Alrededor de 700.000 ciudadanos de nuestro territorio están llamados a las urnas este 24 de mayo para plasmar un nuevo dibujo consistorial de donde saldrá su alcalde para cuatro años más.
Por la importancia que supone, de hecho, las elecciones municipales han sido el denominador común de esta publicación desde hace meses, lo que nos ha permitido abordar la información desde distintos focos de interés.

En marzo, realizamos la encuesta electoral a nivel comarcal; en abril, celebramos nuestro número 100 con los 100 retos del Baix Llobregat en un esfuerzo extraordinario con un especial de casi 100 páginas –un auténtico borrador de lo que tienen que abrazar los próximos planes de actuación municipal- y, en mayo, ofrecemos un monográfico político de 22 páginas que incluye el único debate electoral realizado en nuestro territorio a nivel comarcal.

Como no puede ser de otra manera, en junio, la constitución de los ayuntamientos marcará, obviamente, la siguiente edición.

La legislatura del optimismo
Mientras todo el foco mediático estaba puesto en el inicio de campaña electoral –con la tradicional enganchada de carteles; esta vez, más plural que nunca-, la noticia del día llegó desde Madrid: Volkswagen anuncia la inversión de 4.200 millones de euros en los próximos cuatro años para la planta de Seat en Martorell y para la del grupo en Navarra.

Esto supone un nuevo impulso para la compañía española y para la planta de Martorell que si ya representa, por sí sola, el 4% del PIB catalán y el 1,3% del español (sin contar toda la red de proveedores), ahora está llamada a ser una de las mejores de toda Europa. El sector de la automoción había recuperado las buenas sensaciones y ahora vuelve a tirar del carro, nunca mejor dicho.

Empleo, desarrollo, sinergias de actividad, valor añadido y, sobre todo, optimismo. El ‘bombazo’ del grupo alemán abre la campaña de unas elecciones que tienen que escoger a los gestores de la legislatura de la recuperación, del positivismo y de los buenos datos. Todos los ingredientes están sobre la mesa, los invitados estamos más dispuestos a participar que nunca de la fiesta; ahora faltan los chefs.


¡Què comenci la festa! - Per Jesús Vila

Les eleccions d’aquest 2015 poden marcar un punt d’inflexió i poden resultar la primera fotografia del futur que ens espera –ple de convocatòries electorals- si hem de fer cas a les enquestes i si ens fixem en una colla d’elements que pot resultar interessant analitzar amb cert detall.

D’entrada, un element il·lustratiu que no és nou però que no s’ha aconseguit racionalitzar en 36 anys i que resulta un punt paradigmàtic de la deixadesa administrativa en què ens movem. Sobretot perquè acordar-ho no seria gens difícil. Però així està des de 1979.

La comarca té 30 municipis, 31 si comptem l’Hospitalet, que ja fora hora de comptar-hi, perquè la comarca d’artifici del Barcelonès, al sud de la capital de Catalunya només té un municipi: aquest que diem, L’Hospitalet, que és tan indiscutiblement Baix Llobregat com la resta. Doncs bé, L’Hospitalet forma part d’una comarca estranya, però com que és cap de partit judicial, incorpora una Junta Electoral de Zona que inclou 10 municipis del Baix Llobregat: Begues, Castelldefels, Cornellà, El Prat, Gavà, Sant Boi, Sant Climent, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans (més ell mateix), mentre que l’altra partit judicial —i l’altra Junta Electoral— que aplega el territori i que està ubicat racionalment on és la capital de comarca, Sant Feliu, inclou altres 19 municipis, entre els quals gairebé tots els del Baix Llobregat Nord i la Vall mitjana menys dos, Olesa (que pertany al partit judicial de Terrassa) i Collbató (que pertany al d’Igualada). Això no és nou, ja dic. Però mai ningú s’ha encarregat de racionalitzar-ho. De manera que quan vols conèixer la proclamació de candidatures als municipis del Baix Llobregat has de consultar els llistats de quatre Juntes Electorals de Zona.

El marc legislatiu que regula les eleccions municipals és la LORG 6/1983 de 2 de març que modificava la llei 39/1978 de 17 de juliol i que reparteix regidors en funció del pes demogràfic del municipi. Així, al Baix Llobregat, tenim encara un municipi amb 9 regidors (Castellví); 4 amb 11 (El Papiol, La Palma, Sant Climent i Collbató; 5 amb 13 (Cervelló, Sant Esteve, Torrelles, Begues i Santa Coloma); 5 més amb 17 (Abrera, Corbera, Pallejà, Sant Just i Vallirana); 11 amb 21 (Esparreguera, Esplugues, Martorell, Molins, Sant Andreu, Sant Feliu, Sant Joan, Sant Vicenç, El Prat, Gavà i Olesa); 4 amb 25 (Castelldefels, Cornellà, Sant Boi i Viladecans) i un amb 27 (L’Hospitalet). Doncs bé, en aquestes eleccions es presenten 248 candidatures al conjunt de la comarca per aconseguir en total 561 regidors (més de 8 candidatures de promig per municipi). És evident que moltes d’aquestes candidatures no obtindran cap de regidor, però probablement mai com en aquestes eleccions, moltes més candidatures amb possibilitats, es repartiran el pastís.

Com sempre, PSC, CiU, ERC i PP presenten candidatures a tots els municipis encara que aquest 2015 hi ha dos municipis on el PSC no presenta candidatura amb les seves pròpies sigles i un municipi on passa el mateix amb ERC. Segueixen ICV i les candidatures unitàries de Podem, encara que la sopa de sigles al voltant d’aquestes darreres fa poc entenedor el panorama, a no sé que poble a poble es conegui com s’han produït les llistes i qui les encapçala. Pròpiament de Podem n’he pogut identificar una dotzena i d’ICV —amb les seves sigles i Entesa—, entre 20 i 26. Plataforma per Catalunya presenta 13 candidatures i Ciutadans 19. Excepte a L’Hospitalet, Sant Boi i Cornellà, a tot arreu es presenten moltes candidatures municipalistes, d’agrupacions d’electors, amb noms molt variats. I fins i tot hi ha 6 candidatures d’UPyD i 8 de la CUP.

De manera purament anecdòtica cal assenyalar dues candidatures del PST i una de Via Democràtica. Però el que més destaca en aquest sentit és el nombre de candidatures per municipi. En els municipis amb menys regidors, 10 municipis entre 9 i 13 regidors per consistori, es presenten un total de 61 candidatures. Als 16 municipis entre 17 i 21 regidors es presenten 139 candidatures i als 5 municipis amb 25 i 27 regidors, 48 candidatures. Al municipi on proporcionalment al nombre de regidors electes es presenten menys candidatures és a Torrelles on, amb 13 regidors, només es presenten 5 candidatures i una d’elles és del PP amb noms desconeguts pels veïns del poble. Per contra a Gavà, que ha d’elegir 21 regidors, es presenten 12 candidatures, el municipi del Baix Llobregat amb més opcions. Tot això, unit al fet gairebé segur del trencament del bipartidisme general, fa preveure uns consistoris molt plurals, tant, que no serà fàcil aconseguir majories estables. III