—, un informe de la Sindicatura de Cuentas de Catalunya sobre la fiscalización del coste final de las obras del Hospital Comarcal del Baix Llobregat “Moisés Broggi” ubicado en Sant Joan Despí y en funcionamiento desde el año 2010. El informe en cuestión, que incluye las alegaciones del organismo afectado, indica que se observan “indicios de responsabilidad contable” derivados del pago de cantidades no justificadas en la ejecución de las obras y su financiación.
No a Ràdio L’Hospitalet... tal com era
Segur que la nova realitat política als municipis ens farà acostumar a la derrota d’algunes propostes dels equips de govern, fins ara intocables, i a la victòria de mocions d’una oposició diversa i moltes vegades ideològicament contrària, que es posarà d’acord més pel plaer d’observar la fragilitat del govern, que per defensar plantejaments comuns mitjanament meditats.

24-m: Especial eleccions

Con algunas excepciones, siguen mandando los de siempre: socialistas, iniciativa, independientes proclives o socialistas e iniciativa e independientes proclives. Esta comarca necesita regenerar la política, dar la vuelta a los ayuntamientos como si de un calcetín se tratara y eso solo se consigue con más democracia y con más unidad. Es decir, a efectos prácticos, con más participación, más transparencia, más activismo y menos egos.
El Districte Fantasmal
He de confessar d’entrada la meva malfiança i he de lamentar alhora que això no resulti gens professional perquè no hi ha proves objectives que facin entreveure segones intencions, tot i que les he buscat.
Del “metre especulat” al “metre pensat”
La notícia, recent, sobre la integració tarifària en matèria de transport que es va anunciar a mitjans febrer, segons la qual s’igualen les tarifes dels 18 municipis de la Zona 2 amb els 18 de la Zona 1, torna a posar sobre la taula l’arbitrària distribució municipal a l’entorn de l’àrea metropolitana de Barcelona i, per tant, l’oportunitat de repensar novament la divisió territorial i administrativa del país.
Los que mandan y el dinero de todos
En este complicado camino para hacer un periodismo de contraste, libre y responsable en que se ha empeñado esta casa que nos cobija, asistí el martes 24 de enero a la charla que sobre el marco legal de la publicidad institucional protagonizaron nuestro editor, Javier Pérez-Llorca, junto con el director de 20 minutos, Arsenio Escolar, y la responsable de las relaciones institucionales de la Oficina Anti-Frau de Catalunya, Lourdes Parramon, moderados por mi vecino de página Juan Carlos Valero. Salí con más conocimiento del marco legal, pero con las mismas convicciones sobre nuestra calidad democrática.
De la gran impunitat a la impunitat irreversible
El proper 15 de desembre farà 24 anys de l’assassinat del jove Pedro Álvarez que va caure abatut per un tret al cap en presència de la seva parella a l’Hospitalet. Ell, veí de la Verneda, s’acabava d’acomiadar de la noia que, en aquell instant, va estar a punt de ser atropellada per un cotxe que circulava a tota velocitat.
¿Tiempos malditos?
Pese al secretismo con que se ha llevado el nombre exacto de quienes acaban de permitir la repetición del peor presidente de la democracia española, algún diario ha publicado ya la lista de los genuflexos.
Y también de los resistentes, entre los cuales hay seis miembros de la comarca. Todos a una con el secretario general que le chillaba a Pedro Sánchez que nos librara de Rajoy en la última, hasta ahora, Fiesta de la Rosa.

El caliu literari
Aclariré que no em presentava a cap premi dels convocats, cosa que sí vaig fer fa una colla d’anys en una Nit semblant amb el resultat imaginable, de manera que el fracàs m’havia de servir per no insistir-hi mai més (cosa tampoc aconseguida).
L’Administració al Baix Llobregat: coordinar o simplificar?
Cada tant, el Baix Llobregat es posa de moda. Passa normalment quan algú de fora de la comarca descobreix que existim o quan algú de dintre té alguna ocurrència d’èxit que fa furor i alimenta la mala consciència dels que ens han oblidat. Ara el Baix Llobregat està de moda incomprensiblement. Perquè, de fet, no ha passat res especialment important, ni significatiu, ni res fa preveure que passi en breu. Fa molts anys que som el pati del darrere de Barcelona, però sembla que fins que TV3 no ho va proclamar als quatre vents, no s’ha tingut consciència clara.
Construir, construir…
Nos han dejado tan bonitas las ciudades que cuando un ayuntamiento de nuestro entorno habla de coser la trama, de restaurar las fachadas urbanísticas o de racionalizar las servidumbres de las infraestructuras, nos coge vértigo. En realidad, tres ese lenguaje reparador, tras esos planes de embellecimiento y restauración siempre, siempre, siempre hay un objetivo especulativo accionado por las grandes constructoras que no se resisten a ver como los terrenos baldíos, lo que en años fueron fértiles campos agrícolas, se tuestan improductivamente al sol del olvido.
Hem perdut el futur?
És evident que les darreres eleccions han suposat una nova frustració per l’esquerra. Malgrat el dia a dia i tot el que ha anat sortint a la premsa en matèria de corrupció i escàndols, el govern no només ha perdut vots i escons sinó que ha passat tot el contrari. Centenars d’analistes a tot el país han estat parlant i escrivint aquests dies sobre el què ha passat, exactament sobre la sorpresa del què ha passat. I no cal insistir-hi gens, perquè de la mateixa manera que les enquestes, encarregades des de tots els àmbits ideològics, coincidien en l’error, les coincidències dels opinadors també són aclaparadores.
Dolors soferts, dolors provocats
Ara si que estic segur que, definitivament, ens estem fent grans. Vaig pensar bastant sobre això divendres 5 de febrer durant i després de l’acte d’homenatge, reconeixement i agraïment que la gent d’Iniciativa del Baix Llobregat i especialment amics, coneguts i veïns de Sant Feliu van retre a Jaume Bosch que ho ha sigut gairebé tot a l’organització i molt en la vessant política i institucional de Catalunya.
Em va convidar a assistir un vell conegut que figurava entre els organitzadors i he de confessar que em va alegrar.
Si Antonio Ruiz fue historia viva de esta ciudad, L’Hospitalet, era porque sin su ejemplo de lucha, su rebeldía personal y sus aportaciones, aquellos años de tránsito entre la dictadura y lo que hemos vivido no hubieran sido lo mismo. Tampoco es posible hablar de Antonio sin hablar al mismo tiempo de Jaume Valls, que estuvo imprescindiblemente presente en el homenaje. Eran amigos de clase, de barrio, de profesión, de historia, de empresa, de partido, de sindicato, de sentimientos y de voluntades.
Un matiz electoral
El independentismo ha ganado también en el Baix Llobregat, si no en su aspecto cuantitativo si al menos cualitativamente, porque ha sido capaz de paralizar muchas voluntades contrarias: las de todos aquellos que han seguido en sus casas pese a lo que todos nos jugamos; y porque ese eje nacional sigue dejando en la cuneta a la Cataluña más social que sufre los peores momentos de su historia reciente.
La herida, el dedo y los refugiados
El peor Gobierno y el peor presidente después de la dictadura de Franco acaba de despertar: acepta acoger a 15.000 refugiados, aunque no sabe cómo. Curioso también que el PSC comarcal se haya sumado a la ola de solidaridad cuando ha sido el primero en poner trabas a la normalización del empadronamiento, ha repudiado a los manteros o no se ha movilizado contra el CIE. Algo está cambiando. Se tolera menos la inacción o la retórica.

24-m: especial eleccions

La Contracrónica - Por Jesús Vila

No. No era el debate, o la mesa redonda o la exposición de líneas programáticas que nos merecíamos, pese al esfuerzo de esta casa por dar voz a todos los que van a disputarse los ayuntamientos el 24 de mayo.
Qui s’estima el territori?
El nou PDU del Delta, que consolida 162 Ha d’espais encara rurals en terres de desenvolupament econòmic de ciutats com Gavà, Viladecans i Sant Boi, representa una nova retallada del territori agrari. Afirmen que són zones d’usos concrets i degratats; en canvi, s’obliden que sempre s’acaben convertin en zones residuals, quan els polígons estan més buits que plens. Cal respondre a la realitat del paisatge, la història i la decència. Però la gent no s’estima el territori.

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Agencia Publicitaria Llobregat, S.L. :: Raurich, 62 :: 08830 Sant Boi de Llobregat
Contacto
0,5