www.elllobregat.com
L’esport català vol eines d’Estat per ser referent a Europa i el món

L’esport català vol eines d’Estat per ser referent a Europa i el món

miércoles 22 de julio de 2015, 06:51h
El II Congrés de l’Esport Català conclou amb el desig de crear un Ministeri (Conselleria) de l’Activitat Física i l’Esport
El sector esportiu del país manifesta el desig de tenir instruments d’Estat per tal que Catalunya esdevingui un referent a Europa i el món en activitat física i esport, la qual cosa permetria treure més profit del beneficis socials, econòmics i de projecció internacional del sector i afavoriria una major pràctica esportiva entre la ciutadania durant totes les etapes de la vida.

Aquesta és la principal conclusió que es va posar de manifest dissabte passat a l’INEFC Barcelona durant la cloenda del II Congrés de l’Esport Català, impulsat amb èxit per la Generalitat de Catalunya, amb el suport de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC), que va servir per exposar les propostes de persones, entitats i institucions que s’han treballat en els últims quatre mesos amb l’objectiu de fer una reflexió conjunta entre Govern i agents del sector per redefinir i rellançar el model esportiu del país, i projectar al món Catalunya com a país esportiu. Més de 500 persones de diversos àmbits de l’esport català van omplir el recinte per conèixer-ne el contingut.

Les més de 50 reunions celebrades a tot el territori -amb la participació de 500 experts- per part de les cinc comissions executives -Activitat Física, Esport i Salut; Formació i Educació; Alt Rendiment i Esport Federat; Empresa, Esport i Turisme, i els Clubs Catalans del Futur- i de les quatre comissions d’assessorament –Directiva; d’exsecretaris generals de l‘Esport; Institucional i Parlamentària, i Interdepartamental- van permetre aflorar idees que han reforçat aquest projecte comú i que han posat de relleu, entre d’altres, la necessitat d’augmentar el rang polític de la Secretaria General de l’Esport per “elevar-la a un ministeri o conselleria de l’Activitat Física i l’Esport”, tal com va avançar el secretari general de l’Esport, Ivan Tibau.

Aquest procés, que ha de servir per posar l’esport i els valors que porta associats al lloc que mereixen, vol per a l’esport català unes eines d’Estat que facin possible reduir el sedentarisme a Catalunya per aconseguir una societat saludable; situar l’activitat física i l’esport en la centralitat política, social i econòmica, i elevar-los al 3% del Producte Interior Brut (PIB) de Catalunya, i reforçar el teixit associatiu esportiu i dotar-lo de més instruments i autonomia.

Cinc punts estratègics
Tal com va quedar palès en les diverses exposicions, per fer realitat aquests objectius caldria definir unes línies estratègiques basades en cinc punts: incrementar el nombre de ciutadans actius que practiquen activitat física i esport de manera continuada i en totes les franges d’edat, tot vinculant-los a les entitats; regular una nova legislació sobre l’activitat física i l’esport de Catalunya des de l’òptica de la transversalitat i dels drets socials; potenciar el sector de l’activitat física i l’esport com a motor de la recuperació econòmica i creador de llocs de treball; aconseguir que l’esport esdevingui una eina de projecció de Catalunya al món, amb la participació oficial i normalitzada de les nostres seleccions esportives, i fer sostenible el sistema esportiu de Catalunya basant-se en la concertació públic–privada.

El desplegament d’aquests eixos tindria entre les accions més transcendents la creació, com ja s’ha esmentat, del ministeri (conselleria) de l’Activitat Física i l’Esport, així com altres actuacions, moltes de les quals podrien derivar en canvis legislatius, com ara l’elaboració d’una nova Llei de l’activitat física i l’esport de Catalunya o l’adequació de les estructures administratives i legislatives esportives catalanes al marc legislatiu esportiu i olímpic de l’àmbit comunitari i internacional. Una altra de les eines que hauria d’ajudar a reforçar el paper preeminent de l’esport al país és impulsar la creació de la Unió d’Esports de Catalunya, des de la UFEC i la UCEC, que constitueixi el paraigua organitzatiu de les entitats esportives sense ànim de lucre que pugui treballar per aconseguir més recursos i defensi els seus interessos.

Finalment, en aquest marc, els diversos agents de l’esport català proposen establir una hora de pràctica d’activitat física i esport al dia en totes les franges del sistema educatiu -també en el postobligatori i universitari-; elaborar periòdicament indicadors sobre l’estat de l’activitat física i l’esport a Catalunya; fer sostenibles els clubs i les entitats esportives com a peça estructural del sistema esportiu català i com a elements de cohesió social i de vertebració territorial; potenciar els programes de tecnificació i alt rendiment esportiu de Catalunya; donar una formació de qualitat als professionals de l’activitat física i l’esport de referència en tots els nivells, i aconseguir un nou model de finançament que permeti augmentar els recursos públics i privats disponibles per al sector de l’activitat física i l’esport. Ara, 21 anys després del I Congrés de l’Esport Català, aquestes noves aportacions i propostes de les persones i entitats que fan rutllar el sistema esportiu català estan pensades perquè “estiguin a disposició del Govern que surti de les urnes el proper mes de setembre per tal que, si ho considera oportú, les desenvolupi”, segons Ivan Tibau, comptant amb el suport de diverses comissions de seguiment que en controlin el grau de compliment.

Govern per l’excel·lència esportiva
El president de la Generalitat, Artur Mas, que va presidir la cloenda, va fer una crida a aplicar en tots els àmbits “els bons codis de comportament” que existeixen en la pràctica esportiva, va dir que les conclusions del Congrés “permeten posar al dia la visió de l’esport del país de cara al futur” i va subratllar que ”l’excel•lència” dels esportistes catalans és “molt important per Catalunya, perquè és una molt bona manera de situar-nos al món”.

Abans de la cloenda va tenir lloc la sessió plenària del Congrés, presidida pel conseller de la Presidència, Francesc Homs, que va definir les conclusions del Congrés com “un veritable programa de país” i una eina per situar el món de l’esport “al lloc que es mereix en el conjunt del nostre país”, a la vegada que expressava el desig que “la unitat i el consens” del món de l’esport es pugui estendre a “àmbits més generals”. Per la seva banda, Ivan Tibau va agrair la participació de tots els agents durant el Congrés i va mostrar l’anhel que “en el futur Govern tinguem les mans lliures i totes les eines poder donar un millor servei als ciutadanes i al sector esportiu del país. La gent de l’esport tenim clar que podem ajudar a tenir un país millor”.

Durant la jornada, també hi van intervenir el director del Consell Català de l’Esport, Gerard Figueras; el president de la UFEC, Gerard Esteva; el president de la UCEC, Jaume Domingo, i el director de l’INEFC Catalunya, Agustí Boixeda, a banda d’una trentena de membres de les respectives comissions de treball. III
¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios