El consens entre pares, monitors, infants i l’Ajuntament permetrà reobrir l’Esplai

L’esplai Arc de Sant Martí de Torrelles de Llobregat és el més antic i un dels més nombrosos en quant a infants inscrits de Catalunya. Porta en funcionament més de quaranta anys, gràcies a generacions de monitors i monitores que de manera voluntària, amb il·lusió i esforç, tiren endavant l’entitat. L’esplai té un local on, en cas de pluja o per decisió dels monitors, es poden fer activitats tot i que majoritàriament es fan a l’aire lliure. Però no es tracta només d’un edifici. És on cada grup d’infants té la seva sala, se la fan seva decorant-la i penjant-hi fotos; és un espai comú que tenen amb altres nens amb qui, que per diferència d’edat, no tindrien res en comú; és on els seus monitors els expliquen històries i els presenten personatges vinguts d’altres èpoques, móns i països...

L’any 2009 un arquitecte municipal va dur a terme una avaluació de l’edifici i de la seva estructura, concloent que no era un edifici apte per a l’ús de persones i que no era prou segur. Els monitors van decidir tancar el local de l’esplai als infants per seguretat, però l’entitat va seguir funcionant. És aquí quan comença un dels principals reptes de Torrelles de Llobregat, que per fi s’està superant a l’any 2015: la recuperació del local de l’esplai.

Es van crear plataformes per defensar la reobertura del local, van haver-hi manifestacions populars, lectures de manifests, assemblees i assistència a nombrosos plens municipals. negociacions, ja que l’edifici no era propietat de l’esplai, sinó d’un particular que mitjançant un conveni l’havia cedit, però no l’havia cedit expressament a l’esplai sinó a la Parròquia ja que antigament es tractava d’un esplai religiós. Passat força temps, totes les parts implicades –esplai, propietari privat, ajuntament i Església- es van posar d’acord. Van concloure que l’esplai es podria tornar a obrir sempre que es duguessin a terme certes reformes imprescindibles per a la seguretat del local i de les persones que hi entraven. Per solucionar aquest punt clau, el pare d’una nena inscrita a l’esplai, de professió arquitecte, es va oferir a dissenyar un projecte de reforma de manera totalment voluntària i gratuïta.

D’alta banda, per part de l’esplai es van començar a preparar campanyes econòmiques per guanyar diners per fiançar les obres, tot i que l’Ajuntament també hi col·laboraria. Finalment, després de demanar el suport de pares i mares i d’una implicació total per part dels monitors i monitores, les obres de reforma del local han començat aquest 2015. Els monitors tenen l’esperança que, de cara al curs vinent, els seus nens i nenes podran tornar a gaudir d’un local. III