2.500 anys més tard, els versos de Teognis han ressonat a Esplugues, i, a més de la visita d’amics de Reus i fins i tot de València, els déus ens han acompanyat i ens han beneït tot vessant sobre nosaltres una abundosa pluja que bona falta ens feia; aquella que fertilitza la terra i ens ofereix els seus fruits: el raïm i el vi.
És temps de verema, i ens ha servit de pretext per parlar de l’embriaguesa.
Agafant el diccionari, que la defineix com a pertorbació de l’ànim i les facultats, tan per la ingesta d’alcohol, com per una passió, hem explorat les dues possibilitats, començant des de Noè, descobridor de la vinya, el vi i la primera borratxera; els simposis grecs i l’exaltació dionisíaca dels sentits, les bacanals romanes, santa Teresa de Jesús, i de les noves formes d’alteració de la consciència.
A partir del neoplatònic grec Longino i el concepte de sublim, ens hem preguntat per l’embriaguesa de l’art o de l’artista, tant en l’acte de la creació com en la recepció de l’obra d’art, que ha donat peu als moments més àlgids del debat, amb una gran riquesa de intervencions i opinions contraposades, que és la salsa d’aquestes reunions.
També ens hem interrogat sobre si hi ha alguna mena d’embriaguesa en l’execució del mal: la violència, la venjança, l’assassinat, la tortura, la guerra. O si l’activitat física i les endorfines la generen. Hi ha també una embriaguesa del poder, de la velocitat, de l’acceleració i el progrés?
Llençar preguntes
Hem volgut saber fins a quin punt som lliures per controlar el punt just de domini de l’excitació, sense que aquesta ens domini a nosaltres.
I hem parat atenció molt especialment a distingir entre una embriaguesa individual, solitària, i la que es produeix en el si de la comunitat: religió, esport, concerts, manifestacions.
No cerquem respostes, només volem llençar enlaire unes preguntes, perquè qui vulgui les reculli i les maduri, lentament, com el raïm a la vinya, i potser algun dia ens donin fruits dolços com la saviesa, que no és altra cosa que l’interrogar-se constantment, fer-se sempre la gran pregunta, que tan sols tindrà resposta en el darrer moment. I això per nosaltres és la filosofia.
Us esperem a tots i a totes el proper 28 d’octubre, com sempre al Cau de les Arts d’Esplugues; parlarem de LA GUERRA..III
Si (
No(
