www.elllobregat.com

El valor (in)calculable del Delta del Llobregat

El valor (in)calculable del Delta del Llobregat

El valor (in)calculable del Delta del Llobregat

jueves 01 de diciembre de 2016, 05:07h
Quant val tenir un espai com el Delta enmig de la densitat urbanística més extrema? Quant val poder tenir accés a aliments de proximitat a pocs quilòmetres d’una ciutat com Barcelona? Totes aquelles situacions sobre el territori en les que el valor no es pot traduir íntegrament en preu pateixen i la plana deltaica s’inclou en aquesta conjuntura.

Un factor que aporta al Delta més fragilitat és que té a tocar una ciutat com Barcelona. La capital catalana reclama unes necessitats i veu en la plana deltaica un espai al servei d’aquestes necessitats territorials. Els espais agrícoles i naturals són entesos com espais lliures a disposició de la metròpoli i ja a partir dels anys 60, aquests espais van començar a ser ocupats massivament per les grans infraestructures que demandava Barcelona: el port, l’aeroport, vies de comunicació i superfícies comercials i de serveis. “Sempre he pensat que estem al servei de Barcelona”, assegura Conxita Sánchez presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Per tant, el futur del Delta en moltes ocasions està lligat a les decisions que es prenen a l’altra banda del riu Llobregat, sense tenir en compte els interessos propis de la zona deltaica. “És una lluita pel sòl. Barcelona ha esgotat el seu, doncs té el Baix Llobregat” lamenta Raimon Roda, gerent del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Està protegit el Delta?
La proximitat de Barcelona, la naturalesa plana del terreny i la gran quantitat de superfície sense edificar han convertit el Delta en una zona atractiva pels grans projectes urbanístics. L’últim i més mediàtic va ser Eurovegas, però hi ha més capítols en aquesta història de tires i arronses entre la plana deltaica i el desenvolupament de complexos de lleure, com ara el Barça Parc. El projecte Eurovegas va generar un gran debat en l’opinió pública contraposant els arguments oficials d’impuls econòmic amb els de la protecció del territori i conservació dels valors del Delta. Eurovegas va significar un abans i un després a nivell de visualització i coneixença del territori, però a nivell de protecció aquest canvi també s’ha produït? José Garcia, vicepresident de l’entitat ecologista DEPANA, creu que la protecció no s’ha incrementat en absolut, “altra cosa és que les circumstàncies polítiques i socioeconòmiques actualment no donarien peu a una situació com Eurovegas”.

A més dels macroprojectes, la plana deltaica ha viscut plans urbanístics envoltats de polèmica. El primer va ser l’aprovat el 1994 i va suposar entre d’altres accions la creació de la tercera pista de l’Aeroport del Prat i el desviament 2.5 quilòmetres al sud del riu Llobregat. El Pla Director Urbanístic aprovat l’any 2015 també va generar discrepàncies. Diverses entitats ecologistes i de la societat civil i partits polítics de les diferents ciutats afectades denunciaven que el PDU no responia a cap necessitat concreta i urgent de la zona, sinó a una contraprestació exigida per algunes forces polítiques presents als consistoris del Baix arran de la fallida del projecte Eurovegas.
Com es pot protegir la tercera zona humida de Catalunya de les pressions hum

nes? Arribar a aquesta protecció sembla difícil veient la trajectòria del territori, però es pot començar deixant de banda la imatge de territori al servei de la metròpolis per començar a ser vist com un territori d’oportunitats a valorar des de la seva transversalitat.

Bancaritzar la natura
El xoc entre la preservació de la natura i el creixement econòmic és un conflicte global que va molt més enllà del Delta del Llobregat. Dins la lògica capitalista els espais naturals són vistos com passius econòmics que no generen riquesa i que a més limiten el creixement.

Hi ha veus que proposen plantejar-se el preu de la natura i parlar més enllà del valor en si. Segons Pavan Sukhdev, economista i director executiu de Gist Advisory, usem la natura perquè és valuosa, però la perdem perquè és gratuïta i realment aquesta pèrdua té afectacions, també a nivell econòmic. L’economista veu necessari trencar amb la invisibilitat econòmica de tot allò que aporta la natura. Per exemple, el treball pol·linitzador de les abelles és econòmicament invisible, però es calcula que el seu valor total ascendeix a 200 milions de dòlars, casi el 8% del valor de tota la producció agrícola de la Terra.

El valor que ara li donem a la natura és zero, però segons la llei de l’oferta i la demanda això hauria de canviar perquè l’oferta de recursos naturals segueix reduint-se i la demanda, la població, segueix creixent. Aplicar la llei de l’oferta i la demanda en la natura és nou, però ja s’ha convertit en un mercat important als Estats Units. Es tracta de veure el medi ambient com a capital comprant una part de l’hàbitat natural i després vendre participacions a empreses que volen situar-se en l’àrea protegida per tal de compensar la seva activitat. Actualment, aquests ingressos en vendes mitigacions ja superen els 40 milions de dòlars anuals arreu del món.

Aquest mercat pot seguir una lògica perversa perquè qui té diners pot igualment comprar participacions i destruir la natura. Quin és el risc de posar la protecció del patrimoni natural en les mans de les decisions bancàries? Aquest model és aplicable al Delta del Llobregat? La garantia de futur del Delta pot passar per buscar l’equilibri entre els diferents elements del Delta per així revaloritzar el conjunt i combatre la seva fragilitat. I els valors del Delta van molt més enllà del mediambiental, inclús en forma part l’econòmic.

Integració de valors
Els aiguamolls són un dels tresors més preuats del Delta, ja que, actualment només un 1% del territori català són aiguamolls. Al Delta hi conviuen una elevada varietat de flora i fauna i és una zona d’alimentació, nidificació i hivernada d’aus, en trobar-se en un punt estratègic de la ruta migratòria entre Àfrica i Europa. S’han observat 360 diferents espècies d’ocells, però DEPANA denuncia que la població d’aus s’ha reduït dràsticament des de l’any 2002. Per exemple la població d’ànecs del Delta es va reduir a la meitat en un període de cinc anys, va passar de 5.000 exemplars el 2002 a 2.400 l’any 2007.

Però des de la perspectiva capitalista no és estrany preguntar-se perquè s’han de mantenir aquestes zones naturals. D’aquesta manera, simplificar la necessitat de protecció del Delta en la preservació del medi ambient va en contra del propi espai. És un argument usat per entitats ecologistes que veuen la preservació de la natura com una obligació, però insuficient pel poder econòmic, juntament amb el polític, que és qui acaba tenint la última paraula en vetllar per la protecció davant les inversions. S’ha d’aconseguir crear un relat propi del Delta que es fonamenti en més que en la conservació del medi ambient, que no per això deixa de ser indispensable.

Justificar el valor del Delta actual només en el medi ambient podria arribar a servir pels espais naturals, però deixaria de banda altres zones com el Parc Agrari. Agricultura, medi ambient i economia han de confluir i ser les potes de la sostenibilitat del Delta: salut ecològica, justícia social i creixement econòmic.

El pes de l’economia
A Adirondack, el parc més antic dels Estats Units, hi ha un plantejament invers al que actualment hi ha al Delta. La gent vol estar dins del parc perquè hi ha una administració exclusivament dedicada a prendre decisions per aconseguir que hi hagi activitat econòmica dins del parc. Aquesta activitat econòmica alhora genera els propis recursos per protegir i mantenir el medi ambient. El parc enlloc de veure’s com un impediment o un fre del creixement es veu com una oportunitat. Una solució per incentivar l’activitat econòmica del Delta és el turisme, no un turisme de masses, sinó un turisme de qualitat. Per aconseguir-ho caldria cuidar un dels grans oblidats del Delta: el paisatge del Parc Agrari i de les transicions entre el parc i els nuclis urbans que actualment donen una imatge de deixadesa. Una altra via per actuar a nivell econòmic és aprofitar el potencial de la Universitat Politècnica de Catalunya instal·lada a Castelldefels i així atreure empreses tecnològiques d’alt nivell. Apostar per la qualitat de les activitats econòmiques que es desenvolupin dins el Delta més que per la seva quantitat.

Tot i que el Parc Agrari és l’únic parc declarat de Catalunya que produeix diners, no es pot centrar la defensa del Delta i el Parc Agrari simplement en l’economia. Des del punt de vista econòmic qualsevol superfície agrícola sempre sortirà perdent enfront de qualsevol altre activitat econòmica, com ara industrial.

Metròpolis referent
Barcelona és un referent mundial en disposar d’agricultura periurbana en una època en què l’escassetat de recursos com l’aigua o el petroli poden fer fallar les xarxes de distribució alimentàries mundial i per tant les xarxes locals adquireixen molta importància.
Precisament, un valor per la preservació del qual no se’n parla ni a Catalunya ni a Espanya és l’estratègia. Quan es parla de planejament estratègic es parla de tenir relativament a prop una superfície agrícola on tenir la possibilitat de plantar per poder alimentar la població en situacions límits com ara la guerra. La dependència de les ciutats al flux d’aliments que els prové de l’exterior cada vegada és més extrema i l’esgotament del petroli o situacions bèl·liques que impedissin el transport d’aquest combustible des dels països productors, comportaria que Europa es quedés sense petroli en un termini de tres mesos de manera que no es podria fer arribar menjar a les ciutats. En el cas de Barcelona representa cinc milions de persones a alimentar que és complicat, però què passaria en un cas com Tokyo on són 45 milions? D’això tracta l’estratègia i ja hi ha ciutats que han començat a estudiar-ho i que funcionen a la inversa que aquí: enlloc de construir en un lloc com el Delta, estan desurbanitzant zones per tal de generar àrees verdes on en cas de necessitat es pugui plantar. La primera ciutat que ho va fer va ser Toronto i l’han seguit Nova York, Londres i Copenhaguen.
No s’ha de confondre aquest valor estratègic amb el de sobirania alimentària. Estan relacionats perquè ambdós casos consisteixen en garantir l’alimentació de la població, però en el cas de l’estratègia es refereix en situacions límit molt particulars.

La marca Delta
Hi ha tres espais agraris a Catalunya que destaquen per sobre de la resta, tant per la seva integritat i superfície, com pel seu potencial productiu segons el Col·legi d’Enginyers Agrònoms: el Delta de l’Ebre, el Delta del Llobregat i el sistema deltaic Ter-Fluvià-Muga.

L’agricultura és doncs un dels valors del Delta a potenciar, no només pel que fa a el rendiment econòmic sinó per les repercussions en la qualitat de vida de la població. El Delta ha estat durant anys el rebost de Barcelona i ara és una zona que garanteix una mínima seguretat, independència i sobirania alimentària a Catalunya i la seva capital.

Una mesura que ha usat el consorci del Parc Agrari per potenciar l’agricultura és el distintiu “Producte Fresc del Parc Agrari del Baix Llobregat” pels productes de proximitat del Delta. D’aquesta manera, aquests aliments suposen un atractiu sòlid en un lloc amb tanta competència com el Mercabarna, on les cooperatives del Baix Llobregat tenen un petit mercat en la nau G. Aquesta venta també es fa de manera directa al consumidor a diferents punts de les ciutats metropolitanes, a través del portal web El camp a casa o als vuit mercats de pagès que actualment hi ha al Baix.

Paradís mediambiental
L’agricultura, a més, contribueix a la conservació del patrimoni natural del Delta; manté el paisatge i conserva el sòl, l’espai lliure i sobretot incideix en la conservació dels aqüífers. L’aqüífer que acull el subsòl del Delta també és un bé estratègic per a l’àrea metropolitana. En situació de sequera, els pous d’Aigües de Barcelona, situats a Cornellà i Sant Joan Despí aporten l’aigua que manca als embassaments. L’aigua també és vital pels espais naturals com La Ricarda, la maresma de les Filipines o l’estany del Remolar.

Font d’oci gratuït
En una zona on les ciutats són tan denses a nivell de població i a nivell urbanístic i les zones verdes són escasses un lloc com el Delta genera unes expectatives a nivell social insubstituïbles. Famílies senceres, ciclistes, corredors, gent que passeja... gaudeixen dels marges del riu Llobregat i el seu delta com a font d’oci gratuït.

En aquest sentit, la Diputació de Barcelona ha impulsat un nou projecte; les “Vies Blaves” per tal d’aconseguir la dinamització turística de la zona. El projecte es basa en tres vies blaves; la del riu Llobregat i les dels seus afluents Anoia i Cardener. La Via Blava Llobregat recorrerà la llera del riu Llobregat al llarg de 186 quilòmetres, des de les fonts del Llobregat a Castellar de n’Hug fins a la desembocadura del riu a El Prat de Llobregat.

Forjar la identitat
El paisatge del Parc Agrari i els espais naturals aporta identitat i arrelament a la gent que viu al Baix Llobregat, una comarca. on el sentiment de comarca clàssica no existeix per diversos motius; la transformació demogràfica i social i la independència de les ciutats de la zona que són prou grans com per abastir-se per elles soles i tenen vida pròpia. A més, no hi ha una capitalitat real dins la comarca sinó que Barcelona actua com a centre que atrau. El Delta doncs és clau en consolidar aquest dèbil sentiment de comarca; una funció més local, però que no deixa de tenir importància.

Espai desconegut
Un dels problemes més grans que planteja al Delta és el desconeixement que hi ha sobre ell. Molta gent, inclús del Baix Llobregat, mai ha trepitjat la plana deltaica, simplement és usada com a lloc de pas. Tots els altres arguments de preservació de l’espai es queden en res si la gent no coneix el Delta.

Per combatre aquesta desconeixença s’ha de millorar l’accessibilitat per la població al Parc Agrari. Des del Parc Agrari es concep la zona com “un polígon d’activitat econòmica” i no tant com un espai natural, a fi de deixar clar que també s’han de tenir en compte les necessitats dels pagesos i no només dels visitats. L’equilibri entre les dues activitats és vital perquè realment el parc es revaloritzi. S’ha de treballar la informació i l’educació de la població perquè la gent pugui accedir al parc sense resultar una amenaça pels agricultors.

Accedir al Delta vol dir coneixe’l, coneixe’l vol dir estimar-lo i estimar-lo vol dir defensar-lo. III

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (4)    No(1)

+
1 comentarios