Javier Chércoles treballa per implantar una assegurança de vida a més de 100.000 treballadors de països subdesenvolupats

Sota el nom ‘Navegant en la teranyina’, el professor Javier Chércoles, des de 2013 a l’Associated British Foods, propietària de Primark, ha ofert avui la conferència del Fòrum Cornellà Creació per explicar el seu gran projecte que desenvolupa a països del tercer món: instaurar un sistema d’assegurances per als treballadors de països en vies de desenvolupament com a instrument que posi en valor la seva vida. “És la manera de donar valor a allò que abans no ho tenia, a la vida d’una costurera, als seus orfes, al seu braç o a les seves cames”, ha dit.

Tota la seva feina està, ara, centrada en aquest projecte tant des del punt de vista acadèmic com laboral. I és què encara són molt tímids els instruments que existeixen per damnificar hipotètics accidents laborals. En la seva intervenció, Chércoles, ex director de Responsabilitat Social Corporativa d’Inditex, ha parlat del seu desig de que les multinacionals contractin assegurances privades pels seus treballadors a través d’un sistema de pòlisses de la mateixa manera que des de la matriu de Primark ja es fa per compensar els damnificats de l’edifici Rana Plaza, a Bangadesh, enfonsat l’any 2013 en la que és la major catàstrofe de la indústria tèxtil de la història. De fet, confien en Chércoles per implantar una ssegurança de vida a 100.000 treballadors que fabriquen alguns dels productes de la multinacional britànica.

L’expert protagonista del Fòrum Cornella Creació treballa amb instruments com ‘The Actuarial Tool, dissenyat per estimar compensacions actuarials en conformitat a la llei i cultura dels beneficiaris; o com The Bangladesh Scale, un mètode de valoració de danys personals i dispars resultants d’accidents laborals, o com a tercer instrument, el Vulnerability Tool, mètode pràctic clau per valorar els nivells d’exclusió dels potencials beneficiaris i a partir d’ells, poder dissenyar mecanismes de protecció que els hi permeti el lliure accés, control i l’accés a les compensacions.

El convidat estima, en aquest sentit, que només caldria aplicar una prima de risc d’entre 4 i 7 euros per treballador a l’any. Només amb aquesta “quantitat irrisòria” es crearia un millor sistema de cobertura que si, finalment l’ABF aplica, obligarà a fer-ho a la resta de grans companyies.