Eleccions plebiscitàries o no, independència sí o no, vots o escons. Moltes són les claus que hi ha sobre la taula, així com els dubtes que ara mateix pot tenir gran part de l’electorat en un moment transcendental pel futur de Catalunya. El que és evident és, precisament això, que es tracten d’unes eleccions autonòmiques d’una importància afegida que, segons els resultats, d’una llum verda a un full de ruta ja consensuat per iniciar el procés de “construcció” d’un nou Estat català.
L’expectativa metropolitana
En aquests resultats, tots els experts parlen de la importància clau de la zona metropolitana i, dins d’aquesta, del Baix Llobregat i L’Hospitalet, territori al voltant de 800.000 votants, segons el cens electoral. A diferència de les comarques d’interior, on el vot independentista és el majoritari, l’àmbit metropolità té el vot molt més diversificat entre les diferents candidatures i on les qualificades d’independentistes tenen un per inferior. En el cas concret del Baix Llobregat i L’Hospitalet, és encara més clara aquesta diferència com enclau socialista per antonomàsia. El PSC continua dominant el territori electoralment tal i com mostra el resultat de les darreres eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya.
Després de patir una davallada important de vots al 2010 (l’únic any on CiU va vèncer clarament al PSC; a 1995 els va superar en un empat tècnic), els comicis del 2012 –ja en clau sobiranista- van tornar la primera força a la bancada socialista després que CiU perdés quasi 30.000 vots. Vots que, en gran part, van anar a ERC, tot i que sense sumar una clara majoria independentista: sumant tots els vots dels partits amb representació es van donar 228.959 vots a partits no independentistes (PSC, PP, ICV i C’s), mentre que CiU, ERC i les CUP sumarien, al Baix Llobregat, 130.730 vots. Aquesta diferència és més palesa al municipi de L’Hospitalet: 73.196 vots (no inclou Plataforma per Catalunya) per 27.007 vots independentistes.
És evident que el nostre territori és clarament no independentista tot i que cal esperar als resultats, ja que a les darreres eleccions municipals si va haver un fort creixement tant d’ERC com de les CUP a la zona metropolitana, la gran sorpresa dels comicis locals. On no hi ha cap mena de dubte és que el territori sap que és un moment clau de la política i de la societat catalana i que, per tant, s’ha d’acudir a les urnes. Prova d’això són les dades de participació que es van registrar a les anteriors eleccions autonòmiques on el president de la Generalitat demanava la confiança per tirar endavant el procés sobiranista. El Baix va respondre massivament amb uns nivells de participació històrics, el que fa pensar que la participació serà novament elevada.
Candidats amb pes
Per aquest motiu, les diferents candidatures polítiques han comptat amb figures polítiques importants del territori, començant per Junts pel Sí. La coalició entre CDC, ERC, a més d’altres agrupacions independentistes com Demòcrates o l’Assemblea Nacional de Catalunya i Omnium Cultural, compta amb la figura d’Oriol Junqueras (número 5), actual alcalde de Sant Vicenç dels Horts i president d’ERC; el líder de Súmate, Eduardo Reyes (6); l’hospitalenca Anna Simó (13); l’alcalde convergent de Molins de Rei, Joan Ramon Casals (30); Mercè Jou de Demòcrates (44); i ja en posicions més simbòliques Jordi Alber i Caballero (57) i Joan Rigol al penúltim lloc de la llista. Pel que fa la bancada socialista, fins a 13 persones de tot el territori aniran a les llistes amb Eva Granados com a principal figura política. Militant del PSC de Pallejà des de 1999, s’ha convertit en la mà dreta de Miquel Iceta, ex regidor de Cornellà, i anirà com a número dos a la llista de Barcelona. A més, el PSC comptarà amb Joaquim Fernández, Jose Ignacio Aparicio, Eva Martínez, Jose Antonio Monteagudo, Judit Riera, Teresa Comino, Luis Guitart, Juan Pedro Pérez, Lourdes Borrell, Jesús Naharro, Julio Silva i Rubén Castro.
Amb un nombre semblant de candidats, el Partit Popular aposta por tota la zona metropolitana per, precisament, aigualir el vot independentista, a més, amb un dels pesos pesants del partit a nivell local com és Xavier Garcia Albiol, ex alcalde de Badalona; Andrea Levy com a número dos i el pratenc Antonio Gallego per completar aquest trio dur del nou PPC. El regidor portaveu del PP a El Prat i portaveu adjunt del partit al Congrés fa el salt a la política catalana, juntament amb una dotzena de persones més del territori que també estaran a la llista conservadora: Sergio Garcia, David Sole, Marina Lozano, Maria José Díaz, Mercè Haro, Sonia Motos, Marcos Sánchez, Josefa Redondo, Judit Florensa, Mónica Parés, Sonia Aranda, Josep Maraia Arpal i Josep Llobet.
Noves incògnites electorals
Ciutadans, que apunta a segona força política, aportarà també una desena de candidats del territori, tot i que, en aquest cas, si que destaca una aposta clara per membres del partit de Barcelona. Entre les figures més destacades, però, trobem al número set de la llista Francisco Javier Hervías, resident de L’Hospitalet des de fa dos anys. Entre la segona ciutat més important de Catalunya i Madrid, el nou secretari d’organització de Ciutadans ha estat una peça clau en el creixement del partit, també en el seu salt a nivell nacional. A més d’ell, Noemí de la Calle, Elisabet Valencia, Martín E. Barra, Marta Ferrer, Raúl Alvar, Carolina Torres, Ana-Clara Martínez, Julio Roldán; Jorge García-Mulet; Norman Muñoz i Luis Díaz completen la llista.
Una de les incògnites de les eleccions d’aquest 27-S està amb Unió Democràtica de Catalunya que, sota el lema ‘La força del seny’, es presenta per primera vegada de manera independent, després de la deriva de CDC, el seu soci històric. En el seu cas, quatre membres del Baix i quatre de L’Hospitalet estaran representants a les llistes, tot i que, en tots els casos, en situacions més simbòliques, sobretot, quan les enquestes apunten a que podrien quedar fora de tota representació. Per ordre, Anabel Clar (18, M. Rosa González (22), Marian Herrera (37), David González (52), David Grau (53), Anna M. Sánchez (57) i Roser Liñan (67) són els diferents membres d’Unió de L’Hospitalet i del Baix.
Altra de les qüestions que es resoldran a les urnes serà el pes de la nova coalició d’esquerres i d’esperit social, Catalunya Sí que es Pot. La confluència formada per partits tradicionals com Iniciativa per Catalunya però també amb els nous de Podem apunta a tercera força o fins i tot segona si aconsegueix treure millors resultats que Ciutadans. La llista compta amb cinc persones del territori a les 20 primeres posicions: Joan Giner (8), Anna Maria Pérez (11), Núria Lozano (17), Marc Llaó (18) i Noemí Ayguasenosa (19), entre d’altres candidats. III
El Baix va marcar el seu rècord de participació a les darreres eleccions autonòmiques
Més que a les primeres eleccions autonòmiques ja en període democràtic, datades a l’any 1980; més que quan una àmplia majoria demanava el fi del període convergent per votar partits d’esquerres i que donarien pas als cèlebres tripartits.
Més també que al 2010, ja immersos en una societat decadent per la crisis i esquitxada per la corrupció. La major taxa de participació dels ciutadans del Baix en unes eleccions autonòmiques va ser, precisament, la de les darreres, al 2012, comicis que l’actual president de la Generalitat, Artur Mas, ja havia convocat amb aquesta dicotomia entre procés sí o no. Així, amb un 68,82% de participació, el territori es va mobilitzar notablement per donar la seva opinió a les urnes; una xifra que encara té més valor amb la quantitat de població i, per tant, de cens electoral, que ha crescut progressivament.
En total, 398.229 persones residents al Baix Llobregat van introduir el seu vot a les urnes de les 578.694 que constaven al cens; absolutament el rècord de les diferents convocatòries electorals pel Parlament de Catalunya. Però no només la xifra té un valor per sí mateixa. Si no que a les darreres eleccions es va donar un increment de la participació de quasi onze punts percentuals en comparació amb els comicis de 2010 (57,91%) i de més de 14 p.p respecte als de 2006 (54,01%). Estadístiques semblants les que es van recollir al municipi de L’Hospitalet, que també va marcar al 2012 el seu rècord de participació amb una taxa de 65,98%. De la mateixa manera que a la resta del territori baixllobregatí, aquesta xifra va representar un increment idèntic en comparació amb les darreres convocatòries, en aquest cas, 2010 i 2006, respectivament.
És, precisament, aquest salt el que demostra el caràcter mobilitzador que es va experimentar al nostre territori a les darreres eleccions, insistim, ja amb el procés sobiranista encetat. D’aquesta manera, si hem de preveure quina serà la resposta del Baix Llobregat i L’Hospitalet per aquests comicis, l’estadística fa pensar que novament hi haurà una important assistència a les urnes. III
El cap de setmana electoral és pont a set municipis del territori
El tacticisme polític tant per part del Govern català, principal impulsor del procés al capdavant de les institucions, com del Govern espanyol -absort en el seu immobilisme- ha estat evident al llarg de tot el procés que ja fa un lustre que dura.
‘Trampes’, deia recentment el periodista de Cornellà Jordi Évole, que anava més enllà al seu espai d’opinió a El Periódico. Trampes, tàctiques, estratègies, sigui com sigui, decisions ben rumiades i interessades pel benefici propi: una d’aquestes, la convocatòria de les eleccions pel 27-S. Aquesta data permetia, d’una banda, iniciar la campanya electoral amb una nova prova de força sobiranista al carrer, amb una nova mobilització festiva, pacífica i exemplar, en aquest cas, a la Avinguda Meridiana de Barcelona; i, d’altra, fer coincidir la convocatòria electoral amb un pont; just tot el contrari del que s’acostuma a fer per afavorir la participació.
L’últim exemple, de fet, el trobem a les eleccions municipals de maig d’aquest any; data que bé donada per llei i que és comuna per tots els ajuntaments de l’Estat espanyol. Aquest any, les eleccions del 24 de maig coincidia a Catalunya amb la festivitat de Pentecostés, més coneguda com a segona Pasqua, pel 25 de maig. Com dèiem, per afavorir la participació ciutadana, l’Ajuntament de Barceona va traslladar el dia de festa a la següent setmana: 1 de juny.
No serà així per aquestes eleccions autonòmiques que es donaran enmig d’un pont que bona part de la ciutadania podrà començar el dijous 24 de setembre. Fins a sis municipis del territori comparteixen el dia de la Mercè com a dia festiu: en concret, L’Hospitalet, Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Cervelló i La Palma de Cervelló. No és una dada en va tenint en compte que entre aquestes ciutats trobem les dues de més població del territori: L’Hospitalet i Cornellà.
A més, els comicis coincidiran amb la Festa Major de El Prat de Llobregat (quarta ciutat en població del Baix) que, per aquest motiu, reserva un dia local festiu pel dilluns dia 28 de setembre. Així, doncs, serà pont a set municipis del territori que, efectivament, podrà influir en el nivell de participació de la ciutadania.
Si respectem, doncs, aquesta idiosincràsia que el territori ha demostrat històricament a les urnes i que respon a un esperit d’esquerres i, sobretot, no independentista -el cèlebre cinturó roig-, aquest pont beneficia a les candidatures independentistes, tant Junts pel Sí com a les CUP, partits molt arrelats a territoris no metropolitans i que comptaran amb un suport important del seu electorat donat el context polític. III
Si (
No(
