www.elllobregat.com
L’independentisme conquesta la meitat dels municipis del Baix, que només representa un quart de la població
Ampliar

L’independentisme conquesta la meitat dels municipis del Baix, que només representa un quart de la població

Fe d'errada: El color de l'alcaldia de Sant Esteve Sesrovires, a l'edició impresa, no es correspon. Actualment, l'alcaldessa del municipi és Carme Rallo, d'Esquerra Republicana de Catalunya. Disculpem l'errada.

jueves 06 de octubre de 2016, 06:37h
L’edició anterior de El Llobregat, amb l’anàlisi polític ‘Els partits fan del Baix la seva línia Maginot’, va demostrar que el territori seria clau en el futur del país. L’èxit o el fracàs del procés independentista es courà aquí, al Baix Llobregat, la comarca més important de la zona metropolitana.

Amb una moció de confiança recentment superada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb el suport de la CUP, i a pocs mesos de juny de 2017, mes en el qual es compleix el termini famós dels 18 mesos per la desconnexió (via referèndum pactat o via eleccions constituents), és moment de veure l’estat de salut de l’independentisme al nostre territori.

Menys roig; més estelades
El Baix Llobregat ha tingut tradicionalment un tarannà treballador i, per tant, amb una forta vessant social. El famós cinturó roig; principal esquerda del franquisme. D’altra banda, la zona del Llobregat és resultat de diferents fenòmens migratoris que ens han fet acollidors de milers i milers de persones nouvingudes, primer, del sud d’Espanya, i, segon, després de diferents parts del món.

Recentment, a més, suma aquest esperit metropolità i cosmopolita al voltant de Barcelona, el que ens converteix en la part més destacada –per població i extensió- d’una de les metròpolis més importants del món.

La idiosincràsia, doncs, del Baix Llobregat res té a veure amb l’esperit independentista. Ha estat sempre una pedra a la sabata dels partits més independentistes (a les grans ciutats sempre han tingut cap o molt poca representació) i ara ho continua sent pel procés independentista. Això sí, cada cop menys.

Segons les dades de l’Associació de Municipis per la Independència, el Baix Llobregat té ja disset municipis, de 31 totals, que pertanyen a l’entitat i que, per tant, es posicionen a favor de la independència. Això vol dir que un 57% del territori està governat per partits a favor del procés independentista. Efectivament, aquesta dada està molt lluny de les comarques no metropolitanes que, en alguns casos, compten amb tots els municipis adherits o amb més del 90%; mentre que està a l’alçada del Vallès Occidental (57%), comarca metropolitana també molt important a nivell econòmic. Tot i això, la xifra deixa mig territori a favor de l’independentisme i, per tant, una comarca dividida com ho està ara mateix el Parlament de Catalunya.

I es pot parlar de divisió perquè es dóna una línia clara entre les grans ciutats metropolitanes del sud del territori i els municipis del centre i nord del territori. Això sí, no podem parlar només dels petits pobles donat que ciutats com Molins de Rei o Martorell, de domini convergent, estan evidentment a favor de la independència.

Només un quart de la població
Dins d’aquest calaix d’ajuntaments adherits a l’AMI cal destacar els municipis de Castelldefels i de Sant Just Desvern. Castelldefels tindrà dos alcaldesses en aquesta legislatura. L’actual, Candela López, de Movem Castelldefels, i, a partir de l’estiu de 2017, la socialista María Miranda. Doncs bé, aquest pacte de Govern és fruit d’un acord entre quatre partits, entre ells, Esquerra Republicana de Catalunya, que va posar com a condició formar part de l’entitat independentista.

El segon municipi, Sant Just, és també un exemple curiós donat que està governat pel socialista Josep Perpinyà. És, de fet, l’únic municipi amb alcaldia del PSC que forma part de l’AMI. En paral·lel, Perpinyà és l’actual president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, entitat que, en canvi, queda fora de la llista d’organitzacions supramunicipals a l’AMI (inclou les quatre diputacions, 36 consells comarcals i nou Entitats Municipals Descentralitzades, entre d’altres). Pesa més, a nivell comarcal, la línia política de la Federació del PSC al Baix Llobregat que en aquest tema es manté inamovible. Passa el mateix a nivell metropolità.

Són dos exemples, doncs, del salt que hi ha entre el simbolisme de pertànyer a l’AMI i de la quantitat de població que representa i que es sent independentista. En aquest sentit, només el 31,6% de la població que viu al Baix Llobregat forma part de l’AMI. Una xifra que s’amplia si s’inclou L’Hospitalet. Aleshores, l’independentisme només representa a un 24,06% de la població, una quarta part del total. És aquest el principal repte de l’independentisme. De fet, al Barcelonès no hi ha cap municipi adherit a l’AMI.

La guerra de les mocions
Iniciat el curs polític, pels plens dels ajuntaments del territori aniran passant, d’una banda, l’Assemblea Nacional Catalana i, d’altra, el Partit Popular, amb mocions a favor i en contra, respectivament, del procés.

Donat que aquesta campanya no ha finalitzat en el tancament d’aquesta edició, ens hem fixat en les mocions aprovades a favor de la sobirania fiscal. Això vol dir que estan d’acord en ingressar els impostos que recapten a nivell municipal (IRPF dels treballadors municipals o l’IVA) a l’Agència Tributària de Catalunya. En aquest sentit, del total de 192 mocions que s’han aprovat a Catalunya, només set estan al Baix Llobregat: Collbató, Corbera, El Papiol, Sant Climent, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles i Molins de Rei.

D’aquest grup de municipis, segons l’AMI, només Molins estaria exercint veritablement aquesta sobirania fiscal. I, de fet, és un dels municipis denunciats per la Delegació del Govern, demanda que ha estat estimada pel Contenciós número 10 de Barcelona i que està pendent de recurs al TSJC. Aquest conflicte ha estat un més dels 337 recursos, requeriments o denúncies que ha presentat la delegada del Govern d’Espanya a Catalunya, María Llanos de Luna, al país. La sobirania fiscal, el conflicte per les banderes, pagar la quota anual de l’AMI o desobediència són alguns dels motius d’aquests processos judicials. III

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (2)    No(0)

+
1 comentarios