www.elllobregat.com
Llibre Blanc de la cultura : eina de transformació o peça de museu?

Llibre Blanc de la cultura : eina de transformació o peça de museu?

miércoles 22 de abril de 2015, 00:01h
El Llibre Blanc de la Cultura és un bon instrument, un bon punt de partida per recuperar el treball coordinat en matèria cultural, perquè així aquesta nova eina arribi amb concrecions als ciutadans. Si no es fa, el nou Llibre Blanc haurà servit només perquè la conselleria -amb un santjustenc al davant, com és cas del Consell Comarcal- s’hagi gastat uns quants recursos en el Centre d’Estudis de la comarca, el qual encara sobreviu davant la seva precarietat financera.
Fa uns quants dies que, aprofitant la inauguració de les noves dependències de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat en presència del president del Consell Comarcal i del Conseller de Cultura, es va presentar, a la seu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat —que comparteix ubicació amb l’Arxiu— el Llibre Blanc de la Cultura a la comarca, un instrument de coneixement, anàlisi i reflexió que a més de fer una radiografia de l’estat de la qüestió apunta elements que haurien de servir per definir una política cultural d’ampli espectre en el territori.

Referent metodològic i de gestió, sense instrument d’aplicació
La idea va ser bona. Encarregar un estudi de situació al Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat per part de la Conselleria de Cultura que servís com a referent metodològic i instrument de gestió, d’acord amb la visió estratègica de l’Institut Ramon Muntaner —que és la Fundació de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana— de disposar d’un informe d’aquestes característiques a totes les comarques de Catalunya, va ser un encert. Moltes vegades les iniciatives són interessants però cal sembrar en terreny fèrtil i, en aquest sentit, l’afany i el rigor que la historiadora Gemma Tribó i la filòloga Montserrat Torra han posat en l’encàrrec, ha donat com a resultat un treball molt precís i complet que podria ser veritablement útil si comptéssim amb l’instrument apropiat per aplicar-lo. Però és justament aquest instrument el que no existeix. El llibre blanc de la cultura al Baix Llobregat fa un repàs de les infraestructures, les iniciatives i les realitzacions culturals, és a dir, un inventari d’espais i d’accions dels 30 municipis que la composen i fa un diagnòstic i ofereix una anàlisi DAFO —això és, una descripció molt acurada de debilitats i amenaces, però també de fortaleses i oportunitats— a nivell comarcal, que podria ser de molta utilitat per una política cultural aplicada al conjunt del territori.

Els ajuntaments ja saben què fan i quines dificultats troben en l’àmbit cultural. La virtut del Llibre Blanc és que s’analitza la cultura des d’una perspectiva comarcal, de manera que la cultura municipal són només els nusos d’una xarxa que hauria de funcionar com a tal si hi hagués aquesta visió supramunicipal de la gestió cultural. I si hi hagués algun organisme amb capacitat de coordinació efectiva i amb els recursos imprescindibles per dur-la a terme. Insisteixo que la idea va ser bona perquè no hi ha gaires instruments teòrics amb aquesta visió supramunicipal que permetin una panoràmica des de la qual s’observen les duplicitats o les mancances flagrants. I si alguna cosa positiva tenen aquests instruments teòrics és que posen de manifest l’absència d’un organisme superior amb capacitat operativa. Per dir-ho planerament: més enllà dels municipis estan les comarques. I entre les comarques i l’administració nacional descentralitzada, no sembla que facin falta més esglaons de gestió.
Una vegada més, les províncies i fins i tot les vegueries resulten clarament sobreres. Haurien de desaparèixer (les províncies; les vegueries no són més que una il•lusió del passat) en benefici dels consells comarcals, sempre que els consells comarcals tinguin la capacitat política delegada des dels ajuntaments i els recursos necessaris proporcionalment derivats en funció de la demografia, del que haurien de ser les extintes Diputacions.

Cultura de base i precària
Algunes de les conclusions d’aquest Llibre Blanc de la Cultura posen l’accent precisament en dues qüestions que sempre es repeteixen i que hi tenen molt a veure. La cultura municipal, impulsada o coordinada pels consistoris respectius, sorgeix majoritàriament des de la base mateixa del teixit social i en aquest sentit és d’una riquesa extraordinària. Però sempre està en precari per la manca d’un sosteniment econòmic que garanteixi la pervivència. Rarament és autònoma econòmicament, entre altres raons també, per la manca d’una rendibilitat de consum: perquè es crea i es consumeix en l’àmbit municipal. I moltes vegades no per estricta vocació local sinó per manca de xarxa de divulgació i de distribució. I el que encara és més greu: perquè les infraestructures municipals han estat dissenyades de fa anys amb criteris metropolitans i no pas comarcals. Perquè els ciutadans es desplacin a Barcelona però no als municipis veïns.

Llegir el conjunt de fortaleses i oportunitats del panorama cultural del Baix Llobregat resulta encoratjador, però fer el mateix amb el llistat d’amenaces i debilitats provoca estupor precisament pel que s’ha dit, perquè les grans amenaces dimanen de la falta d’un instrument de gestió cultural d’abast comarcal amb recursos. Significativament, el Consell Comarcal sempre havia tingut, des dels seus inicis, un Conseller de Cultura dins l’equip de govern, com hi altres conselleries diverses —ara, curiosament, no l’hem sabut trobar—, però sempre havia estat, com la resta, un càrrec més aviat anecdòtic, sense capacitats concretes de coordinació de res i, el que és més contundent, sense un mínim pressupost factible. No estaria de mes que, ara, que la comarca ja té un Llibre Blanc sobre Cultura, el Consell Comarcal es plantegés la possibilitat, primer, de tenir un Conseller dedicat al tema i, si ja el té, donar-li algunes atribucions pràctiques per poder analitzar algunes de les debilitats i algunes de les amenaces, i per mirar de mitigar-les.

Si no es fa res, el Llibre Blanc de la Cultura haurà estat un treball de recerca i de camp ben dissenyat, ben treballat i amb reflexions precises però útil només perquè la Conselleria de Cultura de la Generalitat, al capdavant de la qual hi ha un santjustenc de naixement —igual que el president del Consell Comarcal, que és l’alcalde de Sant Just—, hagi dedicat uns quants recursos al Centre d’Estudis de la comarca que arrossega de fa anys la seva impagable existència entre la precarietat financera i el voluntarisme dels seus associats per tirar endavant una de les entitats amb més prestigi de Catalunya en el terreny del coneixement comarcalista.

Que no està malament. Però potser hauríem de reclamar, a l’ombra del Llibre Blanc, una voluntat de coordinació del treball cultural que es fa als municipis per aconseguir, almenys, que el que es fa a qualsevol municipi del Baix Llobregat, arribi al conjunt dels seus ciutadans —divulgació—, i tot allò que sigui susceptible de recórrer els municipis —teatre, música, exposicions, fires...— ho faci amb facilitat al conjunt de la comarca. El president del Consell Comarcal va lloar enormement el Llibre Blanc quan el va presentar. Ara caldria que el fes servir... III
¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (1)    No(0)

+
0 comentarios