Segona transformació de la GV i el Districte Cultural, reptes de futur de L’Hospitalet

I.C / La transformació de la ciutat de L’Hospitalet als darrers anys ha estat indubtablement important, però encara queda molta cosa per fer. El que era i encara és en certa manera una ciutat esquerdada per les infraestructures ferroviàries -amb les dues línies de Renfe per soterrar i el metro- i també per les vials -amb la Gran Via com a principal eix divisor al sud- va camí de resoldre part del problema. L’èxit de la Plaça Europa i la transformació de tota la zona ha estat un dels trampolins per continuar amb un ambiciós projecte: la segona remodelació de la Gran Via fins al riu Llobregat, un procés que hauria de cohesionar tota la part econòmica amb el clúster sanitari de Bellvitge per convertir L’Hospitalet en una veritable ciutat metropolitana encara més competitiva i amb més potencial. Aquest repte, juntament amb el nou Districte Cultural al voltant del Tecla Sala, són els dos projectes immediats que té la ciutat.

Així ho ha dit l’alcaldessa de L’Hospitalet, Núria Marín, al Fórum Barcelona Tribuna, on ha pogut repassar el present i futur de la ciutat amb la conferència ‘El futur del fet metropolità. Una visió des de L’Hospitalet’ i amb el col·loqui posterior amb periodistes i actors polítics, econòmics i socials. Es tracta d’un projecte ambiciós que afecta a un milió de metres quadrats del municipi, el que representa un 8’6% de tot L’Hospitalet. Però, pel que sembla, prioritari. “Volem potenciar l’entorn al voltant de l’Hospital de Bellvitge i el Duran i Reynals, el Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona i el centre de recerca IDIBELL, per fer créixer l’economia, atreure empreses i crear les condicions necessàries per que és consolidi com un dels pols sanitaris integrals més importants d’Europa: hospitals, recerca, universitat, empresa i sector públic formant part d’un mateix projecte”. Una transformació que “és – ha dit- una exigència per aconseguir competitivitat territorial”. Competitivitat que ja es comença a notar, front d’una Barcelona que es queda petita, i que ha permès acollir empreses de primer nivell com l’Imperi Puig, el ‘call center’ de Telefónica, Olympus i, la darrera, la seu de Nissan Motor Ibérica.

Pel que fa el Districte Cultural, segons ha explicat l’alcaldessa, seria tot un àrea de 23 hectàrees al voltant del Centre Tecla Sala on ja es facturen 250 milions d’euros i es dóna feina a 1.500 persones. Amb el nou projecte –amb el triple objectiu d’urbanitzar la zona, generar treball i ampliar l’aposta cultural-, L’Hospitalet enfortiria la seva posició com a ciutat clau de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però també com a motor econòmic de Catalunya.


Municipalisme davant la injustícia social
Presentada pel periodista, filòsof i escriptor Josep Ramoneda i acompanyada del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, Marín ha volgut defensar el municipalisme davant la llei LRSAL del govern espanyol que limita les competències locals i la qual consideren inconstitucional: “Els serveis públics locals i l’autonomia municipal s’han vist atacats frontalment i els governs municipals hem hagut de fer front cada dia a decisions encaminades a blindar aquests serveis que especialment protegeixen els més vulnerables: els serveis socials, la dependència, el foment de l’ocupació i l’educació”, deia l’alcaldessa.

D’altra banda, també ha tingut paraules crítiques pel Govern de la Generalitat a qui ha tornat a recordar que deu 17’5 milions d’euros al Consistori i a qui varen interposar un recurs contenciós administratiu, juntament amb altres 35 ajuntaments, per l’impagament de les partides compromeses de les escoles bressol. “A aquesta situació s’ha sumat la insolvència econòmica de la Generalitat que de nou ha castigat les carteres de polítiques socials i educatives a les quals els ajuntaments hem hagut de donar finançament, sostenibilitat i continuïtat en el temps”. Per tot, Marín ha aixecat la bandera del municipalisme per lluitar contra la injustícia social i la pobresa: “Les famílies, les entitats i els Ajuntaments són els únics que donen resposta a la gana, a la pobresa energètica i als desnonaments”.

Parlant de la Generalitat, no s’ha volgut mullar davant la possibilitat d’avançar les eleccions autonòmiques. “Abans pensava que serien abans de les municipals, però avui parlant amb alguns dels companys de la taula, ja no sé que dir”, bromejava l’alcaldessa. “Diria, en tot cas, que contra abans acabi el problema millor, tot i que no sé si unes eleccions solucionen aquesta situació”, comentava exigint diàleg. Pel que fa les municipals, Marín ha expressat que afronta “amb molta il·lusió el projecte de ciutat que s’ha pensat per a mig i llarg termini”.


Sensibilitat per desbloquejar la reforma de Rodalies