La indústria arrelada als territoris, oportunitat per a l’ocupació de qualitat

Requerir mà d’obra especialitzada, oferir perspectives de continuïtat i desenvolupament professional, salaris més alts que la mitjana dels sectors productius i un volum de contractes fixos superior, fa de l’impuls a la indústria una estratègia per generar ocupació de qualitat. El projecte Ocupació a la Indústria Local materialitza l’aposta de la Diputació de Barcelona per afavorir la competitivitat de les empreses incloses als sectors industrials arrelats als territoris i amb capacitat per pal•liar l’impacte de l’atur, sobretot, en els col•lectius on té major incidència.

La mirada supramunicipal i col•laborativa impregna la iniciativa, que busca tirar endavant projectes d’ampli abast a les comarques de la demarcació. Per això, les propostes dels territoris s’adreçaran a una massa poblacional mínima de 30.000 habitants i no serà estrany que els governs locals hagin de treballar plegats per presentar els projectes de millora de l’ocupabilitat i la inserció laboral de persones a l’atur, amb especial atenció a les majors de 45 anys, les menors de 34 i les aturades de llarga durada.

L’activitat productiva industrial de la demarcació és diversificada i, en molts casos, els sectors s’identifiquen amb un territori específic. D’aquí que, com a tret estratègic de la convocatòria, dotada amb dos milions d’euros, els projectes focalitzaran els esforços en sectors que formen part d’un sistema productiu local, és a dir, en activitats localitzades en un entorn productiu on empreses del mateix sector, per proximitat i característiques comunes, poden cooperar, generar economies d’escala, disposar d’alta flexibilitat productiva i de mà d’obra relativament abundant i especialitzada.

Centrar els projectes en els sistemes productius locals de la demarcació és un criteri que augmenta les possibilitats de contractació. Per assolir aquest objectiu, un altre element clau és que la formació que rebran les persones incloses als projectes serà en competències aplicables a diferents empreses del mateix sector estratègic.

A més, part de l’èxit estimat passa pel fet que les empreses contractants hauran participat en la planificació de la formació, que combinarà teoria i pràctica professionalitzadora. De fet, la millora de l’ocupabilitat de les persones a l’atur es basarà en un diagnòstic de les necessitats de mà d’obra especialitzada que tenen les empreses dels sectors industrials escollits en cada territori, per aconseguir els perfils professionals que requereixen per les seves activitats. Així, Ocupació a la Indústria Local, preveu posar la formació a l’abast d’unes 800 persones i assolir unes 500 insercions laborals. III



Joan Roca: “Europa ens demana que tornem la mirada a la indústria”

L’estratègia clau dels governs locals per encarar-s’hi amb èxit: conèixer les necessitats de les empreses, ajudar-les a créixer i formar les persones sense lloc de feina per cobrir els perfils que requereix el teixit productiu. El projecte Ocupació a la Indústria Local respon de ple a la fórmula.

-La Unió Europea apunta que la indústria es troba al cor del nou model de creixement de l’eurozona. ¿Com hi contribueix el nou projecte d’impuls a la indústria local de les comarques barcelonines?
-Europa ens demana que tornem la mirada a la indústria i un projecte com “Ocupació a la Indústria Local” és exactament el que fa: apostar per enfortir els sistemes productius locals, és a dir, els clústers industrials forts de la demarcació, amb capacitat de créixer. I, de rebot, amb capacitat de generar llocs de treball estables i qualificats.

-Per concretar, quina és la indústria capaç de generar ocupació al nostre entorn?
-La diversitat és característica dels nostres territoris, de manera que els projectes de millora de l’ocupabilitat poden tocar des de l’activitat vitivinícola al Penedès i el tèxtil a l’Anoia a la indústria de l’automoció i el metall del Baix Llobregat, passant per la indústria agroalimentària al Berguedà i Osona i un llarg etcètera. El potencial de la indústria manufacturera a la demarcació és realment alt.

-Un dels eixos centrals del projecte és la col•laboració publicoprivada. ¿La crisi ha obligat la Diputació a treballar amb aquesta fórmula?
-Fa més de vint anys que els ajuntaments dissenyen polítiques de promoció econòmica i ocupació. I per a fer-ho, cal conèixer els agents vinculats al teixit empresarial del territori. No podem reduir l’estratègia a la urgència de la conjuntura. Ara bé, a ningú se li escapa que la crisi força que la concertació sigui més efectiva. Per això, a l’Àrea de Desenvolupament Econòmic hem posat en marxa diversos programes al costat de PIMEC i CECOT, que coneixen millor l’empresariat.

-Quina part del projecte d’impuls a la indústria local depèn del treball amb l’empresariat dels territoris?
-Els governs locals hauran d’entendre’s amb les empreses dels sectors per detectar quins perfils professionals busquen i no troben, analitzar els llocs de treball amb futur i formar les persones a l’atur d’acord amb el diagnòstic. La iniciativa busca implicar els agents dels sectors productius locals en les diverses fases del projecte i que els ens locals liderin la construcció d’espais de cooperació.

La voluntat va més enllà de l’èxit del projecte. Busquem establir bases per a la col•laboració publicoprivada com a estratègia pel desenvolupament dels territoris a mitjà i llarg termini.
És una inversió en futur. III