El gremi de carnissers espera vendre un 1% més de canelons l’any que fan 200 anys d’història

Els indicis econòmics que mesuren l’activitat i radiografien la realitat econòmica són infinits. A diferència d’anys anteriors, enguany, les estimacions són, en gran part, positives i optimistes. D’entre aquestes prediccions i esperances econòmiques, el GremiCarn espera vendre un 1% més de canelons que en 2013 en un any, a més, on la recepta ‘catalana’ fa 200 anys des que es va estendre d’Itàlia a terres catalanes.

No hi ha Sant Esteve sense canelons, un plat que, tot i que ens recordi a la iaia, procedeix de la cuina italiana com a pasta que és. Pels carrers de la Barcelona burgesa de meitat del segle XVIII, abundaven els cuiners italians i les receptes amb una base de pasta com a protagonista. Aleshores, segur que molts catalans de la capital es van trobar amb aquest rotllo de carn ara tan famós. Es diu que el seu inventor va ser el compositor Gioachino Rossini, gran aficionat a la cuina; a Catalunya, en canvi, seria Giovanni Ardizzi qui els faria populars a la mítica, ja desapareguda, fonda Beco del Reco, inaugurada l’any 1815.

D’aquí parteixen els 200 anys d’història dels canelons que ja són part fonamental de la gastronomia catalana i el principal protagonista de la festa nadalenca de Sant Esteve. 2.275.000 unitats de canelons es podrien vendre en aquestes festes, tots amb aquest sabor clàssic del farcit de carn amb la pasta i la beixamel i el formatge gratinat per sobre; combinació perfecte que els converteixen en un dels àpats més saborosos del Nadal. GremiCarn porta 150 anys defensant la pura tradició, una tradició compatible 100% amb les propostes més modernes i d’avantguarda. La carn deixa pas cada cop més a altres ingredients com els bolets o els canelons de peix o marisc. Les opcions són infinites. Aquí a la comarca, es consolida el caneló de pollastre raça Prat, una opció que mai falta a restaurants que aposten pels productes de proximitat com l’Ona Nuit de El Prat de Llobregat o Cal Mingo de Viladecans.