El pratenc Javier Pacheco és virtualment el secretari general de CCOO de Catalunya

Un canvi de cares que passa pel Baix Llobregat. Amb la confirmació de la renúncia de Joan Carles Gallego, en el càrrec des de 2008, el pratenc Javier Pacheco és virtualment el futur secretari general del sindicat després de ser l’única candidatura oficial presentada.

Pacheco va néixer al Prat de Llobregat el 21 de novembre de 1970 on, encara que s’aniria aviat a viure a la ciutat veïna de L’Hospitalet, torna a viure. Fill d’emigrants extremenys, compta amb una llarga carrera sindical vinculada, primer, a la Nissan de la Zona Franca i, segon, a la important federació d’Indústria, la qual lidera des de 2009, quan encara se li com coneixia com la Federació Minerometal·lúrgica. Militant a CCOO des de mitjans de la dècada dels noranta, es va estrenar com a delegat sindical a l’any 1997. Per confirmar, en qualsevol cas, la seva candidatura, Pacheco necessita recollir 5.000 avals fins el 20 de gener, a una primera fase inicial. Encara que els Estatuts del sindicat donen l’opció a que qualsevol delegat que reculli el 10% dels representants del Congrés es pugui presentar, el cert és que tot apunta a que ell serà el nou líder del sindicat.

Treure l’orgull sindical
Més si es repeteix el suport unànime que li va mostrar la seu de CCOO del Baix Llobregat, situada a Cornellà, a la presentació de la candidatura. La mateixa seu que anys enrere el va escollir per liderar el sindicat a la companyia d’automoció s’ha tornat a omplir per conèixer de primera mà les principals línies estratègiques. “Aquesta sala plena és la prova de que tenim un sindicat viu, un projecte viu”, ha dit Javier Pacheco durant la seva presentació.

De fet, ha demanat treure l’orgull com a militants del sindicat: “Tenim que passar a l’ofensiva. Reivindicar-nos nosaltres mateixos. Hem retrocedit en Drets Socials, però nosaltres hem estat al capdavant i no hem retrocedit tant com volien. I no han acabat amb el moviment sindical, com volien. La Resistència del sindicat ha permès frenar-los. Si no haguéssim estat, la situació seria irrecuperable “.

Més enllà d’aquest primer compromís, Pacheco aposta per un sindicat més participatiu, amb una estructura més horitzontal que treballi l’acció des de la base: “El sindicat té que ser capaç de reinterpretar les noves realitats de les empreses amb una major participació de la gent”. En aquest sentit, ha posat d’exemple la seva candidatura, que compta amb un projecte coral generat amb la col·laboració de 7.000 persones que han participat en la presentació d’un centenar de propostes.

Pacheco, que no es talla a l’hora de fer autocrítica del sindicat, demana portar el debat sociopolític als centres de treball i generar, així, opinió pública i ideologia: “De què ens serveix estar discutint sobre sous i convenis col·lectius si després arriben i ens retallen els drets “.

Per altre costat, com a quart pilar fonamental, Pacheco fa una crida a “feminitzar el sindicat. No hem de renunciar al 51% dels treballadors. Hem de representar a la dona i canviar aquests models patriarcals “. III