Les platges: tresors que cal preservar

Que a l’hivern la sorra perdi terreny davant l’empenta de l’aigua és natura, però els experts adverteixen des de fa uns anys del perill de la regressió del litoral, ocasionada per l’acció de l’home i els temporals –generats, al seu torn, pel canvi climàtic que alimenta l’ésser humà amb la pol·lució-.

Però, a quin nivell està creixent actualment el nivell del mar? La resposta és entre 4 i 6 mil·límetres l’any. Ho afirma a El Llobregat Mariano de Gràcia, cap de Platges de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). De Gràcia assegura que enguany no ens hem de preocupar per la regressió i que les platges hi continuaran sent, però sí que és cert, reconeix, que “la tendència en els pròxims anys és que vagin a menys”. De moment, la principal actuació per frenar aquest fenomen és l’aportació de sorra, com les que es fan al Prat –de la mà del Port com a compensació per les obres que fan que la sorra faci passos enrere- o a Gavà.

Per als ecologistes, la regressió del litoral denota un “desequilibri de l’ecosistema”. Són paraules de Marc Folch, portaveu de La Saboga, que posa sobre la taula altres qüestions que afecten la zona del Delta, com ara el seu aqüífer, la recàrrega del qual no es fa de manera natural per “la pressió de les ciutats”, a més d’alertar que està “excessivament salat”.

Un fenomen que provoca desequilibris que afecten flora i fauna. De fet, enguany els ocells migratoris han arribat més tard i en menor quantitat, segons va avisar l’Institut Català d’Ornitologia el mes passat. Tot i que no se saben les causes d’aquesta situació, des de l’institut apunten que podrien respondre a “canvis ambientals” en les àrees d’hivernada africanes o en els punts que fan servir els ocells com a escales, com és el cas del Delta. Una zona d’especial interès natural, malmesa en les últimes dècades però que, a poc a poc, s’està recuperant gràcies a les polítiques de les administracions locals i a la conscienciació ciutadana.

I què passa amb les meduses?
Un altre dels animals estrella de l’estiu són les meduses. El bon temps va arribar a la comarca de la mà de plagues de meduses, com la de principis de maig amb l’anomenada ‘barqueta de Sant Pere’, coneguda pel seu intens color però que no és gairebé urticant per als éssers humans. La que sí que és perillosa per a les persones és la temuda caravel·la portuguesa, la picadura de la qual causa un fort dolor o fins i tot la mort. El maig es va alertar que enguany hi havia la possibilitat que arribés al litoral andalús i valencià.

“El temor hi és present”, reconeix De Gràcia, que tanmateix s’afanya a enviar un missatge de tranquil·litat assegurant que “no hi ha eines” per saber si hi haurà episodis de plaga d’aquest animal a les costes del Baix. Folch, per la seva banda, coincideix en opinar que “no se sabrà si venen fins que no hi arribin” i avisa que les plagues de meduses, en general, tenen origen en una descompensació de l’ecosistema, amb depredadors naturals com les tortugues que estan anant a menys.