Era l’any 1921 quan Baldiri Aleu, després de la seva estada a Toulouse, va decidir fundar el primer club de rugbi d’Espanya. La Unió Esportiva Santboiana. I no va ser a Valladolid, precisament. Va ser a Sant Boi, a la vora del riu Llobregat.
De fet, la forta rivalitat entre ciutats va fer que Cornellà, just a l’altra banda, formés anys després el seu equip per fer la competència. L’evolució de l’esport va fer que es creés la Federació Catalana, que anys més tard acabaria avalant l’oficialització de la Federació Espanyola. Molt ha canviat la història ara que el club camina cap el seu centenari; però una cosa serà indubtable: Sant Boi és i serà el municipi bressol del rugbi nacional de la mà de la UE Santboiana.
Obrir-se a Sant Boi
Mostra d’això és el seu palmarès de trofeus -alguns d’ells sense catalogar per la seva antiguitat- que estan ubicats al Complex Esportiu Baldiri Aleu, seu del club. “Estem treballant en un petit museu de cara al centenari”, m’explica Miquel Martínez, president del club, abans d’ensenyar-me una imatge de 1922.
Es tracta del seu primer any al capdavant de la Junta Directiva, però té molt clara la línia que ha de seguir el club en els pròxims anys. En un exercici d’autocrítica, Martínez aposta per una major proximitat amb la ciutadania: “A nivell associatiu, històricament, el club ha tingut molt de pes. Fins als anys ’80, els carnavals eren els carnavals del rugbi, perquè els ha organitzat la UE Santboiana fins a l’arribada de l’etapa democràtica i el nou rol dels ajuntaments. En els darrers anys, ens hem tancat a la gàl·lia d’Asterix. Volem canviar aquesta imatge i que el club sigui el que va ser a la seva fundació: obert i col·laborador amb el poble; i, a més, inclusiu. I què millor manera per obrir-nos que ara amb el centenari”.
D’altra banda, Martínez aposta per l’esperit poliesportiu, tan important al territori: “Pensa que no ens diem Unió de Rugbi Santboiana. Perquè el club ha tingut atletisme, bàsquet, handbol, tennis... Ara no podem tenir equips d’altres esports, però sí que podem organitzar noves activitats esportives en les instal·lacions del Complex”.
Sigui com sigui, on sí han destacat ha estat sempre al rugbi: “La Santboiana ha estat sempre al màxim nivell de la competició; no hem baixat mai de categoria i, com a entitat, és una de les més conegudes d’Espanya i, fins i tot, a Europa. A Sant Boi ens coneixen pel rugbi i pels centres de salut mental”. La Santboiana és, de fet, un trampolí excel·lent per molts jugadors internacionals joves, sobretot de Nova Zelanda –país amb el que tenen una estreta relació des de fa anys-, que veuen en Sant Boi una oportunitat per jugar a una màxima categoria com a pas previ a la gran competició de les seves lligues o de les europees: la francesa, l’anglesa i la cèltica. Jugadors com Antonio Kiri Kiri, dels All Blacks, o Isaac Thompson, jugador de la primera lliga australiana, han passat primer pel camp del Baldiri Aleu.
Al rugbi no pot haver un Messi
Ara bé, sí per alguna cosa destaca és per la seva escola. “Des dels anys ’80, l’escola ha estat la cantera dels jugadors que hem tingut; bàsicament nanos de Sant Boi, però, també, a partir dels 14 anys, sobretot, nois del voltant que els atrau el fet que el primer equip jugui a la Divisió d’Honor”. L’escola compta, actualment, amb 130 nois i noies que, literalment, juguen: “Els nanos que venen, venen a jugar. Fins els 12 anys només se’ls ensenya, esportivament, a passar la pilota enrere. No hi ha més regles. El que fem és transmetre els valors del respecte, del companyerisme, de la necessitat de l’equip...”. I és que, efectivament, al rugbi no pot existir un Messi que et faci la jugada des del mig camp: “Sol sempre t’enganxen”.
“El que farem serà guanyar”
Tot i la quasi centenària història del club, l’actualitat esportiva ha estat marcada per la decisió de la Federació Espanyola de jugar la final de la Copa del Rei a Valladolid, ciutat del rival de la Santboiana. El club ha manifestat, públicament, el seu emprenyament amb una roda de premsa conjunta amb l’Ajuntament, amb qui va treballar per trobar una alternativa equitativa. Proposta que es va aconseguir amb l’Ajuntament de Logronyo y el camp de Las Gaunas: “Ens desil·lusiona molt el treball que hem fet i és un handicap per nosaltres: ells jugaran a la seva ciutat, mentre que nosaltres ens haurem de desplaçar; ells dormiran a casa seva i nosaltres en un hotel; i ja han jugat un partit, a diferència de nosaltres. A l’esport s’ha de vetllar per la neutralitat”.
Martínez ha criticat, fins i tot, l’esperit “mercantilista” de la decisió: “S’ha escollit la seu sota uns criteris mercantilistes, s’ha volgut que la final tingui ressò mediàtic per davant de l’àmbit esportiu. [...] Caldria oferir la possibilitat de demostrar que es podia fer un esdeveniment com aquest i omplir un altre estadi que no fos a Valladolid”.
El president del club, en tot cas, planteja la situació com a un nou repte per l’equip, “que no està vençut; tot al contrari”. El club, que compta amb uns 500 socis des de fa anys, estima portar a la ciutat castellana aproximadament aquesta xifra de seguidors per oferir el seu suport a l’equip. Per posar-ho fàcil, la Santboiana ha emès ja un paquet que inclou allotjament, trajecte, entrada i altres detalls per 70 euros si ets soci i 95 euros per la resta. Si el trajecte es fa en privat, la quantitat es redueix: “Ara el que farem serà guanyar”. De moment, el club tornarà de Valladolid el mateix diumenge i no el dilluns 1 de maig, tot i ser festiu. Serà un bon dia, doncs, per organitzar una celebració. III
Si (
No(
