www.elllobregat.com

Una dècada amb tu - 2006

El Baix trepitja fort a la Generalitat

El Baix trepitja fort a la Generalitat

miércoles 13 de abril de 2016, 06:20h
L’ex-alcalde de Cornellà José Montilla arriba a la presidència de la Generalitat després del segon acord ‘tripartit’. En aquests comicis, la ciutadania del Baix Llobregat i L’Hospitalet va registrar més d’un 50% d’abstenció. El PSC va guanyar al territori, però amb menys de 30.000 vots; ICV millorava els resultats i C’s irrompia per primera vegada

L’un de novembre es van celebrar eleccions autonòmiques i, malgrat que Convergència i Unió va ser la força més votada, es va reeditar el tripartit de la legislatura anterior format pels partits PSC, ERC i ICV-EUiA. La novetat més gran, però, per a la comarca del Baix Llobregat va ser l’arribada del ex-alcalde de Cornellà, José Montilla, a la presidència de la Generalitat.

Montilla (1955, Iznájar, Córdoba) va substituir un pes pesat dels socialistes, en Pasquall Maragall, avalat per la seva trajectòria política. Militant del PSC des del 1978, va ser alcalde de Cornellà de 1985 a 2004, president del Consell Comarcal del Baix Llobregat entre 1988 i 1997, president de la Diputació entre 2003 i 2004 i ministre d’Indústria, Comerç i Turisme entre 2004 i 2006, entre altres càrrecs.

L’abstenció dels ciutadans del Baix i L’Hospitalet va ser una de les més elevades de la seva història, superior al 50%, fet que es va interpretar com un indici del cansament dels ciutadans davant la política. El PSC va guanyar a la comarca i L’Hospitalet, però amb gairebé 30.000 vots menys que a les eleccions de 2003. La segona força més votada va ser Convergència i Unió, amb més de 74.000 vots i més de 30.000 paperetes de diferència respecte dels socialistes. L’única força que va guanyar en vots va ser ICV-EUiA i Ciutadans va irrompre per primera vegada amb 12.200 vots.

A més de la presidència de la Generalitat, el Baix Llobregat i L’Hospitalet també van estar presents en les figures de Joan Saura (ICV-EUiA) i Francesc Baltasar (ICV). El primer va ser veí de L’Hospitalet durant molts anys i va continuar exercint com a conseller d’Interior i Relacions Institucionals, amb algunes polèmiques importants com l’ús de la violència per part dels Mossos d’Esquadra davant l’Assemblea Okupa de Barcelona i els estudiants que es van manifestar per la reforma de Bolonya. Baltasar també va continuar encapçalant la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge. Del Baix Llobregat i L’Hospitalet van ser també nou diputats més: Carme Figueras, Josep Maria Rañé i David Pérez (PSC), Meritxell Borràs i Josep Lluís Cleries (CiU), Jordi Miralles i Jaume Bosch (ICV-EUiA) i Anna Simó i Xavier Vendrell (ERC).

Estatut de la discòrdia
El 2006 també serà recordat com l’any en què es va votar el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, el qual va substituir-ne al de 1979. El 73,7% dels veïns i veïnes del Baix Llobregat i L’Hospitalet van votar a favor del polèmic text, tot i que la participació no va superar el 50%.

De fet, el Baix Llobregat va tenir el dubtós privilegi de ser la quarta comarca més abstencionista de tota Catalunya, la qual cosa podria explicar-se com una gran falta d’interès, més a les grans ciutats que als pobles petits.

L’Estatut de Catalunya que més tard s’ha interpretat com un dels primers motius d’emprenyament del poble català davant de l’Estat espanyol va entrar en vigor el 9 d’agost de 2006. III

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (1)    No(0)

+
0 comentarios