La Diputació tanca una legislatura de rècord: mil milions d’euros en inversió

L’aplaudiment final de tota la sala que omplia l’Edifici del Rellotge de l’Escola Industrial prova que l’acte de presentació del balanç de la legislatura de la Diputació de Barcelona era molt més que l’enumeració d’unes xifres.

L’encara president de l’ens provincial i alcalde de Martorell, Salvador Esteve, posa punt i final a un nou mandat després de dècades de trajectòria política, enguany, amb una diferència. Serà l’últim amb la seva figura a la primera línia política. I ho fa amb uns números de rècord, més encara si tenim en compte el context advers. Fins a mil milions d’euros ha invertit la Diputació més important de Catalunya en aquests quatre anys de legislatura (2011-2015) al llarg de la demarcació barcelonesa: “Hem contribuït a uns serveis de proximitat de qualitat per a tothom, amb el doble de recursos econòmics que el mandat anterior”, ha dit Esteve.

La mare dels petits
I quan Esteve es refereix a tothom, és certament literal, perquè la Diputació de Barcelona s’ha proclamat en aquests quatre anys com l’administració que millor vetlla pels pobles petits: “Vull posar
l’accent en la defensa de l’equilibri i la defensa dels 94 municipis amb menys de mil habitants que hi ha a la demarcació de Barcelona”, deia Esteve.

“No hi pot haver municipis petits encara que representin el 0’7% de la població. Són petits en població, però grans en territori i mereixen tota l’atenció pel que fa els paràmetres de benestar i qualitat que defensem a la Diputació”, ha explicat.

En aquest sentit, i en gran per aquest motiu, la Diputació de Barcelona s’ha convertit en l’administració defensora del municipalisme i el món local davant l’actual reforma de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local que defensa, a Madrid, el Partit Popular. De fet, tal és el compromís de l’ens supramunicipal amb els Ajuntaments, que aquesta setmana s’aprovava la condonació del deute per aquest 2015, amb el qual els consistoris pagaran a la Diputació 20 milions d’euros menys del que corresponia.

Impuls a l’ocupació
Pel que fa l’economia, la Diputació de Barcelona ha engegat diferents projectes en aquesta legislatura per donar suport a l’economia des de baix, des del punt de vista local, el que ha permès que més de 10.000 persones trobessin feina gràcies als Plans d’Ocupació, que 700 persones recuperessin un negoci a partir del projecte Reempresa, que 140 empreses s’hagin beneficiat del pla Accelera, a més, de la Xarxa de Centres Locals de Serveis a Empreses que ha donat suport a 12.000 companyies i ha oferit 20.000 llocs de treball.

Més enllà de l’economia, la cultura és l’altre pilar fonamental de l’ens provincial. Prova d’això són els més de 2’5 milions d’habitants que tenen el seu carnet de la Xarxa de Biblioteques Municipals que tancarà la legislatura amb 225 equipaments. La reobertura dels Museus de Sitges, la promoció del Palau Güell, la gestió de les xarxes de Museus i d’arxius locals i el suport a institucions de projecció nacional com el CCCB, l’Institut del Teatre i el Museu Marítim, i els acords amb Montserrat i Poblet són altres exemples de la implicació cultural de la Diputació.

Com a tercera gran àrea, i com no podia ser d’altra manera, Esteve s’ha referit a la qüestió social. Els Ajuntaments han hagut de fer un esforç notable en aquesta matèria, esforç que ha estat compartit amb la Diputació. En aquest sentit, destaca el Servei d’Intermediació en Deutes de l’Habitatge que ha permès ajudar a 1.500 famílies que no podien pagar la hipoteca; el conveni amb la Taula del Tercer Sector i amb la Generalitat on s’ha invertit 1,5 milions d’euros a la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió Social; el suport a les beques menjador; la targeta moneder després de l’acord amb la Caixa o el servei de Teleassistència que atén cada dia a més de 63.000 persones grans a tot el territori.

Amb aquest balanç, Esteve ha volgut posar punt final a l’acte posant, a més, les bases dels reptes de futur del següent mandat: la recerca del consens i el sanejament financer. Abans, però, no s’ha estat de recordar el compromís de l’administració que ha representat amb el procés de transició nacional: “Hem tingut, reeditant l’esperit unitari de fa cent anys, una sola veu per posar-nos al costat del Govern de Catalunya en el procés de transició nacional i en l’impuls d’una hisenda pròpia”. III