Tejedor i les escorrialles del Pla Delta

El 16 d’abril de 1994, després de mesos d’intenses negociacions, es signava a l’Ajuntament del Prat el Conveni de Cooperació en Infraestructures i Medi Ambient al Delta del Llobregat, per part del Ministeri d’Obres Públiques, Transport i Medi Ambient, la Generalitat, el Consell Comarcal, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana i els ajuntaments de Barcelona i el Prat per determinar amb la màxima exactitud possible els diferents usos del sol d’un dels municipis més controvertits de Catalunya pel gruix dels imputs que aplega el seu territori: una reserva natural, un espai aeri, la desembocadura d’un riu al costat d’un dels ports més importants del Mediterrani, els usos d’una ciutat amb un fort component demogràfic, una àrea industrial consolidada i rellevant, una zona de platja i pineda protegida i una superfície agrícola encara potent i prou extensa. Acabava de néixer el Pla Delta.

La integració del Delta, debat històric
Quan es va aprovar aquest pla, només algunes desenes de persones protestaven a la plaça de la Vila. Res a veure amb aquella multitudinària manifestació del 17 de setembre de 1976 —ara fa 38 anys— quan unes 25.000 persones van recórrer els carrers del Prat —aleshores amb uns 50.000 residents— oposant-se al desviament del riu en la seva desembocadura, un lema que, per una comarca que tenia el riu com l’eix de la seva geografia dels seus beneficis i de les seves penúries seculars, s’havia convertit en un mantra incontestable durant el final del franquisme i la Transició.

L’alcalde que governava —i continua governant— des de 1982, va ser l’artífex d’aquell consens històric del 94, probablement amb el mateix convenciment amb que va participar en la manifestació del 1976. Durant aquella dotzena d’anys que havia renovat majories suficients, va poder governar sense problemes, però va tenir moltes dificultats per planificar la ciutat, sobretot perquè el municipi del Prat ha estat tradicionalment un territori on totes les administracions, metropolitana, autonòmica, central, han tingut massa coses a dir durant massa anys. El Pla Delta posava fi, aparentment, a aquest estat de coses, malgrat el cost que sobre la consciència comarcal va tenir la dolorosa renúncia del desviament del riu.

Aparentment, perquè fa quatre dies, Artur Mas estava disposat a regalar per les bones un altre troç del Prat al magnat de Las Vegas. L’oportunitat de fer botifarra al Pla Delta, a 20 anys de la seva signatura, es va salvar pels péls, perquè l’Adelsson era un gàngster impresentable que no tenia prou amb les terres, també li feia nosa l’aeroport.

Des del 94, Tejedor ha pogut organitzar la ciutat que somniava i ara està a punt d’acabar-la. Malgrat que la ciutat ha crescut poquíssim en els darrers 40 anys, s’ha entestat a lliurar espais —que estaven previstos en el Pla— per fer més cases, ara, precisament que l’economia immobiliària està desprestigiada i que ens queden cases arreu per allotjar sense fer més obres, una generació sencera de catalans.

Pisos per masies
Aquella gent que van ser el gruix dels que eren a la plaça de la Vila el 1994 mentre als despatxos es desviava el riu i s’anorreava el resistencialisme comarcal hereu del 76, van ser l’ànima de la contestació a Eurovegas i, ara, aplegats en bona part a la Plataforma Delta Viu clamen per la segona fase de l’ARE Eixample Sud, les escorrialles del Pla Delta, on es preveuen 1200 habitatges nous entre la part de llevant del barri de la Barceloneta i el riu, més la construcció d’una carretera de quatre carrils que travessaria la zona agrícola entre el port i l’aeroport.

Afirma la Plataforma que, en els darrers 25 anys, l’alcalde Tejedor ha permès l’enderrocament de 23 masies i que ara és Cal Pere del Serra, on tant s’ha promocionat la raça Prat —aquella raça de galls i gallines que l’Ajuntament sembla defensar cada any pels vols de Nadal—, la propera a caure perquè està afectada pels dibuixos que els tècnics fan sobre els mapes. Cinc generacions d’una mateixa família hauran de dir adéu necessàriament a un sistema de vida i ho faran, a més, entre el menyspreu més absolut perquè són gairebé els únics que no volen deixar la terra que els ha vist créixer.

Passaria quelcom si l’Ajuntament és fes enrere, si renunciés a noves reserves de sól urbà en benefici de la consolidació de l’espai agrícola? Sobretot tenint en compte que la reserva de sol residencial està assegurada, ens diuen, per l’espai de l’eixample sud, on hi havia previsió per gairebé 2.700 habitatges, dels quals només uns 300 estaran acabats en breu temps perquè ningú s’atreveix a construir per l’escasedat de la demanda. De fet, tots els ARE —Àrea Residencial Estratègica— que el govern tripartit de la Generalitat va projectar en una embogida política (es preveien 90.000 habitatges nous) de lliurament d’espais rurals i agrícoles per a nous espais urbans enmig de la bombolla, s’han aturat definitivament.

Només queda aquest del Prat i un a l’Hospitalet —magnífic exemple! I encara més si, com és palès, aquesta part de la Marina del Prat és possiblement la més habitada en masies i una de les més agrícolament actives junt amb els terrenys de la Ribera, com explica Depana.

Ja fa uns anys, José García de Depana explicava a l’autor d’aquestes lletres en relació al Pla Delta: “Tejedor és un apassionat de la planificació urbana i el Prat és segurament el municipi més difícil de ser planificat.” Ara Tejedor ja porta vint anys planificant el Prat. Seria lamentable que, a l’hora dels balanços finals, el platet de la balança del que s’ha destruït acabi pesant més que el platet de la balança del que s’ha construït.