www.elllobregat.com
    18 de octubre de 2017

Opinió > Josep Ramón Mut

Aquest passat mes d’agost hem hagut de viure una de les pitjors desgràcies que qualsevol societat pot patir, uns atemptats al nostre país que mai oblidarem i que difícilment mai podrem perdonar a aquells que els van perpetrar.
Fa uns dies sentia a l’expresident del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, dir que Susana Díaz ho tenia complicat a les primàries del PSC a Catalunya perquè és d’origen andalús. Més de tres-cents anys després, a les Espanyes no han entès res.
Alexandre Magne, un dels personatges més rellevants de la història de la humanitat, repetia abans de les batalles a les seves tropes que la fortuna només afavoria a aquells homes valents.
Recentment al meu municipi, Cervelló, hem viscut episodis de desallotjament d’habitatges ocupats. Aquest fet s’està produint i se seguirà produint en els municipis de la comarca i de tot el país, i certament és un problema de difícil resolució ja que mai és una solució desallotjar a una família que ocupa un habitatge propietat d’un gran tenidor que no té més objectiu que el d’especular amb el mateix.
Aquest any es compleixen 40 anys del retorn de l’exili del President Tarradellas, probablement el cervelloní més il·lustre, i un dels baixllobregatins més reconeguts. Fa quaranta anys no cal dir que era un moment complicat.
Qui perd els orígens perd la identitat. Aquesta frase moltes vegades la utilitzo amb la voluntat que tothom se n’adoni que mantenir el patrimoni material als nostres pobles i ciutats no és una qüestió menor.
Fa uns dies, llegia la notícia que la UEFA havia decidit desistir de seguir sancionant el Barça per l’exhibició d’estelades al Camp Nou. La UEFA, fins aquell moment, basava la imposició de multes en el fet que la seva normativa prohibeix l’exhibició de símbols de caire polític als esdeveniments esportius organitzats pel propi organisme.
Com cada any, ara que comencen els dies freds es fa novament visible un mal endèmic que arrosseguem des de fa anys com és la pobresa energètica.
Tot i que encara no fa ni dos anys que em dedico a la política de forma “professional” (fins a mitjans de 2015 ho veia des de la barrera fent tasques de caire jurídic) no cal gaire temps per adonar-te’n que si tens recursos econòmics per a dur a terme les polítiques que vols implementar tot és relativament senzill, però per contra, si tens uns recursos insuficients la cosa es complica i molt.
Escric aquest article just després de venir d’acompanyar als jutjats els regidors de Badalona que els volen condemnar per haver anat a treballar al seu ajuntament el 12 d’octubre.
Durant els darrers temps estic veient com des de diferents estaments de la classe política els fa molta por sentir a la gent. Evidentment, això és un contrasentit, doncs justament la classe política és la que més es deu a la voluntat popular, doncs el seu càrrec emana del que decideix la gent.
Comença un nou curs polític i com cada setembre des de fa uns anys la política catalana ve marcada per la Diada Nacional i les conseqüències que se’n deriven de la mateixa.
Com bé sabeu el passat vint-i-sis de juny vam votar per tenir un nou govern de l’Estat. Els resultats van ser semblants als de fa sis mesos, però amb una salvetat gens fútil, el Partit Popular i el President Mariano Rajoy van sortir reforçats en sufragis i diputats.
I novament tornem a ser cridats a les urnes. Certament he perdut el compte de quantes vegades hem hagut d’anar a votar en els darrers dos anys.
Moltes vegades he escrit aquí sobre la riquesa natural de la nostra comarca amb el seu parc agrari, el Delta, Collserola, les muntanyes de Montserrat...

Vagi per endavant que entenc que és el Departament d’Ensenyament de la Generalitat qui ha de programar l’oferta educativa a tot el país, i per extensió a cada municipi.

Moltes vegades aquells que vivim al Baix Llobregat i ens estimem aquesta comarca veiem amb tristor com les administracions supracomarcals i la gent de la resta del país concep el nostre territori com un simple lloc de pas, on només s’ha d’invertir en infraestructures per agilitzar el pas de vehicles cap al sud, l’est i el nord.
Enceto la meva col·laboració en aquest espai en un moment realment excepcional. Colpits encara per les conseqüències d’una crisi que ha afectat a la majoria de les famílies, que ha fet empitjorar les condicions laborals de la majoria de treballadors, que ha evidenciat que l’especulació financera és mala consellera, ens trobem davant d’una oportunitat històrica per al futur de la ciutadania de Catalunya i, evidentment, del Baix Llobregat.
Ara farà uns dies vaig veure un reportatge al “Sense ficció” de TV3, que es deia “El pati del darrere”, que posava en valor el potencial de la nostra comarca, i sobretot explicava la importància del nostre parc agrari.
“Ser ultra local per ser universal”, aquesta era una de les màximes de Salvador Dalí, i aquesta és una de les màximes imprescindibles per tal d’entendre el que passa al món.
Sovint la gent em pregunta quina feina fem des de les diputacions, i més ara que amb el pacte d’investidura del president del govern central, el Partit dels Socialistes i Ciutadans han acordat dissoldre-les.
Vivim moments apassionats pel que fa a la política en tots els àmbits i estaments. Aquesta època de transició nacional que ens ha tocat viure, i que ens durà allà on els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya vulguin que arribi el país, ens està portant a canvis apassionants.
Com passa darrerament després de les eleccions, comencen les valoracions dels resultats, i en funció de qui les faci, pots arribar a tenir la sensació que les eleccions les han pogut guanyar fins i tot aquells que no han aconseguit obtenir ni tan sols representació.

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Agencia Publicitaria Llobregat, S.L. :: Raurich, 62 :: 08830 Sant Boi de Llobregat
Contacto
0,453125