Les dades macroeconòmiques milloren també al territori i això es farà notar al 2017. Després d’un any i mig per dibuixar les principals línies estratègiques dels governs locals, el mandat arribarà aquest estiu al seu equador i és, doncs, moment d’executar. Les percepcions optimistes, a més, ajuden a que els governs dels nostres municipis recuperin la inversió que tant aturada ha estat en els darrers anys.
És, segurament, el principal tret diferent al d’anys enrere. Amb aquest creixement lent i progressiu, els ajuntaments mantindran la promoció de l’ocupació a través dels diferents plans per oferir feina a persones aturades, així com a través d’incentius empresarials sigui per facilitar la contractació de les companyies o bé per afavorir l’emprenedoria.
En aquest sentit, El Llobregat aposta per reportatges on tots els municipis puguin estar representats i per aquest motiu s’ha enviat un mateix qüestionari a tots els equips de govern per conèixer el balanç que fan del 2016, les principals necessitats i els principals reptes de futur del municipi en aquest 2017, en la mateixa línia prospectiva d’aquesta edició.
Viladecans: millor transport per atraure més inversió
Una de les grans notícies econòmiques del 2016 s’ha donat a Viladecans amb l’obertura del nou outlet de Neinver, fer que impulsa novament el nou polígon econòmic de Ca n’Alemany on ja està ubicat Desigual (amb nous plans de futur) o Recambios Marinos.
En aquest sentit, el greuge continua sent la qualitat del transport de la ciutat.
Viladecans considera com el transport públic és “clarament” el principal problema a resoldre. “Tenim com a objectiu immediat que tots els trens s’aturin a l’estació i millorar aquest equipament. Portem massa anys de retard, tant pel que fa a la inversió (Govern de l’Estat) com la gestió (Generalitat).
D’altra banda, Viladecans també reclama la nova línia del Metro del Delta i la transformació de la C-245 perquè sigui “un eix amable amb els vianants, amb carrils exclusius per a busos i bicicletes”.
Tot i les mancances en infraestructures i transport, Viladecans ha continuat rebent inversions econòmiques importants, principal repte del consistori des de l’inici de la crisi: crear activitat econòmica per afavorir l’ocupació i afrontar els problemes de moltes famílies amb “penúries econòmiques” a través de polítiques socials. A més, Viladecans està treballant en nous projectes per millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans, entre d’altres, en temes de transició energètica amb el projecte Vilawatt. III
Gavà: ciutat sostenible
Amb aquesta idea de no créixer de qualsevol manera, Gavà ha introduït el adjectiu ‘sostenible’ de manera transversal a la seva política que es fonamental en quatre pilars: sostenibilitat territorial, econòmica, social i urbana. Tot sota el paraigües de la transparència, de la proximitat i de la complicitat ciutadana que l’alcaldessa de Gava, Raquel Sánchez, tant defensa, a més, amb propostes concretes. Més enllà de la consolidació del programa ‘L’Alcaldessa als barris’, l’equip de govern ha aprovat un Pla d’Actuació Municipal que inclou el 80% de les 800 aportacions ciutadanes realitzades a través d’un procés participatiu; ha subscrit el Codi de Bon Govern i ha realitzat la segona edició de ‘Junts per Barri’, que ja prepara una tercera.
Pel que fa la proposta econòmica, Gavà ha abordat una nova estratègia per desenvolupar un model basat en l’activitat econòmica de valor afegit, en la indústria i el turisme. Estratègia que va de la mà del teixit empresarial a través del programa ‘Junts ProGavà – Made in Gavà’; amb el Pla per l’Ocupació ‘Gavà impulsa, jo trobo feina’ i amb el planejament de nous sectors d’activitat econòmica que salvaguardin els valors ambientals de la ciutat. D’aquesta manera es vol fer front a la persistència dels efectes socials i econòmics de la crisi: “Seguim en alerta i continuem actuant amb mesures concretes”.
En aquest sentit, l’equip de govern vol reforçar i potenciar Gavà com a un referent urbà i territorial sostenible i de qualitat des de l’entorn fins a cadascun dels barris, enfortint la promoció econòmica per generar més activitat i ocupació i així capgirar definitivament les conseqüències de la crisi i enfortir especialment les polítiques d’educació: nou programa d’ajut a sortides escolars curriculars; Programa de formació i inserció per a dones en risc d’exclusió o el Programa de la Cultura Emprenedora a les Escoles per acostar l’emprenedoria als estudiants de Primària.Pel que fa les inversions més importants, a part de la construcció d’un carril bici i de bus a la C-245, que es porta la major part, Gavà executarà al 2017 la segona fase de les obres d’arranjament del carrer de l’Anoia al barri de Can Tries, la remodelació del carrer de Rectoria i l’obertura del carrer de Rius i Taulet, juntament amb el nou pas de vianants per sobre de la C-245 per accedir al Tanatori.
També es continuarà definint el procés de transformació del sector de la fàbrica de la Roca i es determinaran nous usos de l’edifici de la Unió de Cooperadors de la Rambla, decisió que es prendrà després d’un nou procés participatiu. III
Castellví de Rosanes: sota la pressió del deute
Front el municipi amb més població, trobem Castellví de Rosanes, la vila amb menys veïns del Baix Llobregat. Efectivament, tal i com reconeixen, “amb un poble petit com el nostre els ingressos són molt limitats”. Així, els problemes i les necessitats que tenen són ben diferents que les grans ciutats: “Els dos principals problemes del municipi són el gran endeutament que tenim i que aquest any hem aconseguit reduir i la falta de manteniment de la via pública i edificis municipals que ens hem trobat”.
Així, doncs, aquests són els reptes per aquest any 2017: reduir el deute, millorar la via pública (arranjar carrers i voreres, renovar l’enllumenat...), crear un centre social, el clavegueram d’un dels barris de la vila, promocionar el poble i fer un nou pla d’ocupació. En aquest sentit, Castellví de Rosanes tanca l’any amb l’optimisme d’haver reduït de 100 a 60 persones aturades, pràcticament, un 50%. III
Cornellà: evitar l’escletxa social
Cornellà és el municipi del Baix Llobregat amb més població i, per tant, com a gran ciutat, pateix l’amenaça de que s’obri una important escletxa social pels efectes de la crisi econòmica. I aquest continua sent el principal objectiu del govern local: mitigar les conseqüències de la crisi nascuda l’any 2008 en un moment on, fins i tot, hi ha persones que tot i que treballen no arriben a finals de mes.
Amb el recent Acord Social contra la Crisi ja renovat, es millorarà la despesa en Acció Social un 2,6% amb la que s’ampliarà la partida de polítiques d’ocupació en un 9% i es destinaran 150.000 euros per fomentar noves activitats econòmiques, l’auto-ocupació i el cooperativisme. Recursos que aniran a parar, entre altres qüestions, a la recuperació de pisos buits de les entitats bancàries per destinar-los a lloguer social.
Pel que fa les inversions, Cornellà fixa la seva proposta en els 4,5 milions d’euros, el que representa un augment del 6% respecte l’any passat. Aquesta quantitat inclourà, a més, vuit projectes votats per la ciutadania: millores urbanístiques a la Plaça de l’Estació, Carrer Manuel Mariné o Joan Maragall; inversió en seguretat (càmeres de videovigilància); circulació amb nous carrils bici i supressió de barreres arquitectòniques; i salut, instal·lant desfibril·ladors a diferents espais de la ciutat.
A part, Cornellà vol remodelar el carrer V. de Montserrat; reurbanitzar l’entrada nord de la ciutat des de la carretera d’Esplugues; reformar el col·lector IV; instal·lar una tirolina a Can Mercader i reformar els equipaments esportius com el pavelló de Can Carbonell i l’Estadi municipal d’atletisme i rugbi. III
Castelldefels: 42% de població més en 15 anys
La ciutat turística per antonomàsia del territori, Castelldefels, ha experimentat en els darrers 15 anys un creixement de la població del 42%. Si a l’any 2000 estaven empadronats a la ciutat 45.091 persones, al 2015 hi ha 64.891. Un creixement que no és homòleg al “múscul de l’Ajuntament”, que no ha crescut al mateix ritme i que, a més, des de 2013 es troba més limitat per la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de les Administracions Locals. Amb aquesta llei, entre altres qüestions, no es pot incrementar capítols pressupostaris tan importants com el de les despeses de personal.
Aquest és, doncs, un dels grans reptes de la ciutat: afrontar amb garanties el creixement poblacional de la ciutat. D’altra banda, en aquestes darreres eleccions hi ha hagut un important canvi de govern que ha permès passar del govern del Partit Popular a un govern progressista que tindrà a Candela López (Movem) d’alcaldessa fins aquest 2017 i a María Miranda (PSC) fins el 2019. Sigui com sigui, s’ha experimentat un evident gir a l’esquerra començant per la remunicipalització del servei de neteja viària, recollida de residus i deixalleria, un procés que s’haurà de culminar en aquest nou any.
D’altra banda, s’ha recuperat la inversió pública amb el suport de les administracions supramunicipals, el que ha permès acabar la primera fase de la reurbanització del carrer García Lorca, està a punt d’inaugurar el quart institut, s’està fent la reforma del Pavelló Poliesportiu de Can Roca, hi ha un pla de reforma de l’Avinguda Pineda i es destinarà 1,5 milions d’euros en el Projecte integral de Vista Alegre. Per acabar, també està previst construir un centre cívic a la platja i un nou equipament pensat per a la participació ciutadana. III
Esplugues: fer de la innovació un motor econòmic
Esplugues és un dels municipis que millor reflecteix el titular d’aquest reportatge: tot i que la crisi fa mantenir l’atenció en les polítiques per l’ocupació i pel suport social i inclusiu a les famílies, la capacitat de inversió millora.
“Ha millorar la capacitat inversora del municipi, fet que és una bona notícia, tant pel que significa com a moviment econòmic i creació d’ocupació, com per la millora en els serveis, equipaments i via pública de la ciutat”.
Així, doncs, per 2017, Esplugues preveu la construcció d’un nou poliesportiu a Can Vidalet, la construcció de mercats municipals, la represa de les obres de l’auditori, la inversió en tecnologia i tractament de la informació, la renovació de parcs infantils o les millores de diferents carrers de la nostra ciutat.
A més, es preveu la inversió de quasi 6,5 milions d’euros per fer d’Esplugues una ciutat més sostenible i més intel·ligent. I és que, si l’equip de Govern destaca els vincle social dels pressupostos, també és veritat que hi ha una aposta clara per la innovació com a via per generar oportunitats a partir del Pla per a la Reactivació Econòmica i la Creació d’Ocupació de Qualitat d’Esplugues 2016-2019.
En total, el pressupost ascendeix als 44,54 milions d’euros, el que representa un increment de l’11,74%. En paral·lel, Esplugues avança el seu compromís per la qualitat de l’aire i assegura que a partir de 2017 seran claus les polítiques qualitatives per la sostenibilitat i el medi ambient.
De fet, encoratja a l’AMB i a les ciutats metropolitanes a fer un pas endavant en aquest sentit. Com a poder local, Esplugues adoptarà les mesures sorgides de la cimera de París. III
Vallirana: pendents de la variant
Vallirana és un dels tants municipis afectats per la paralització d’unes obres per part de Foment, en aquest cas, la ja cèlebre variant de Vallirana. L’acabament de la variant és el repte més important que la ciutat ha de solucionar per recuperar el carrer Major i millorar la mobilitat de la vila. De fet, la via principal de Vallirana està pendent d’una reforma a mig termini que permetrà donar més protagonisme a l’ús ciutadà i al comerç de la zona.
D’altra banda, la ciutat aposta per solucionar de manera definitiva la situació del Polígon Industrial, per rellançar-lo i millorar l’ocupació del municipi. Qüestions que estaran incloses en el nou POUM que el govern local està elaborant amb l’objectiu de definir la Vallirana que es vol a l’any 2030.
Mentrestant, el que ja està confirmada és la construcció del Pavelló Poliesportiu, una reivindicació històrica de les entitats esportives de la ciutat i que està cridat a ser un punt neuràlgic associatiu.
En paral·lel, Vallirana ha inclòs en el pressupost de 2017 la reforma de la Casa Mestres on s’ubicaran els serveis de Promoció Econòmica i l’Oficina d’Atenció a l’Empresa. Fent balanç, el Govern local considera que ha fet els deures pel que fa la promoció de l’ocupació i el suport social i comercial, mentre que es mostra crític amb les administracions superiors al poder municipal (en concret, Generalitat i Estat) donat que, segons ells, no han sabut donar resposta a les famílies amb més necessitats ni han generat polítiques adients. III
Sant Boi: créixer, però amb justícia social
La crisi econòmica ha demostrat que és un perill créixer molt i de qualsevol manera, sense control, sense filtres, sense compromís social. En aquest sentit, Sant Boi ha apostat clarament en aquest 2016 per una política econòmica alternativa que fa compatible el desenvolupament econòmic amb la justícia social, un model que també pot ser atractiu per a rebre noves inversions, generar ocupació i, a més, que sigui digna i de qualitat. Sens dubte, el projecto CoBoi és el major referent d’aquesta aposta que també s’exporta als polígons industrials de la ciutat.
L’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, va entrar a l’alcaldia l’any 2014 en substitució de Jaume Bosch. Després d’un any per acabar l’anterior mandat i, per tant, amb poc marge d’actuació (només es va implantar la política d’Alcaldia als Barris com a mesura més destacada, que s’ha mantingut durant l’actual mandat), ara sí, és el moment de deixar empremta amb les seves decisions. En aquest sentit, Sant Boi està treballant en un ampli Pla de Comerç 2020 que ha tingut la millora del Mercat de la Muntanyeta com a primer fruit, així com les millores de Lluís Pascual Roca i la Plaça de la Generalitat. A part, s’ha aprovat una millora dels polígons industrials de la ciutat per actualitzar-los i que siguin més moderns i atractius de cara a la inversió.
D’altra banda, Sant Boi ha iniciat un Pla Local de Turisme per posar en valor l’entorn natural de la ciutat i el patrimoni cultural i, de retruc, crear-se una imatge exterior que cridi, com dèiem, a nous inversors. De la mateixa manera, la ciutat ha fet la major inversió de l’any en la renovació completa del sistema de recollida de residus. I és que, aquest és, segons la ciutadania, el principal problema de la ciutat: la brutícia de l’espai públic amb el problema específic dels excrements d’animals. En aquest 2017, segons avancen, es farà èmfasi en la posada en pràctica d’un pla de millora de l’espai públic que inclourà inversions per a la millora de la neteja i un pla específic per combatre el problema dels excrements.
Tornant al repte econòmic de créixer, però no de qualsevol manera, Sant Boi vol ser una de les ciutats més competitives de l’Àrea Metropolitana de Barcelona –aprofitant els seus actius històrics: entorn natural, patrimoni i l’àmbit sociosanitari-, però, també, destinant recursos a l’educació i la cultura, pilars generadors d’oportunitats dignes i de qualitat en el futur. En qualsevol cas, la competitivitat de la ciutat continuarà afectada mentre no s’acabi la maleïda variant de la C-245 que manté trencada i en obres a la ciutat a l’espera de la represa de Foment. Pel que fa les partides que ja estan garantides en els pressupostos d’aquest 2017, destaca la substitució de mil punts de llum per làmpades amb tecnologia LED. Una iniciativa que sembla menor, però que, en canvi, millora l’eficiència energètica de la ciutat i, per tant, genera un estalvi que es pot destinar a la lluita contra la pobresa energètica. III
Sant Andreu de la Barca: sense talls ni desnonaments
No ho poden dir tots els ajuntaments dels seus municipis. Sant Andreu de la Barca sí: no hi ha cap tall de subministrament –sigui de llum, gas o aigua- ni cap desnonament, ja que des de l’Oficina d’Habitatge es poden aturar. Són, segurament, els majors assoliments del govern local de Sant Andreu. Tot i així, continuen pendents de l’amenaça de l’atur, que no baixa de la mitjana catalana.
En aquest sentit, l’Ajuntament ha posat en marxa plans d’ocupació per afavorir la inserció laboral de col·lectius que tenen dificultats especials i s’ha aconseguit una vintena de pisos amb lloguers assequibles –una part la paga el consistori-. Al 2017, s’invertiran 100.000 euros per afavorir la contractació i reforçar Serveis Socials, departament que ha esdevingut primordial des de 2008.
D’altra banda, el pressupost té previst altres mesures com la recuperació de patrimoni històric de la ciutat; en concret, la Casa Estrada i la masia de Can Sunyer.
El govern local obrirà una convocatòria de participació ciutadana per definir els possibles usos dels equipaments. III
Si (
No(
