www.elllobregat.com
Marín, alcaldessa de L'Hospitalet des de 2008, al seu despatx de l'Ajuntament
Ampliar
Marín, alcaldessa de L'Hospitalet des de 2008, al seu despatx de l'Ajuntament (Foto: BCN Content Factory)

Marín: “L’Hospitalet té entitat pròpia. Podríem formar la nostra comarca”

"L'Hospitalet no accepta tot el que Barcelona no vol. Tenim un projecte molt clar que vam decidir col·lectivament entre 6.000 persones" | "La meva opinió sobre Celestino Corbacho és que va ser un magnífic alcalde i que té tot el meu respecte. Ja està"
*Prèvia realitzada per BCN Content Factory.

A les portes de les Festes de Primavera i tres mesos després de la seva conferència anual, ens sembla el millor moment per parlar amb l’alcaldessa de L’Hospitalet, Núria Marín. Al càrrec des de l’any 2008, Marín està liderant macro-projectes de ciutat com el Districte Cultural, el polèmic PDU de la Granvia-Llobregat, així com la continuada reivindicació en relació al soterrament de les vies. Projectes que transformaran la ciutat i que deixaran empremta en un futur pròxim.

L’Hospitalet es projecta més que mai a l’exterior, fonamentalment, per la seva activitat firal –amb l’èxit indubtable del Mobile World Congress com a principal reclam- i per l’atractiu que representa la plaça Europa per moltes empreses. Tot sumat al punt i apart que ha fet Ada Colau a Barcelona ha permès donar a L’Hospitalet la condició que mereix com a segona ciutat de Catalunya. Políticament, Marín compta –tot i els vents en contra- amb l’alcaldia socialista amb més població, fet que li atorga un pes dins del partit.

-Com valora les novetats en infraestructures?
-És una molt bona notícia per la ciutat i per Catalunya. A L’Hospitalet, és un projecte ambiciós i cabdal per cosir el nostre territori i per donar un servei de Rodalies propi del s. XXI. Estarem atents perquè les paraules es converteixin en realitat.

-Fins a quin punt la inacció del Govern està paralitzant el desenvolupament de la ciutat?
-Venim d’una ciutat a la que hem donat la volta fent cirurgia d’alta precisió oferint als barris allò que no existia: zones verdes, equipaments culturals, sanitaris, educatius, etc. Tenim una assignatura pendent, que és la fractura de les vies per la connexió dels barris de la ciutat. Més enllà del desenvolupament econòmic que es pugui generar, sobretot a l’estació central, a La Torrassa, la resta és un benefici veïnal.

-Confia en Foment?
-Confio en les institucions, sí. Igual que hem confiat en la Generalitat en el canvi que s’ha produït respecte a projectes que estaven pendents, el Govern de l’Estat mereix la mateixa confiança respecte un altre compromís no complert. Confiança que està present, però que és més petita de la que inicialment teníem.

-Amb la Generalitat, s’està buscant finançament per obrir les estacions de la L10 al 2018. Hi ha acord?
-El tema està orientat i en alguns dies podrem fer un anunci públic.

-On sí s’ha pogut avançar és a l’entorn de la plaça Europa. Recentment, han anunciat un nou hotel. Té límit aquest espai?
-És un espai que vam dissenyar fa un temps, que ha anat creixent enmig d’una crisi econòmica i, per tant, el mèrit de la seva finalització es molt alt. En aquests moments, tota la part econòmica està finalitzada, a excepció d’alguna pastilla concreta; està acabat tot el que fa referència a equipaments; i l’únic que està pendent és alguna peça puntual relacionada amb habitatge privat. Tot el desenvolupament està al seu darrer pas i, per això, vam plantejar l’inici de la segona fase de reforma de la Granvia amb tot el que genera en activitat econòmica relacionat, en aquest cas, prioritàriament, amb el sector biomèdic.

-El Cirque du Soleil, la pista de gel, el festival de la cervesa artesana o tots els hotels nous que arribem. El quedar-se tot el que no vol Barcelona, mereix, també, una reflexió com a ciutat.
-No estem acceptant tot el que Barcelona no vol. No és aquesta la filosofia. Tenim un projecte de ciutat molt clar –que vam decidir col·lectivament entre 6.000 persones fa tres anys- amb el que decidim quins projectes encaixen. El Cirque du Soleil encaixa perfectament pel seu component cultural; que La Farga s’ompli d’activitats d’oci i lleure encaixa plenament, amb un equipament cabdal a nivell metropolità i amb una ubicació molt atractiva. Hem volgut, malgrat la crisis, que les famílies celebrin el Nadal sense la necessitat de marxar de la ciutat. És una activitat molt positiva i no tant des del punt de vista econòmic. I igual amb els hotels, que portem molts anys desenvolupament amb un pla. Que Barcelona hagi decidit aturar la instal·lació d’hotels pot accelerar l’arribada de nous hotels, cosa que estem encantats d’acollir-los perquè són generadors de recursos per l’administració local i de llocs de treball.

-Fa dos anys deia a la Cambra de Comerç “compte amb els missatges de por que enviem a l’exterior”. Ho manté?
-Sí. És evident que són polítiques que s’han de reflexionar localment. Nosaltres ho hem fet, també, en el marc metropolità. El turisme pot generar conflictes que es centralitzen en diferents barris i que s’ha d’entomar. Es fa bé de repensar les actuacions. Però el turisme no és un fet aïllat. És un fet metropolità i val la pena fer una reflexió col·lectiva per minimitzar els problemes que pot generar el turisme. No és el cas, en aquest moment, a L’Hospitalet però sí es poden produir. Per tant, determinades actuacions no poden ser tan localistes.

-Quina és la seva relació amb Ada Colau?
-Tenim una relació cordial. Com a alcaldesses de Barcelona i de L’Hospitalet, coincidim en molts espais institucionals. És una relació correcta.

-Va marcar un abans i un després en aquesta relació, després del no suport d’Entesa a l’informe preceptiu del PDU?
No. S’ha produït un cert malentès. L’únic que havia de fer l’AMB era donar suport a un informe tècnic respecte el PDU de la Granvia-Llobregat. AMB ni l’aprova ni ha d’opinar en termes jurídics-legals. Altra cosa és que tothom té tot el dret del món d’opinar. Jo també podria opinar dels projectes que afecten, doncs, a El Prat, Barcelona o a qualsevol ciutat del nostre entorn.

-Com el nou Pla Delta?
-Per exemple. Ara, una cosa és que jo pugui opinar des d’un punt polític i altra cosa és que des del punt de vista institucional, doncs, s’hagi d’opinar sobre informes tècnics. Es produeix una situació en què davant d’un informe tècnic s’ha d’opinar políticament. I per molts això no acaba de quadrar.

-Va ser un error treure el punt, inicialment, al ple metropolità?
No ho sé. El què sí sé és que el PDU Granvia és un projecte molt important, cabdal per la ciutat, però també per l’àmbit metropolità i pel país. Hem fet el que havíem de fer, que era parlar d’aquest projecte amb les institucions que han d’opinar realment i que han d’informar necessàriament. Si l’AMB, des de l’inici, hagués mostrat la seva voluntat d’opinar, no hauria tingut cap problema. Només faltaria. El que no té cap sentit és que vulguin opinar al final d’un procés que ja està consensuat i pactat amb qui ho ha d’estar: la Generalitat de Catalunya.

-És una de les crítiques que li fan a nivell política i ciutadà. Tenint en compte la magnitud del PDU, té el consens suficient?
-Moltes vegades, la queixa de la manca de consens és perquè no ha hagut de passar per algunes aprovacions en la que determinades persones o formacions polítiques hagin tingut que opinar. Qualsevol gran projecte mai està exempt de crítica. Ara tothom parla meravelles de la Plaça Europa; si ens remuntem als inicis del projecte, jo hi era, i recordo crítiques dins i fora del ple. Entenc la crítica, sempre és positiva. Les propostes que s’han realitzat s’han tingut en consideració, s’han estudiat i s’han contestat. De fet, el projecte s’ha aprovat dues vegades inicialment i que s’ha anat millorant. És un projecte molt potent, molt ben dissenyat, que s’ha realitzat amb molta cura tenint en compte totes les sensibilitats.

-Ara, de fet, s’estan fent rondes informatives.
-S’obre un procés d’explicació perquè per molt que s’hagi parlat no es coneix en profunditat per part de molta gent. És un projecte molt potent, que volem que sigui conegut abans de començar i conèixer les observacions, propostes, els neguits de ciutadans, professionals del sector, entitats veïnals i de tots els punts de vista.

- S’haurien d’haver fet abans?
-Tenim ara temps per fer-ho. Hem estat molts anys en definir el projecte, com deia, molt bo. I ara toca explicar-ho a tothom, perquè es pugui opinar respecte els detalls. A partir de l’estiu definirem, entre tots, el que volem que sigui les 30 hectàrees de zona verda de Can Trabal: destinació de les masies, forma del parc, quins seran els elements que haurem de contemplar... Hi ha temes tècnics que, evidentment, no poden ser tan oberts a l’opinió perquè hi ha molts condicionants.

-A la conferència van dir aquell lema del metre pensat front l’especulatiu. Amb 26 gratacels a l’horitzó, dóna la sensació de que volen edificar el màxim que puguin.
-Això és el que no es coneix bé i, per aquest motiu, ho volem explicar bé. És una actuació amb la que recuperem un 8% de la ciutat: 30 Ha de zona verda, el soterrament de les línies elèctriques, la recuperació de les masies, l’apertura del parc i la depressió de la Granvia es farà sense que cap ciutadà posi un euro en el projecte. Però això ho ha de pagar algú. I seran les empreses privades que arribin i s’instal·lin. Estem parlant d’una inversió de 170 milions d’euros. Per tant, hem de donar un sostre que sigui sostenible. És el mateix sistema que vam fer a la Plaça Europa, que es va fer sense que cap ciutadà pagués cap impost. No tenim un afany de construcció. El que si volem és transformar un territori, que avui no aporta ni cap riquesa, ni ocupació, ni atractiu, per aconseguir un parc més gran que la Ciutadella, amb l’apertura al riu, amb unes condicions amables, amb un camí de vuit metros d’amplada -avui impensables- i fer de L’Hospitalet un referent biomèdic. És un projecte pensat pel benefici dels ciutadans i de l’entorn metropolità, on 20.000 persones trobaran una oportunitat de treball.

-En quin punt es troba el Districte Cultural?
-El Districte Cultural no tracta de construir sinó d’aprofitar un espai que ha quedat en desús. Tenim, doncs, un espai central a la ciutat i a l’àrea metropolitana, que representa una oportunitat per compartir la cultura com centre de desenvolupament. El projecte està definit. Hem creat una oficina pel desenvolupament del Districte Cultural, estem treballant per potenciar les activitats culturals locals que ja tenim i donar més pes al talent propi; però, alhora, intentem que activitats de la indústria creativa apostin per la ciutat. En aquest últim any, s’han instal·lat 85 activitats culturals, entre elles, el Cirque du Soleil. S’estan madurant altres projectes que ajudaran a que el Districte Cultural agafi cos. En aquest sentit, hem fet descomptes fiscals perquè les empreses vinguin i, així, que la cultura tingui aquesta doble vessant: la tradicional i la generadora d’oportunitats a nivell econòmic.

-En aquest context, ens trobem amb una sala tan important per la ciutat com la Salamandra, que tancarà al juny.
-S’està treballant en una alternativa. El tema és conegut, per ells i per nosaltres. Com a conseqüència de la crisi, durant molt temps, els propietaris no han pogut o volgut fer el pla urbanístic i ara sí. I, per tant, és el moment de cercar entre tots una alternativa a la Casa de la Música. És un projecte molt potent i innovador i portem molts anys treballant en aquest binomi públic-privat, que ha estat un èxit. Es traslladarà i s’ubicarà al cor del Districte Cultural.

-El més important. Hi haurà, doncs, una alternativa?
Sí, segur.

-Tenim constància que poden haver aviat notícies en relació als mitjans locals. Recuperarà L’Hospitalet els seus mitjans més enllà de l’emissió digital?
-Ens hem compromès a fer una certa reformulació, que anunciarem d’aquí a un temps. Però, els mitjans de comunicació, igual que tot, han evolucionat i hem de mirar al segle XXI i no enrere. Ha estat una història positiva, però presentarem un projecte de futur i no de passat. Estem treballant.

-Com valora l’autodissolució del Consell Comarcal del Barcelonès?
-Tots som conscients que aquest Consell Comarcal tenia prevista la seva dissolució. Qualsevol moment podia ser oportú per prendre aquesta decisió. No tinc molt més a aportar. Ha existit, té una història. Possiblement és una mica diferent a la resta, perquè tenim una Àrea Metropolitana que veritablement ha estat la que ha coordinat determinades polítiques, que ha fet polítiques de transport, de tractament d’aigua, de residus, de medi ambient; i, per tant, aquest moment arribaria i tirarem endavant sense el Consell Comarcal.

-Li preocupa que li puguin demanar, pel seu primer tinent d’alcalde i president del consell, Francesc J. Belver, responsabilitats polítiques, segons com evolucioni la part judicial?
-En absolut.

-L’Hospitalet es queda orfe de consell. Pot ser L’Hospitalet el 31è municipi del Baix Llobregat?
-No té massa sentit. Tenim moltes coses que ens poden unir, però en un moment determinat de la història algú va decidir que L’Hospitalet formés part d’aquesta comarca (Barcelonès), no sé si de manera encertada. En tot cas, per part de l’Ajuntament, no té cap interès en sortir d’un consell per entrar en un altre. Treballarem des de l’Àrea Metropolitana, que té tot el sentit per donar servei a ciutats com Barcelona, L’Hospitalet, Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià. Ciutats que no necessiten d’una administració comarcal com el consell.

-No seria una manera de reforçar una nova centralitat metropolitana?
-L’Hospitalet té la seva entitat pròpia. La seva personalitat no depèn de si forma part d’una comarca o altra. Som una ciutat important, la segona de Catalunya i, sincerament, podríem formar una pròpia comarca.

-Com valora aquests anys de mandat en coalició amb el suport de dos regidors ‘trànsfugues’ que, a sou de Govern, donen el seu suport?
-No és que estiguin a sou o no del Govern. Formen part del Govern. Hi ha dues persones que venien amb ganes d’aportar amb la seva visió a un Ajuntament i que van entrar, de nou, com altres forces polítiques. Des de l’inici amb una visió crítica, amb una visió, des de fora, diferent a quan formes part de la realitat i coneixes bé el que es fa des d’un Ajuntament; i la seva situació política va donar la possibilitat d’incorporar-los en un Govern que el que vol és treballar pels ciutadans. Sempre hem tingut, des de fa molts anys, una tradició de Govern no monolítics i plurals.

-El PSC ha signat un acord de Govern amb Ciutadans a Sant Andreu de la Barca. És possible a L’Hospitalet?
-A política hi ha moltes possibilitats, aquesta pot ser una. Però entrar en Govern no depèn sempre de qui té la majoria.

-Se sent amb forces de continuar liderant el partit?
-I tant. Ja ho he dit internament i, evidentment, si compto amb els meus companys, em presentarè a les pròximes eleccions.

-Al darrer El Llobregat, Celestino Corbacho va mostrar obertament les seves diferències amb vostè. Vol respondre?
-La meva opinió sobre Celestino Corbacho és que va ser un magnífic alcalde i que té tot el meu respecte. Ja està.

-Ha parlat amb ell?
-No.

-Té intenció de fer-ho?
-Si tinc oportunitat, evidentment, parlarem.

-Se sent recolzada pel partit?
-Totalment. Si no, no hi seria.

-Creu que li posaran difícil?
-No. En absolut. Al contrari.

-A primàries, doncs.
-Com sempre. Acabo de realitzar un procés de primàries per ser secretària del partit fa dos mesos. Ja em vaig presentar a l’any 2011, quan José Conde va intentar recollir avals del partit i no va obtenir el recolzament, i ho faré a les properes. Una altra cosa és si es presenta un company o companya o no. Evidentment, a l’any 2008, va ser una cosa excepcional, quan Corbacho va marxar com a ministre, i calia escollir a un alcalde entre els membres del grup municipal que formaven part del consistori.

-Sap a qui donarà suport al procés de primàries del PSOE?
-Veurem. Tenim una tercera candidata i els hem d’escoltar a tots per veure que és el millor pel futur del partit, que ha de ser un instrument útil per milions de ciutadans i ciutadanes que necessiten un PSOE fort, unit i útil pels seus interessos.

-Vostè ho va veure en primera persona, de fet, com a membre de la mesa del Comitè Federal.
-És un moment que m’agradaria esborrar de la història com a socialista i a nivell personal.

-Va ser el seu pitjor moment com a socialista?
-Possiblement. Sí, va ser molt dur i desagradable. Un error de tots plegats. No podem buscar un culpable. Ens hem equivocat tots i espero que aprenguem per no tornar a repetir-ho. III

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (4)    No(0)


Normas de uso

Esta es la opinión de los internautas, no de Desarrollo Editmaker

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes.

La dirección de email solicitada en ningún caso será utilizada con fines comerciales.

Tu dirección de email no será publicada.

Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Agencia Publicitaria Llobregat, S.L. :: Raurich, 62 :: 08830 Sant Boi de Llobregat
Contacto