www.elllobregat.com
Família i amics han volgut acomiadar Ramon Comas amb un poema de Miquel Martí i Pol.
Ampliar
Família i amics han volgut acomiadar Ramon Comas amb un poema de Miquel Martí i Pol.

En record de Ramon Comas Navés

miércoles 10 de octubre de 2018, 16:58h
Ahir dimarts 9 d’octubre, una colla de familiars, amics i col·laboradors de Ramon Comas —que va morir dilluns al Moisès Broggi on era hospitalitzat de feia setmanes— ens vam aplegar al Tanatori de Cornellà per fer-li un merescut comiat, recordar la seva controvertida personalitat i homenatjar-lo com es mereixia.

Aquesta és una crònica d’urgència i tindrem temps i espai per explicar amb més detalls qui era i què va fer, i per què la seva memòria anirà per sempre més unida a la de la seva ciutat d’acollida, Cornellà, i a la història dels mitjans de comunicació al conjunt del Baix Llobregat.

Ramon Comas va ser l’editor del grup empresarial més important que hi ha hagut al Baix Llobregat en tota la seva història i ho va ser al marge del suport institucional i comptant amb les seves pròpies energies i les de tots aquells que el van acompanyar en els nombrosos projectes que va endegar, no tots amb l’èxit merescut, però tots ells portats amb passió i amb voluntat de transcendir l’estricta via del negoci, que és allò que tot empresari determina en primera instància.

D'ell es va dir en el comiat, amb molta raó i bon criteri, que era caòtic, excessiu, contradictori i generós. Que es va menjar la vida a mossegades i que la conseqüència de tot plegat és que va morir massa jove i tan lleuger d’equipatge com havia començat. Per aquells que vam tenir la fortuna de conèixer-lo, de patir-lo a estones i de tenir-li afecte, va ser caòtic, excessiu, contradictori i generós en grau superlatiu. Jo afegiria que, en el mateix grau, era un sentimental del carall, malgrat que a voltes amagava aquesta vena delicada sota un caràcter explosiu i improvisador que li va produir més problemes que satisfaccions.

Per tot plegat, el Ramon mai va ser un personatge còmode sinó més aviat controvertit, i per això, per a molts, entre els que m’incloc, va ser un personatge fora de sèrie del qual guardarem un record entranyable mentre visquem.

Va ser el creador del setmanari Express després d’imaginar el primer Aquí amb el seu soci Lebrón i va acabar editant fins a 13 edicions de diaris locals de la comarca. Les crisis van afectar l’empresa, i el ritme dels esdeveniments la rendibilitat del model de premsa gratuïta que tant va impulsar. El seu gran mèrit va ser fer premsa gratuïta, aprofitant la publicitat local, però amb un criteri informatiu professional, apostant per la llibertat de premsa i enfrontant-se, per aquest motiu, amb tots els poders si feia el cas. La seva redacció va ser una escola pràctica de periodisme per a molts professionals de la comarca i de fora, i la seva línia editorial tot l’independent que les circumstàncies li permetien.

Va ser, a més, un empresari de projectes, ple d’idees que a vegades no arribava a consolidar i un emprenedor audaç, precipitat en ocasions, però sempre disposat a recomençar.

Si jo hagués de destacar una virtut, aquesta seria la generositat sense mesura. Totes les seves virtuts i els seus defectes eren sense mesura. La gent feta amb aquesta farina no moren mai.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (3)    No(0)

+
1 comentarios