Jordi Hereu: “Crec que podríem tenir un president de l’Àrea Metropolitana d’elecció directa”

Compta l’àrea metropolitana amb un relat comú?
Sí. L’Àrea Metropolitana de Barcelona té una història de construcció particular i pròpia. En el món veus des d’esquemes de nul·la coordinació metropolitana fins a unificacions sota un sol govern. El panorama més freqüent al món és l’estricta fragmentació amb inexistència d’administració.

Aquí sembla que som en un terme mitjà. Però a vegades dóna la sensació que els ajuntaments fan la guerra pel seu compte en qüestions que els afecten a tots per igual...
De fet, Barcelona no és en cap dels dos extrems que et deia, amb els seus avantatges i desavantatges. La història de l’àrea metropolitana respon a un esquema de construcció d’un govern que no elimina, sinó que es juxtaposa sobre la diversitat i la riquesa municipal de la conurbació, representada per 35 municipis. És un sistema de govern intermedi que em sembla un bon model, perquè té els actius per ser un magnífic exemple en el món de la governança multinivell. Ara es tracta de si aprofundim o no en un major govern metropolità.

S’ha d’anar en aquesta direcció?
Com que fa 8 anys ens vam dotar d’un govern metropolità, formarà part de la voluntat política aprofundir o no en aquest govern. Jo sempre dic que seria molt difícil la translació a Barcelona de fenòmens com el de la Cañada Real de Madrid, perquè ningú des d’un ajuntament hagués acceptat ser el pati del darrere. Hem descartat la fusió per municipis, ja que la diversitat és un valor. Necessitem coses que no siguin ni massa grans com perquè et perdis, ni que a vegades et falti el focus com per no coordinar coses.

Comporta riscos governar el fet metropolità per la temptació de caure en el predomini de Barcelona sobre la resta de municipis?
No. Quan no hi havia democràcia podia haver-hi una certa megacefàlia amb la típica disjuntiva centre-perifèria. Però en democràcia hem aconseguit revertir això. Hem treballat una àrea més policèntrica. El disseny polític ha anat reequilibrant i igualant aquesta idea. Tothom ha vist que tenir una marca i un centre que es digui Barcelona és una oportunitat. I que tots som Barcelona, no en el sentit de perdre la personalitat, sinó que aquesta és polièdrica. Sap sumar en allò que ha de sumar per vendre’s al món, però després cada municipi té la seva personalitat i història.

Respecte per la pluralitat.
Per a mi és un cas molt clar d’un cert federalisme municipal. És a dir, unió i llibertat. Que les parts no són un accident que hem de superar per fer una cosa gran, sinó tot el contrari: allò gran es basa en la força de la base. Capacitat de sumar en allò que hem de sumar i capacitat de govern en allò que ens hem d’autogovernar. És un model que té homologació en el món i que l’hauríem d’aprofundir. El govern metropolità és una llei on hauríem de començar a aplicar que tot allò que no està prohibit està permès.

Una identitat basada en serveis compartits
Parlem ara de la identitat. Fa pocs dies la investigadora Mariona Tomàs expressava que és difícil generar una de metropolitana, atès que hi ha altres dues que són molt fortes, com són la municipal i la nacional –catalana o espanyola-. Què en pensa?

Antics debats identitaris ens van portar a aberracions com carregar-se la Corporació Metropolitana de Barcelona fa 30 anys. Velles querelles dels anys 80 que, entre tots, les hem anat superant. Les identitats metropolitanes es construeixen a base de serveis que compartim. Jo faria una aproximació menys essencialista i més funcional del factor metropolità. La tarifa integrada de transport genera metropolitanisme, per exemple.

La generació de serveis com a punt de partida per crear una identitat metropolitana?
Sí. Poder compartir un servei de Metro o millorar les Rodalies per convertir-les en el metro de la regió metropolitana. Tot això genera consciència que tenim moltes coses en comú. Quan en el 1987 es va eliminar la CMB -per un tema no d’alta política, sinó de baixa, de manca de visió nacional, justament-, els municipis van decidir seguir caminant junts. Després, hi ha altres aspectes com la mobilitat, els residus, l’aigua... Això ha generat un metropolitanisme útil i funcional. Però torno a dir, hem de fer un pas més en el metropolitanisme molt lligat a serveis.

En quina direcció?
Seguint aprofundint en aquelles coses que generessin una solidaritat metropolitana. Per exemple, crec que hi ha aspectes de cultura que hem de coordinar més. Crec que hi ha molts temes de serveis socials que necessiten tenir visió metropolitana. Crec que l’habitatge ha de tenir una implicació metropolitana. El govern de la metròpoli hauria d’afrontar estratègies d’abast metropolità, polítiques i registres comuns, i superar els regnes de taifes.

Hi ha consciència que la Gran Barcelona és un continu urbà que va de Badalona a Castelldefels?
Això és ja una evidència. Però jo d’això fer-ne una bandereta i un himne no hi crec.

La llegenda diu que la CMB va crear-ne i que justament això va ser la seva sentència de mort...
Això no sé si va ser veritat o no. Però, en tot cas, per la via del metropolitanisme funcional arribarem molt lluny. El dia que deixem de fer el debat essencialista haurem de començar a parlar de planificar bé la nostra regió metropolitana, de la qual hi ha un continu urbà que és l’àrea. L’àrea metropolitana avançarà quan Catalunya estigui més serena. Però reitero: s’ha de fer un pas endavant i agafar la llei del 2010 i dotar-la de més contingut.

Votar un president metropolità
Podria ser un pas endavant que l’AMB tingués un sistema d’elecció directa pels ciutadans?
[Pensa] Sí. En seria partidari, però per portar a terme aquesta reforma hi ha d’haver consens. Anirà evolucionant a poc a poc, no és immediat. Jo crec que podríem tenir un president de l’Àrea Metropolitana d’elecció directa, em semblaria bastant simbòlic.

Tanmateix, tenim exemples com el de Londres, on la participació dels ciutadans en les eleccions metropolitanes és més aviat baixa.
Per això ho dic. Ho entenc més com un procés. Però a poc a poc hauríem d’anar aprofundint en aquesta realitat. Necessitem que aquest govern guanyi pes polític i simbòlic, i sobre certes polítiques, com la promoció econòmica. No té sentit que la faci un govern metropolità? En el món crec que sí. Per a ells tot és Barcelona.

És el turista que visita Fira Granvia a l’Hospitalet i no es planteja que ha canviat de municipi.
Té sentit que un municipi faci una gran restricció de l’oferta hotelera, si els seus veïns en generen una de diferent? Això vol dir que aquí hi ha manca de coordinació.

Barcelona restringeix i l’Hospitalet expandeix oferta...
Ho dic criticant els que restringeixen en un lloc sabent que en altres no passarà el mateix. Són temes que hem d’abordar amb una certa coordinació.

Fortaleses i febleses
En què considera que destaca ara mateix l’àrea metropolitana?
Ha aprofundit en un model que va passar del transport a un concepte més ampli de mobilitat. Les darreres restriccions a la mobilitat més contaminant són mesures que s’han pres des d’AMB. S’estan creant sistemes de bicicleta metropolitana, corredors per a vianants... De la nua i crua xarxa ferroviària, ens estem ampliant al concepte de mobilitat metropolitana. Però no noto massa avenços en altres coses.

Com ara?
De lideratge metropolità. No veig un lideratge en la que és la presidenta de l’AMB [Ada Colau]. No he vist un èmfasi en aquesta dimensió. Està pendent l’aprofundiment de lideratge metropolità.

Ha estat una tònica dels últims anys?
Sí. Però en tot cas, del que s’està fent destacaria en positiu l’aprofundiment en la mobilitat metropolitana, perquè altres coses per a mi són com un déjà-vu. El relat sobre el Besòs? Cap novetat, aquí. Ja ho havíem fet. Però per altra banda, hi ha també perill de regressió metropolitana. Espero que l’aigua no comencin a gestionar-la cadascú i tornem al feudalisme municipal.

La comarca en el marc de l’àrea metropolitana
Ha parlat de l’eix Besòs, però no creu que l’eix Llobregat queda sovint en un segon pla en els debats?
No, hi ha el Pla Delta. Se n’han fet moltes coses i ens queden d’altres, evidentment, com xarxes ferroviàries de connexió. És una zona molt estratègica en la qual s’han evitat algunes animalades com l’Eurovegas, que no tenia gaire sentit. L’àrea del Llobregat és immensa i té molts relats diferents. I pel que fa al Delta, hem de fer possible els vectors ambiental, de cohesió, de qualitat de vida i de progrés econòmic.