El sector pesquer protagonitza la II Jornada del projecte ‘Nodrir la Ciutat’ de l’AGT, Slow Food i la revista Cuina. Consumir espècies menys habituals o exigir l’etiquetatge normatiu són algunes de les responsabilitats del consumidor. Escollir el producte de temporada, a més de ser més fresc i de qualitat, permet mantenir un cicle sostenible per conservar la riquesa del medi marí
Enmig de luxe i de ‘glamour’; sota la pressió dels iots i del turisme, la Confradia de Pescadors de Barcelona sobreviu en el seu petit ‘guetto’ al pas del temps i a la modernitat del segle XXI amb un únic objectiu: mantenir el sector pesquer a la ciutat comtal: “He estat pescador durant 40 anys i vull que la pesca es mantingui a Barcelona mig segle més”, diu José Manuel Juárez, Patró Major de la Confradia. Poques vegades aquesta capçalera treu el cap del seu territori -la nostra bandera- per anar a la gran ciutat. Però en el cas de la pesca, la capital d’aquest ‘guetto’ ple de tradició, la llotja de Barcelona, continua sent el punt d’entrada de bona part del peix que es consumeix a tota la zona metropolitana. Sense cap llotja als ports del Baix Llobregat, la nostra comarca depèn de Barcelona o de Vilanova i la Geltrú, principalment.
Per aquest motiu, la llotja de la ciutat comtal –gran desconeguda per molts- ha estat l’escenari de la segona jornada del projecte ‘Nodrir la Ciutat’, co-organitzat per l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat (AGT), Slow Food Barcelona i la Revista Cuina, i que tenia com a objectiu apropar el mar a la ciutadania per reflexionar sobre el paper actiu que tenen tots els consumidors de peix per afavorir a l’autosuficiència alimentària de Barcelona i de la seva zona d’influència.
Un sector en estat crític
Davant el creixement exponencial del sector terciari o serveis, el debat i la preocupació sobre el sector primari (agricultura, ramaderia i pesca principalment) ha evolucionat de la mateixa manera a l’alça. Al territori hem vist com l’organització de diferents campanyes i iniciatives (l’AGT centralitza moltes d’elles com el Quinto-Tapa, les Jornades Gastronòmiques o els Mercats de Pagès) ha despertat un major interès pels productes de proximitat, de temporada i, per tant, de qualitat. Productes, en aquest cas, de la terra, de la nostra joia: el Parc Agrari. Ara falta el mar i el peix, que té un inconvenient afegit: el producte i la seva conservació. En 24 hores, com qui diu, deixa de ser fresc. Per això, el sector té un handicap més que s’afegeix a diverses estadístiques que, juntes, deixen el futur del món pesquer en una negativa entrecreuada.
Per començar, pel producte. Segons va exposar la biòloga marina, Anna Bozzano, responsable del projecte ‘El Peix al Plat’ i protagonista de la jornada, el 96% de les espècies marines es troben sobreexplotades. De fet, el darrer ‘Living Blue Planet Report 2015’ ja parla de “col•lapse” del medi marí. I és que els recursos marins han disminuït en un 50%, fet que afecta principalment al nostre país com a segon Estat amb més pesca de tota la comunitat europea, només després de Portugal; condició que manté tot i la reducció del nombre de bucs pesquers: de 3.908 a l’any 2006 s’ha passat a 2.649 embarcacions (en els caladors del Mediterrani). Els motius, en termes generals, de la disminució del medi marí són tres essencialment: canvi climàtic, la destrucció dels hàbitats dels peix i també els mals hàbits.
Davant d’aquesta corba decreixent dels recursos marins, hem d’afegir un augment notable del consum que ha passat, a Espanya, de 7 kg per persona i any a 42 kg en pocs anys. “No donem a bast”, diu Bozzano. Per aquest motiu, des de la Confradia de Pescadors de Barcelona pesquen, actualment, un 40% menys del que els permet la normativa amb aquest objectiu de mantenir i d’assegurar en un futur l’abastiment de Barcelona i la metròpolis.
Consum responsable
Però cal la complicitat del client, del consumidor. Qualsevol esforç és inútil, primer, si no interioritzem una cultura sostenible i, segon, si aquesta cultura no es concreta amb bons hàbits en el consum. Moltes decisions estan a les nostres mans com a consumidors; per tant, en el moment de fer la compra no només estem fent un intercanvi, una transacció. Petites decisions correctes poden representar grans canvis en el sector i en la sostenibilitat del medi, en aquest cas, marí.
Diversificar el nostre consum és una de les primeres qüestions que podem tractar. Pensi en el tipus de peix que acostuma a comprar i que acostuma a menjar: bacallà, salmó tonyina, sardines, seitons... De seguida veurà que li costarà continuar. En canvi, s’estima que hi ha unes 150 espècies salvatges diferents aptes pel seu comerç, de les quals només unes seixanta arriben al mercat i unes quinze les que acostumem a consumir. La diversificació permetrà corregir, en gran mesura, la sobreexplotació de les espècies: simplement comprant enlloc de sempre sardines i seitons (que ja està bé perquè es troben a la part baixa de la cadena alimentària del medi), alternar amb altres peixos que poden ser deliciosos com el moll o l’aranya, per posar un exemple. D’altra banda, es fonamental respectar la talla mínima de les espècies, qüestió que està reglamentada on som responsable tots.
En aquest sentit, un etiquetat correcte pot ser clau. És precisament aquí on continua un dels problemes del sector que reivindiquen els mariners: la falta de control i l’etiquetatge il•legal que es dóna als supermercats i a les peixateries. “El peix surt de la llotja amb l’etiquetatge normatiu, però quan surt d’aquí passa de tot. Però és més fàcil que ens controlin a nosaltres que no a la resta d’establiments”, diu Juárez, Patró Major de la Confradia. Aquests controls, però, no serveixen de res. Perquè la realitat és que al supermercat i a les peixateries encara és habitual veure noms de peixos que no són correctes per mantenir un preu més alt, preus posats a bolígraf amb cap informació més, etc. Segons la normativa comunitària europea, s’ha de dir la zona on es pesca, la procedència, el tipus d’art de pesca emprat, la data de la captura, etc. No fer-ho podria representar una sanció de 1.200 euros.
La lliçó dels avis
Passejar per l’antic moll de la Confradia és fer un viatge al passat i a la tradició. La justa tecnologia es reserva per les dues subhastes que es realitzen a la llotja, una a primera hora del matí (7:00 h.) per tota la pesca al cèrcol; i una segona a la tarda (16:45 h.) per les flotes d’arrossegament. A les afores, els braços forts i les mans treballades en són protagonistes independentment de l’edat: uns carregaran el peix i altres arreglaran les xarxes artesanalment. Però tots estan subordinats a la llei del mar, causa i efecte del seu caràcter rude, però també solidari i cooperatiu.
L’Ajuntament de Barcelona va mantenir l’atrezzo antic tot i la promesa de canviar les instal•lacions. El resultat va ser un barracó a mode d’oficina a l’any 1992. Des d’aleshores porten esperant la modernització del moll que tot fa pensar que arribarà en menys de dos anys. Per fi, la resistència serà premiada amb una nova llotja que respondrà a la nova etapa que la Confradia va engegar a l’any 2008: “El nostre objectiu es promocionar el nostre peix, el ‘Peix de la Barceloneta’, com a producte de qualitat”, diu el Patró Major. Fins i tot, s’han obert al turisme pesquer amb alguna embarcació adaptada perquè el turisme pugui conèixer en primera persona una jornada de pesca. És una manera d’apropar-se a la ciutadania, peça clau per a la sostenibilitat del medi: “Sigui la llotja de Barcelona, de Vilanova o d’Arenys, totes interessen, s’ha de comprar peix de temporada. Ara s’està amb la gamba, al novembre amb les orades... I el que volem és que la gent ho vegi. Que vegi que tot i que a la peixateria hi haurà de tot, el peix serà de Namíbia o Sud-amèrica i no serà de la mateixa qualitat”, diu Oscar Teruelo, president de l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat.
Implicat enormement amb la nostra joia, el Parc Agrari, i tots els productes de l’hort, el missatge agafa en aquest context del projecte ‘Nodrir la Ciutat’ una dimensió més global pel que fa la conscienciació del consumidor: “Hem de fer el que feien abans els nostres avis, que vivien quasi tots en un àmbit rural amb el que tenien en aquell moment. Traslladat al 2015, hem de veure que hi ha petits productors que tenen aquells productes, que els mimen, que no depenen de grans corporacions y que et dones compte que són de qualitat, de temporada i frescos”, sentencia el president de l’AGT, en un missatge que poc a poc va quallant entre la ciutadania. III
Si (
No(
