L’ horticultura de ciutat posa la llavor a l’accent social

“A Catalunya es pot cultivar durant tot l’any. Els horts estan actius de manera constant i per això són una eina de gran ajuda per a diversos col·lectius.” Així de clar és Hilario Pérez, tècnic gestor dels horts socials de Can Boixeres a L’Hospitalet. L’agricultura i l’horticultura ha entrat a les ciutats amb força i des de diversos consistoris del Baix Llobregat s’ha vist com una oportunitat per ajudar a persones amb diferents característiques, des de jubilats fins a ciutadans amb risc d’exclusió social, passant per persones amb discapacitats.

Segon aniversari
“Els horts són un espai de trobada, un espai on persones molt diferents en origen, caràcter, edat o costums uneixen esforços amb una finalitat comuna, que és la de treballar la terra” explica Pérez.

El projecte d’Hospitalet compta amb 34 parcel·les conreables de 40 metres quadrats que comparteixen dues persones com a usuaris únics. Tot i que només les dues persones titulars poden treballar l’hort, hi ha un total de 277 beneficiaris indirectes a través de les famílies.

Tant la concessió de les terres com les parelles es gestionen des de la Creu Roja des de l’inici de la iniciativa. L’any 2014 l’ajuntament va cedir un espai al Parc de Can Boixeres i, davant l’èxit del projecte, ja es preparen 40 parcel·les més. “Tenim gent de 15 nacionalitats diferents i en diferents situacions. Els horts tenen un horari marcat, estan oberts de 10 del matí a 1 del migdia per tal que els usuaris tinguin una rutina”.

En dos anys de projecte, els resultats són notables. Els horts estan permanentment en funcionament i els usuaris en veuen els beneficis. Alguns han aconseguit trobar feina, d’altres s’han integrat en un grup i han tornat a adoptar dinàmiques de treball i tots gaudeixen dels fruits del seu esforç. “La idea va sorgir per donar solucions i alternatives a persones en vulnerabilitat social per diferents causes. Al principi es va preveure una cessió de dos anys, però finalment s’ha determinat que el projecte acaba quan s’aconsegueix l’objectiu social que s’ha marcat amb cada persona”, determina Pérez.

Sant Boi es suma
El projecte d’Hospitalet no és l’únic d’aquestes característiques. A Sant Boi fa poques setmanes que s’han obert els Horts socials de Can Pinyol, gestionats per l’Associació Marianao. “L’espai ha nascut a través d’un projecte europeu de creació d’horts en zones periurbanes. L’Àrea Metropolitana de Barcelona va guanyar el concurs en què s’adjudicaven els fons i va buscar els terrenys, que es van trobar a Sant Boi. Així és com s’han creat 37 parcel·les de 40 metres quadrats”, narra Adrià Giol, el tècnic dels horts.

Els criteris de repartiment són diferents en aquest cas: 12 parcel·les es destinen a entitats municipals, 10 a persones derivades pels Serveis Socials i 15 per a particulars que van demanar un dels horts.

La diversitat de perfils també es dona a Sant Boi “Tot i que s’han tingut en compte uns certs criteris a l’hora d’assignar els terrenys finalment hi ha gent que mai ha tingut un hort, joves, jubilats, famílies o gent que ha decidit compartir la parcel·la per tenir un suport... A part, hi ha un representant de cada terreny, però es col·labora molt i es treballa de forma assembleària”, apunta Giol.

Aquesta dinàmica de comunitat fa que els horaris siguin més lliures, ja que els usuaris tenen els codis per entrar als horts i és l’últim usuari que marxa el que s’ha d’encarregar de deixar-ho tot tancat.

Tot i la il·lusió amb la que ha arrencat el projecte, a Can Pinyol van una mica tard pel que fa al calendari del pagès. Manuel Valverde és un dels usuaris dels horts. Ha treballat molts anys al camps i, un cop jubilat, va decidir a demanar una parcel·la. “És el meu gimnàs, així em moc. A més, ajudo l’Adrià en tot el que puc perquè he estat relacionat amb el camp tota la vida. Els altres usuaris em pregunten i jo els hi dono un cop de mà. Al final vaig jo més endarrerit per treballar als horts dels veïns”, comenta content. Tenir un hort assegurat durant un any i amb la possibilitat d’ampliar-ho a 4 fa que tots els participants agafin el projecte amb ganes.

Model sostenible
Les ajudes entre els usuaris són fonamentals tant a Sant Boi com a L’Hospitalet. També ho són les formacions que es donen per tal que aquells que mai havien treballat la terra coneguin el més bàsic, a part de les normes de seguretat. També han de saber les normes dels horts, la més important de les quals és la de tenir-ne cura. “Si veiem que algú no s’implica o no treballa la terra, hi parlem i prenem mesures. Hi ha moltes persones que volen tenir una oportunitat i no podem desaprofitar cap metre”, sentencia Hilario Pérez des d’Hospitalet, i hi coincideixen des de Sant Boi.

També es coincideix en l’àmbit de la sostenibilitat en els dos projectes. Les llavors són ecològiques i es treballa per tenir planters propis. En el cas de Sant Boi, els horts són el primer equipament municipal autosuficient en tots els àmbits, tant l’energètic com en l’aigua.

Per la seva banda, a L’Hospitalet es treballa per elaborar insecticides naturals a base d’ortigues, ja que cap producte químic entra al recinte. III