Com és habitual en aquest tipus de manifestacions trobàvem la típica imatge on un munt de polítics s’amunteguen per tenir un forat a la pancarta i sortir a la foto. I és en aquesta foto on la hipocresia sorgeix com un animal enfurismat. Potser és perquè és una qüestió “nacional”, perquè la destrucció del riu no l’han decidida els “nostres” polítics i és una decisió de l’Espanya que ens roba, que veiem polítics agafant la bandera de la protecció del territori i dels espais naturals, mentre que a altres indrets permeten i fomenten la destrucció i l’especulació de la terra i dels espais naturals.
Hauria estat interessant preguntar a alguns d’aquells que agafaven la pancarta en nom de la defensa del territori, si el riu Llobregat i el seu entorn no en formen part. Un riu que va ser soterrat tres quilòmetres i mig amunt del seu delta i canalitzat per permetre l’ampliació del port (obra que set anys desprès de la denúncia per part de la CUARL va ser declarada il·legal pel Tribunal Superior de Justícia, prèvia desestimació de la denúncia per part de l’Audiència Nacional al 2001). Un riu, un delta i un Parc Agrari constantment amenaçats per “Eurovegas” i projectes especulatius, i explotats contínuament per la construcció d’infraestructures.
Un riu, que al seu pas per Sallent es salinitza a nivells molt superiors a la mateixa aigua del mar degut als runams generats per l’activitat de l’empresa israeliana Iberpotash, que ha evadit qualsevol responsabilitat ambiental durant dècades. Aquesta empresa forma part de la multinacional ICL (Israel Chemical Ltd.), que el 1998 va comprar les empreses públiques que explotaven les mines de sal i potassa de Sallent i Súria i que ara serà l’artífex de la construcció d’una nova terminal de càrrega al port de Barcelona per al seu propi benefici en l’exportació. Una empresa que destrueix el territori i que sempre ha comptat amb el suport de CiU per fer-ho.Diumenge, però, agafaven fort la pancarta. III
Si (
No(
