En els darrers anys hem vist com, al mateix temps que creixia el descrèdit i l’allunyament de la ciutadania vers la política, sorgien moviments populistes que han intentat aprofitar el descontentament i la frustració de la ciutadania per mirar de fer-se forat.
Pels qui creiem en la regeneració, en la transparència i en una altra forma de fer política, sabem prou bé que els polítics estem al servei de la ciutadania, i hem de retre comptes, escoltar, i estar al seu servei. Nosaltres ho fem des del grup municipal d’ERC a l’Hospitalet, amb la màxima transparència, treballant juntament amb veïns i entitats i presentant propostes constructives per millorar la vida dels ciutadans. Per això hem treballat, per exemple, per fer possible que l’Hospitalet disposi d’un Defensor del Ciutadà, o es faci un pla de mesures urgents per millorar la neteja de la ciutat, entre altres iniciatives.
També treballem per l’Hospitalet des de tots els àmbits al nostre abast: com a regidor, formo part de la Diputació de Barcelona i del govern d’aquesta administració com a diputat delegat d’Igualtat i Ciutadania. Des d’aquest àmbit de responsabilitat que m’ha tocat dirigir el desenvolupament de polítiques de suport municipal als 311 municipis de la província de Barcelona, i també l’Hospitalet, en matèries d’acció comunitària, la lluita contra la violència masclista, drets civils, convivència, joventut…
És per aquest motiu que el meu sou correspon al de membre de l’equip de govern de la Diputació i no al de portaveu d’un grup municipal. Però això no vol dir que m’hi dediqui a la meva ciutat de manera marginal o parcial. Només des del desconeixement o la mala fe es pot afirmar que ser diputat provincial implica abandonar les responsabilitats municipals, ja que, com tothom sap, només es pot formar part de la Diputació sent regidor electe. Ja que hi ha qui pareix obsessionat amb el meu sou, m’agradaria aclarir que una bona part d’aquest està destinat a pagar la carta financera d’ERC i a entitats socials. El partit del qual formo part, Esquerra Republicana de Catalunya, no rep donacions de grans empreses i es financia a base de les quotes de la militància i de les aportacions dels càrrecs electes, en forma de carta financera.
Per altra banda, tal com vaig dir al ple, si finalment percebés alguna retribució per assistència al ple, aquesta la destinaria exclusivament a les diferents entitats de la ciutat que treballen en temes socials i culturals i que són marginades per la política de subvencions partidista d’aquest ajuntament.
Per això sobten les crítiques i acusacions del portaveu de Ciutadans a l’Hospitalet, el senyor Miguel García, de manca de dignitat i de responsabilitat en la meva dedicació a l’Ajuntament de l’Hospitalet. Més encara quan Miguel Garcia va pactar amb el PSC tenir un portaveu i mig a sou, i no un com la resta de grups. A més, Miguel Garcia va votar en contra de suprimir les dietes a tots els membres del consell d’administració de l’empresa pública La Farga SA.
El senyor Miguel García no hauria de donar lliçons de dignitat, responsabilitat i transparència, i més valdria que destinés el seu sou de portaveu, les seves dietes de l’AMB i el seu “cortijo” immobiliari a pagar el forat econòmic de més de 800.000 euros que va deixar al Centre d’Esports L’Hospitalet. Finalment un consell senyor Garcia: menys populisme i demagògia i treballi més per la ciutati per la seva ciutadania perquè en aquests cinc mesos el seu grup municipal només ha presentat una moció pròpia. Els ciutadans es mereixen més. III
Si (
No(
