Generalitat, Ajuntaments de El Prat i Barcelona i Cambra de Comerç alerten de la mala reputació que generen les cues a l'aeroport

L'amenaça terrorista està endurint, en el marc europeu, les mesures de seguretat internacionals en general, però, sobretot, a grans espais com poden ser les infraestructures aeroportuàries. En aquest sentit, es va aprovar que el control de passaports s'havia de fer a tots els viatgers i, per tant, també, a tots aquells europeus que viatjaven a altre país del conegut espai Schengen. Tot i que Europa donava sis mesos de marge per implantar la nova norma, Espanya ha volgut fer-ho, pràcticament, de manera immediata. El que no tenia previst és que l'actualització de la mesura ha derivat en nombrosos col·lapses a l'Aeroport de Barcelona-El Prat en una crisi a les portes de l'estiu.

Els fets han ocorregut tot i l'advertència, a dia 26 d'abril, que el Comitè de Rutes de l'Aeroport va fer a l'administració de l'Estat recomanant mesures i alertant que es podia donar aquesta situació. Per aquest motiu, aquesta tarda, Territori i Sostenibilitat, els ajuntaments de El Prat i Barcelona i la Cambra de Comerç han celebrat una reunió d'urgència per abordar la present crisi a la infraestructura i mostrar la seva preocupació per la mala imatge que es l'àmbit internacional amb la seva conseqüent afectació.

“Aquesta situació de crisi, fruit d'una mala planificació, d'una gestió inadequada i poc diligent té una afectació en els usuaris, en els d'aquí i en els de fora, però, segon, dóna una mala imatge absolutament negativa de l'aeroport de Barcelona-El Prat i posa en risc tota la feina extraordinària que s'ha fet per prestigiar la infraestructura com a destinació i origen de rutes intercontinentals”, ha dit el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull. I és que la infraestructura pratenca ha passat de tenir 14 vols directes intercontinentals en 2005 a 41 en aquest 2017, quasi tres vegades més. De fet, d'aquí a què comenci l'estiu s'estrenarant 20 noves rutes d'aquesta llista.

Així, doncs, les quatre institucions catalanes presents a la reunió -que no ha comptat tot i la invitació amb la representació de l'Estat ni amb la direcció d'AENA- han acordat la creació d'una comissió de seguiment per controlar les mesures presentades pel Govern espanyol per posar fi al col·lapse. Unes mesures que es resumeixen en la incorporació de 40 nous agents en plantilla, a més dels 20 que es van afegir al servei de control de passatgers, i la compra de 450 verificadors automàtics, dels quals 40 aniran a El Prat abans de començar el mes de juny. D'aquesta manera, segons ha anunciat el delegat del Govern d'Estat a Catalunya, Enric Millo, la crisi estaria resolta en un mes.

Un temps que no ha agradat a les institucions catalanes avui presents, que han exigit solucions immediates i consensuades: “Volem fer una diagnosi compartida i una gestió concertada. No contemplem que l'Estat i AENA no estiguin presents en aquesta comissió. Seria una irresponsabilitat implacable”, ha dit Rull demanant la incorporació de les dues institucions a la taula conjunta.

La comissió, que té com a precedent la creada l'any passat amb la crisi de Vueling, es convocarà un cop per setmana i, de moment, ja ha demanat a l'Estat i a AENA compartir tota la informació que tinguin a l'abast per avaluar totes les dades conjuntament.