L’AMB calcula que més de 483 milions de viatgers han utilitzat el sistema de transport públic des de gener fins el mes de setembre. La xifra suposa un increment del 2,7% respecte el mateix període de l’any anterior i manté la tendència a l’alça des de l’últim quadrimestre de 2013.
Les xifres d’ús de transport públic sempre s’han vinculat a l’estat de l’economia d’un territori. Sembla ineludible que una major taxa d’ocupació deriva en un augment, en aquest cas, de la complexa xarxa de transport públic del qual gaudeix la zona metropolitana. De complir-se aquesta norma, el nou informe de l’Àrea Metropolitana de Barcelona prova novament la millora econòmica progressiva.
Segons les estadístiques metropolitanes, el transport públic consolida la seva recuperació (el sector va patir una important davallada entre 2011 i 2013) trencant el llindar dels 483,67 milions de viatgers que durant els primers nou mesos del 2015 han fet ús del transport públic. Així, aquestes dades registrades entre el mes de gener i setembre, per tant, ja comptabilitzat l’estiu, representen un augment del 2,7% respecte el mateix període anterior. En termes absoluts, 11,53 milions de passatgers més que al al mateix període de 2014.
Gran part d’aquesta millora la té la recuperació de la xarxa de metro que guanya 7,6 milions de passatgers respecte l’any passat, arribant als 284,69 milions de passatgers (+2,7%). És, de fet, el transport més utilitzat amb diferència; per tant, una millora de l’ús del metro es reflecteix notablement a l’estadística final. En paral•lel, l’altre mitjà estrella considerat de gestió directa per l’ens metropolità a través de TMB, la xarxa de bus, millora lleugerament les xifres i arriba als 137,59 milions de viatgers, només 1.410.000 més que al període anterior (+1,3%).
L’Hospitalet i El Prat, per sobre de la mitjana
A part del servei directe de metro i bus de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, cada cop té un paper més destacat el servei indirecte que s’ofereix a través d’empreses privades. Estem parlant de les línies que connecten diferents punts d’un mateix municipi, però també línies intermunicipals que faciliten la mobilitat entre ciutats de l’entorn municipal entre elles i amb la ciutat comtal. A les darreres estadístiques recopilades per l’ens metropolità, aquesta categoria de serveis indirectes ha experimentat una millora del 4,3% en els primers nou mesos de l’any en comparació amb 2014 el que ha permès trencar el llindar dels 61 milions de passatgers en el que ja és el millor registre de la història metropolitana d’aquesta categoria.
En aquest increment ha tingut un paper destacat el Baix Llobregat que, en algunes ciutats, ha arribat a percentatges de millora d’un 5,3%. Són els casos de L’Hospitalet i El Prat, ciutats que millor xifres obtenen. En el primer cas, la segona ciutat de Catalunya compta amb una important xarxa que connecta tot L’Hospitalet, que, a més, té diferents nexes d’interès: la ciutat de la Justícia, el Districte Econòmic o el clúster sanitari són un exemple. Igual en el cas de El Prat de Llobregat, on la ciutadania aprofita les línies internes per anar de l’estació de rodalies a la resta del municipi, per anar a la platja, a la Zona Franca o al aeroport.
Pel que fa la resta de ciutats, per ordre, trobem Sant Boi, Cornellà i Sant Joan Despí amb un 2,3% i Castelldefels amb una millora de l’1,9%, entre les ciutats que destaquen en front de la resta amb resultats més modestos.
Imprescindible el Bus Nit
Amb tot, les bones notícies no només es reflecteixen de dia. El servei de Bus Nit experimenta un nou creixement, al Baix Llobregat, del 5,4% més del doble que en el cas de les línies de Barcelona i Barcelonès Nord que es recuperen aquest estiu amb una millora del 5,6%. I és que l’etiqueta de ciutats dormitori de les grans poblacions baixllobregatines fa inevitable l’èxode del jovent a Barcelona que veuen en el Bus Nit una bona manera de torna a casa. D’altra banda, aquest servei nocturn permet la connexió nocturna, per exemple, amb l’aeroport (N16 i N17) tant per treballadors com per turistes dels darrers i dels primers vols de la infraestructura pratenca.
En aquest sentit, l’Aerobus manté la tendència positiva amb un creixement del 4,4% en aquest període i una quota de mercat que ja supera el 15,71%, dos p.p més que a l’any anterior.
A punt d’un nou rècord
Per tot, l’any 2015 apunta a què serà novament un dels millors anys en matèria de transport públic a la zona metropolitana. De fet, les estadístiques ja s’apropen al que va ser el millor any en mobilitat; en aquest cas, l’any 2011 quan es van registrar 488 milions de passatgers al setembre i 652 en tot l’any. “Estem a punt d’assolir la millor dada del transport”, ha apuntat el vicepresident de Transport de l’AMB, Antoni Poveda, abans de destacar la doble vessant positiva d’aquestes dades: la millora de l’economia a Barcelona i al seu entorn metropolità i, en segon lloc, la reducció dels nivells de contaminació que representa agafar el transport públic. En aquest sentit, l’ens metropolità calcula que els més d’onze milions de passatgers aconseguits en el que es porta d’any es tradueix en una disminució de 6.362 tones de diòxid de carboni, 1,39 tones d’òxids de nitrogen i 19,99 tones de partícules fines (emissions associades a la mobilitat d’un municipi de 15.000 habitants). La “certa i incipient recuperació econòmica que es reflecteix”, tal com ha definit Poveda, influeix també en l’ús del transport privat que creix en un 2,3% i que, per tant, agreuja el col·lapse que, segons ha reconegut, es dóna a moltes vies d’accés a la gran ciutat, entre elles, la C-32 des del Maresme o la C-245 entre Castelldefels i Cornellà, i que afecta notablement als vehicles comercials. Per aquest motiu, Poveda ha insistit en la necessitat de reforçar els carrils Bus amb una xarxa més complexa que, segons ha dit, portaria un retard de deu anys. III
Si (
No(
