www.elllobregat.com
Els joves i la reivindicació són els dos pilars fonamentals de l’Astilla de L’Hospitalet
Els joves i la reivindicació són els dos pilars fonamentals de l’Astilla de L’Hospitalet

L’esperit de Can Vies també cala al Baix ;

miércoles 23 de julio de 2014, 13:48h

De l’històric Ateneu Santboià al nou centre ‘La Llavor’ a ;El Prat, repassem els CSO més importants de la comarca. ;A la comarca hi ha més de mitja dotzena de Centres Socials Okupats, a més d’altres ateneus o llibreries “llibertàries”

Noves generacions a L’Astilla i La Locomotiva de L ’Hospitalet

Dos Centres Socials Okupats (CSO) existeixen a L’Hospitalet de Llobregat, a falta de la confirmació de fonts municipals: L’Astilla i La Locomotiva. El primer, situat a una antiga fàbrica a l’Avinguda Vilafranca, porta cinc anys en funcionament. L’objectiu principal, com indica el nom comú del centre social, consisteix en oferir un espai on els joves del barri puguin fer el que millor els paregui. Això sí, matisen els seus visitants, amb un cert ordre i sentit cívic. I amb un to crític i reivindicatiu, com revela el seu propi nom i s’explica a la pàgina web del centre: una “estella clavada enmig d’aquesta ciutat fosca i llunyana, enfrontant-nos a la maquinària del poder”.

Una de les activitats més importants que es realitzen a l’Astilla són els concerts de música, doncs gràcies a ells es recapten diners per a ajudar a companys empresonats o multats i per finançar els projectes que els reunits en assemblea estimen convenients. Altre activitat de la que se senten orgullosos és l’skatepark, un espai on qui ho desitgi pot practicar el monopatinatge. També s’ha habilitat un gimnàs on es pot fer esport i on s’ofereixen classes de judo. A més, existeix un taller de bicicletes on es pot intercanviar peces i recanvis. En el pla cultural, fan tallers d’art i un espai per exhibir obres realitzades, així com una biblioteca que ja ha catalogat més de mil volums.

El CSO La Locomotiva porta poc més d’un any ocupant un edifici del carrer Glòria i encara no han decidit que serveis volen oferir al barri. Segons un dels joves que allà trobem, els seus objectius estaran més definits a la tornada de l’estiu.

Ningú dels entrevistats coneixia La Vakería, una antiga vaqueria situada al carrer Major ocupada als noranta i de la qual no queda res ja que l’edifici va ser derruït a febrer de 1998.

El pratencs habiliten el CELL, abandonat fa una década

Després de quasi cinc anys des de l’enderrocament del darrer espai ‘okupat’, una quarantena de persones van fer pública, el passat 15 de març, l’ocupació d’un nou espai a la ciutat. Es tracta de l’antic CELL (Centre d’Estudis Llobregat) que rondava abandonat des de fa més d’una dècada.

L’objectiu, tal i com van explicar els portaveus de l’assemblea en un manifest, és crear “un espai obert a col·lectius i persones que vulguin treballar per la transformació social i la construcció d’alternatives”. De moment, en poc més d’un quadrimestre, el ja denominat “Casal Okupat Autogestionat La Llavor” ha aconseguit presentar els seus primers avenços a la ciutadania amb una programació cultural i social molt completa com la del passat mes de juny: ‘La Llavor’ va acollir xerrades com ‘Salvem la Zona agrícola del Prat’ o ‘Cooperatives de telecomunicacions lliures’; tallers d’arts plàstiques i fotografia; i, fins i tot, tertúlies bàsiques en anglès. A més, ‘La Llavor’ va inaugurar el principal espai d’esbarjo, conegut com La Cafeta, després de setmanes de feina voluntària per a la seva rehabilitació.

Òbviament, ‘La Llavor’ no és la primera casa okupa del Prat de Llobregat. Fins al setembre de 2009, un edifici molt proper a l’actual estació de Renfe albergava les activitats del moviment fins que els Mossos d’Esquadra el van desallotjar per ordre judicial. Encara avui es poden veure algunes pintades al voltant de l’edifici que, per cert, no té cap ús. Res queda, en canvi, de l’anterior casal que hi havia al cor de l’Avinguda Montserrat, ara edifici municipal dedicat a promoure el comerç just i altres activitats solidàries.

L’Ateneu Santboià: un referent viu, una història inacabada

L’oci i la cultura en són el ciment, construït per i pel poble a Ca l’Amigant, una antiga Masia del segle XVII, l’Ateneu Santboià fou durant molts anys un referent a nivell català.

S’hi feia cinema, ball, música, esport…activitats per a tots els gustos que només el moviment ‘okupa’ sabria mantenir molts anys després. De fet, va ser considerat el macrocentre ‘okupa’ de Sant Boi, però també un punt de trobada per a les poblacions properes de la comarca durant la dècada dels setanta i vuitanta.

Gairebé cent anys després de la seva fundació, sobre l’any 1996, a causa d’una mala gestió Caixa Catalunya subhastà l’Ateneu, que va anar a parar en mans de diferents empreses. Paral·lelament s’inicià un moviment de defensa que arriba a emprendre accions legals, però el Tribunal Suprem dictà sentència en contra de la Junta de l’Ateneu.

Mentre la propietat era en mans de PICHUKI SL, una empresa immobiliària, cedí una biga i s’enderrocà part de l’Ateneu, en aquell moment utilitzada de Cafè.

Tot i bufar el vent en contra, el fort moviment reivindicatiu fa que tot i haver fallat les seves alternatives anteriors, incloent-hi la de declarar l’Ateneu Bé Cultural d’interès Local, s’aconsegueix que l’Ajuntament n’obtingui la titularitat. És, per tant, el 2010 l’any en què l’Ateneu, un enorme edifici que quintuplica l’Ajuntament, passa a ser definitivament municipal. El fet que passés a ser una propietat pública fa que no només el grup de joves de l’Ateneu en puguin fer ús a dia d’avui, per realitzar activitats ben diverses (concerts, assemblees, fires…), sinó que legalment tota entitat santboiana pot sol·licitar fer ús dels espais que el conformen.

En els últims anys, però, la lluita no s’atura, ja que tot i funcionar de nou, segueix en peu la campanya “Salvem l’Ateneu”, ja que tot i que s’utilitzi altre cop per a l’oci i la cultura, s’està derruint lentament. Els anys han deixat empremta en un espai abans punt de referència que amb els anys ha anat acumulant pols i que necessita ajuda. Tot i el pas del temps, però, no ha perdut l’esperit social ni el vincle amb els joves, grans defensors d’aquest històric Ateneu Santboià.

Del Kasablanca al Camykaz

Fa més de 15 anys que la Torre de Fergniani de Molins de Rei Acull el CSO Kasablanca. La Torre està considerada “reserva de sol de propietat privada per equipaments” i l’Ajuntament vol construir una escola bressol municipal. Un informe de l’any 2000 encarregat pel mateix consistori va recollir a les seves conclusions que l’estat “deficient” de conservació de l’edifici l’acabaria tirant a terra. L’Ajuntament culpa al moviment okupa de l’estat de conservació i del deteriorament de la Torre. Per la seva part, els okupes asseguren que la finca ja es trobava en una situació d’abandonament total quan van decidir okuparla; i que, de fet, han treballat per millorar el seu estat. Kasablanca ha acollit durant tots aquests anys diversitat de concerts, xerrades i festes majors autogestionades. Pel que fa el preu de l’expropiació, Ajuntament i el Jurat d’Expropiacions de Catalunya encara no han arribat a un acord sobre el preu.

Com no podia ser d’altre manera, la ciutat amb més població de la comarca també té el seu cas. És el CSO Camykaz de Cornellà. Es va inaugurar com a espai cultural el 2011, situat entre les naus de gelats Camy, d’aquí el seu nom. A través de l’autogestió, la nau està destinada a promoure espectacles, festes, circ i teatre. D’altra banda, donen suport a La Pinya, un centre social que promou la formació lliure i alternativa. L’any 2004, unes famílies es van reunir per construir col·lectivament un espai on els fills podrien rebre ensenyament com a ‘escola lliure’. A la Pinya respecten els processos associats al creixement dels nens i nenes i els donen respostes a les seves necessitats. Les iniciatives d’autogestió acaben fent la Caixa ‘de Resistència’ de La Pinya, amb la que es paguen els costos del projecte i dels companys. No hi ha especialistes del món de l’educació, sinó un aprenentatge com a actitud col·lectiva, multidireccional i recíproca. Els nens i nenes aprenen dels adults i al revés.

Interior de Camykaz de Cornellà, inaugurat com a CSO el 2011
Interior de Camykaz de Cornellà, inaugurat com a CSO el 2011
¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (1)    No(0)

+
0 comentarios