www.elllobregat.com
    25 de marzo de 2019

Anuari 2019 > 40 anys, 40 veus

40 veus reflexionen sobre els 40 anys de democracia local

Catalunya ha canviat. En quaranta anys aquest país ha canviat. Des de 1979, amb les primeres eleccions municipals democràtiques, Espanya ha canviat. És un fet és innegable.

Evidentment, la comarca del Baix Llobregat i l’Hospitalet no ha quedat exclosa d’aquests canvis. El que fou cinturó vermell de Barcelona s’ha convertit a dia d’avui en un referent industrial metropolità tenyit de taronja. La qüestió és com ha canviat aquest territori, les seves gents i els seus hàbits. Per intentar respondre, oferim en aquestes pàgines una visió transversal i detallada sobre els canvis que s’han produït en el Baix en els últims 40 anys. Com s’han transformat els municipis amb l’arribada de la democràcia? Com han afectat esdeveniments com el 23-F, el 15-M o la forta crisi econòmica? Com ha evolucionat la seva població, els seus hàbits, les seves activitats?

Puigcerda 35 de Molinsoccuptat

Tomás Alcoverro, Periodista y corresponsal de ‘La Vanguardia’ en Líbano

En Molins de Rei tengo raices familiares -me llamo Muntané de segundo apellido- y en Molins de Rei pase aquellos largos meses de vacaciones del verano. De niño inventaba cuentos que narraba noche tras noche con mis amigos veraneantes y del pueblo, sentados en los bordillos de la calle Puigcerda.

La Ciudad

Luis Berbel, periodista y presidente del Sindicat del Taxi de Catalunya

En estos 40 años de ayuntamientos democráticos la Ciudad ha cambiado enormemente. Los políticos de entonces que tuvieron que asumir la responsabilidad de gobernar nuestras ciudades se las encontraron totalmente desorganizadas, sin ningún tipo de estructura ni orden; prácticamente sin servicios. En resumen, destrozadas.

1979, nace Radio Almeda

Luis Campo Vidal, cineasta

En el Centro Social Almeda editábamos una revista mensual EL CARRILET. Éramos conscientes de su laboriosa producción, su alto coste y el desfase entre las noticias que redactábamos y la llegada de la revista a los suscriptores. Los militantes comunistas estábamos muy interesados en los medios de comunicación y su repercusión en los ciudadanos. En 1979 descubrimos otro medio más potente: La radio.

Periodistes invisibles

Arnau Caralt, cap d’informatius a ETV

Els mitjans de comunicació locals són invisibles. No tant per l’audiència –que també- sinó pels col·legues, caps de premsa i, en general, per la gent amb qui ens relacionem en el nostre dia a dia. El tracte és desigual entre periodistes d’àmbit local i d’àmbit nacional i, com el responsable directe del Departament d’Informatius de la Televisió del Baix Llobregat, ho puc corroborar. Caretes fora. La predisposició a donar un cop de mà al periodista local és ínfima, tractant-nos sovint com videoaficionats desvirtuant així la nostra feina.

En el 25è aniversari de la mort d’en Joan N. Garcia Nieto

Francesc Castellana, secretari general de CCOO al Baix Llobregat (de 1983 i 1989) i actual president de la Fundació Utopia

Aquest any és commemorarà la mort de Joan N. Garcia Nieto. Jesuïta, activista, divulgador i pensador del treball, sense la seva aportació al pensament i l’acció el Baix Llobregat no seria igual a com el coneixem avui. Adjunto una de les seves darreres reflexions el 1993 sobre el futur del treball. Són impressionants les coincidències amb plantejaments que a vegades fem com a nous. Bon any 2019. No tot està per fer, ni cal començar de nou. Sols no defallir en la causa dels treballadors i treballadores:

2019: més contundència en la reivindicació i l’acció

Carlos de Pablo, secretari comarcal de la UGT al Baix Llobregat

L’any 2018 va començar des de la inestabilitat política derivada d’una crisi econòmica que va arribar fa una dècada per a quedar-se, consolidant-se des de la pèrdua de drets i la precarietat del treball, amb un govern de la dreta que tenia com a objectiu consolidar aquesta situació utilitzant tots els mitjans repressius contra les persones treballadores amb més de 300 encausats penalment per la seva participació en processos reivindicatius i de vaga, menyspreant el diàleg social com a eina de cohesió social i d’articulació de les relacions laborals.

Passat, present i futur de Molins de Rei

Josep Ferrer

Per entendre el Molins de Rei actual hem de considerar, entre altres, dos factors rellevants. Pel primer ens hem de remuntar uns quants anys enrere, quan els diversos consistoris que es van anar succeint, ja des d’abans de l’actual etapa democràtica, van apostar per no promoure creixements desmesurats. En segon lloc, cal tenir en compte la situació geogràfica del terme municipal, emmarcat pel riu per una banda i per la serra de Collserola per l’altra, que també condicionen la seva expansió.
De Don’t stop me now a Malamente

Jordi Fortuny, periodista

M’agradaria que els discursos i balanços que es facin dels 40 anys d’ajuntaments democràtics al Baix Llobregat fugin dels tòpics i les frases previsibles. Que, abans d’obrir boca, repassem mentalment els canvis de tota mena que ha viscut la comarca i no ens precipitem a dir que tot ha estat fantàstic o que ha estat un desastre. Pensar-hi a fons seria una bona manera de treure profit de l’efemèride i de convertir el balanç d’aquests anys en un fonament de futur. Ja avanço que, per mi, els efectes d’aquestes quatre dècades al Baix Llobregat són difícilment superables des de tots els punts de vista, sobretot pel que fa al delta, la zona de la qual més puc parlar.

De los Pecos a Rosalía

Manolo Garrido, radiofonista

¿Qué tiene en común la sociedad actual y la de hace 40 años? Mucho de igual y mucho de diferente. Vivimos mejor pero hay grandes desigualdades sociales. Las ciudades tienen una distribución urbanística razonable pero cada vez es más difícil la convivencia entre peatones y todos los vehículos: coches, bicicletas, motos… y patinetes.

La força del nord

Lluís Gutiérrez, director-gerent de ‘La Bústia’ (labustia.cat)

En una comarca plena de contrastos, el nord s’ha fet gran, rep cada vegada més pressió en diferents àmbits, i es reivindica.

El valor de la primera trinchera

Jordi Juan, periodista y vicedirector de ‘La Vanguardia’

En estos tiempos que el oficio de político está tan denigrado, hay que poner en valor el trabajo y la dedicación de los electos municipales que se aventuran a trabajar para su municipio con mucho coste y pocos réditos. Difícilmente hoy existe la ilusión y el entusiasmo por entrar a gobernar los diferentes municipios como había hace 40 años.

Aquellos descampados

José Ángel Martos, editor y periodista

Cuando mi padre decidió que había llegado el momento de que aprendiera a conducir, recién cumplidos yo los dieciocho en 1985, no tuvo suficiente con apuntarme a la autoescuela más próxima. Quería enseñarme personalmente y decidió hacerlo los fines de semana en un lugar al que muchos progenitores del Baix llevaban a sus hijos, para hacerles partícipes de todo un ritual de transmisión del conocimiento.

Ajuntaments democràtics, per fi, fa 40 anys

José Montilla, ex-alcalde de Cornellà i ex-president de la Generalitat de Catalunya

Aquella sí que va ser una jornada històrica. El 19 de abril de 1979 es van constituir els nous ajuntaments democràtics, sorgits de les eleccions locals celebrades el dia 3 del mateix mes. Fa d’això 40 anys i crec que convé que recordem la fita perquè allà va començar el redreçament d’aquest país. En el terreny democràtic, naturalment, però també en l’àmbit social, econòmic, cultural, etc.

Hace 40 años

Manuel Piñar López, presidente de la Federación de Asociaciones de Vecinos de L’Hospitalet

Hace 40 años soplaban vientos de libertad, eran tiempos de ilusión y esperanza, salíamos de la larga y oscura noche de la dictadura; votábamos nuestros primeros Ayuntamientos democráticos.

La absurda polémica de la zona 1

José Polo, corresponsal de La Vanguardia en el Baix Llobregat y L’Hospitalet

En estas páginas El Llobregat recoge la entrada de 18 municipios metropolitanos a la llamada zona 1 de transporte público a partir del 2019. Hasta ahora formaban parte de la zona 2. Esto significa pasarán a pagar la mitad por sus billetes. Como contrapartida, los ciudadanos de estas poblaciones se harán cargo del impuesto metropolitano. Cada consistorio decidirá si lo incluye en la factura del IBI o bien se cobra mediante otros procedimientos.

40 anys d’ajuntaments democràtics

Frederic Prieto, exalcalde de Cornellà

Els ajuntaments van ser utilitzats pel franquisme bàsicament com a instruments de control de la població i com a facilitadors de l’especulació urbanística. Pel demés eren com un zero a l’esquerra.

Tres quartes parts viscudes

Por Francisco J. Rodríguez, director de El Llobregat

Com parlar dels 40 anys d’uns fets quan ni tu mateix n’has viscut tants? Algú diria que justament això és la tasca dels historiadors; parlar d’esdeveniments, personatges i processos d’una altra època, siguin propers en el temps o bé s’enfonsin segles -o mil·lenis- enrere. Rastrejar i indagar en el passat a partir de fonts diverses, des de documentació fins a restes arqueològiques, passant per les cada cop millor valorades fonts orals, una autèntica mina d’or per complementar la reconstrucció del temps pretèrit.
Present i futur del Parc Agrari del Baix Llobregat

Baldiri Ros, president de l’Institut Agrícola i vicepresident d’AEBALL

El Parc Agrari del Baix Llobregat havia de ser un espai de promoció i reactivació de l’activitat agrària i així és com es va vendre al sector i a la ciutadania. Però al cap de vint anys ha estat tot el contrari del que es predicava.

La nostra identitat

Joan Soler, president de PIMEC Baix Llobregat-L'Hospitalet

Era una nit del mes de juliol. El director d’Operacions i l’enllaç sindical de l’empresa van arribar a casa just quan acabàvem de sopar. Van seure amb el meu pare en un racó del menjador, el de les visites, i amb un to greu i serè li van comunicar que l’endemà, 4 de juliol de 1978, els treballadors de l’empresa s’adheririen a la vaga del sector de Transport de Viatgers. Una de les primeres vagues en un entorn complicat i incert, embolicat i difús, amb una important crisi econòmica, política i social, i sense cap referent ni experiència de com gestionar aquest nou escenari. La preocupació era visible als seus ulls, fins i tot per a un adolescent. Vist ara, hem de reconèixer el valor i la sensatesa amb què es van comportar tots els protagonistes d’aquella difícil situació: treballadors, empresaris i polítics.

Viure no pot ser un luxe

Carme Verdoy, cap de redacció de ‘Fet a Sant Feliu’

Llogar un pis a Sant Feliu de Llobregat s’ha convertit en un problema. La bombolla del lloguer ha arribat també a la capital del Baix Llobregat, com a la resta de municipis de la comarca situats a prop de Barcelona, i en els últims tres anys els preus s›han disparat. Segons l›Observatori Metropolità de l›Habitatge de Barcelona, a Sant Feliu, entre el 2014 i el 2017, el preu mitjà del lloguer s›ha encarit més d›un 30% i el 2017 la mitjana se situava en uns 730 euros mensuals. D›altra banda, ara mateix trobar un pis per aquest preu al mercat de lloguer és pràcticament impossible. Els preus pugen i l›oferta és escassa. La situació no és exclusiva de Sant Feliu però exigeix polítiques públiques a tots els nivells.

2018, Año de esperanza empresarial

Santiago Ballesté, presidente de AEBALL/UPMBALL

Durante el año 2.018, la amenaza más directa ha sido y seguirá siendo la incertidumbre política en Cataluña. En menor medida, también hemos sufrido incertidumbre a nivel global, motivada principalmente por los cambios en los acuerdos comerciales y los cambios en los representantes políticos de economías importantes a nivel mundial. De los acontecimientos en Catalunya, dependerá en gran medida la marcha de la economía española. Su repercusión sobre las decisiones de consumo y de inversión de las familias y de las empresas será de notable importancia.

Barrios sin hijos

Manuel Calderón, periodista y escritor. Su último libro es ‘El hombre inacabado’

Algo muere cuando los hijos ya no quieren vivir en el barrio de sus padres. En el barrio de Hospitalet donde crecí se fueron todos los hijos. Yo también me fui. Entonces en el barrio teníamos de todo: nos comprábamos la ropa, los zapatos, el televisor, la nevera, los muebles, íbamos al cine y había academias de mecanografía. Incluso se podía comer decentemente con manteles de tela o celebrar una boda. Si alguien quería pasar el día haciéndose el hipi, iba a Barcelona. Luego regresaba por la noche, en el 57 o el 56, o en metro, que moría en Santa Eulalia (línea 1) y en San Ramón (línea 5). Más allá, era tierra ignota.

Un balance escrito en clave de barrio...

Felipe Campos i Rubio, director General Asociación Educativa Itaca

Llega el final de un año y es inevitable no hacer balance. Te invito a que me acompañes a través de estas líneas en un viaje que se inicia año tras año en la ciudad de L’Hospitalet, concretamente en uno de los barrios más densos y a la vez más pequeños en extensión y superficie, en Collblanc La Torrassa.

Hay mucho por hacer y todo es posible

Julián Carrasco, presidente de la FAVBAIX

La federación de AA.VV. del Baix Llobregat (FAVBAIX) esperamos que para el año 2019 en nuestra comarca se nos presente con unas expectativas de mejora en las condiciones de vida de la gente, nuestra situación económica lleva un tiempo mejorando en lo macro, a nosotros siempre nos gusta hablar de lo micro lo cotidiano el día a día, tenemos que solucionar ya el trabajo precario.

La transformación de L’Hospitalet 1994-2008

Celestino Corbacho Chaves, exalcalde de L’Hospitalet y exministro de Trabajo

Cuando tomé posesión de alcalde en el año 1994 tenía claro que iniciábamos una nueva etapa llena de retos pero también de oportunidades, así fue como a partir de ese momento intenté imbuir a mis equipos de trabajo que había llegado el momento de dar un salto cualitativo hacia adelante en la transformación de nuestra ciudad, a través de abordar un gran cambio, dejando atrás la gestión de lo cotidiano a la que yo denominaba, la era de la urbanización de la ciudad, necesaria hasta ese momento, pero insuficiente para abordar el futuro de L’Hospitalet.

L’Hospitalet

Manuel Domínguez López, president del Centre d’Estudis de L’Hospitalet

Reflexionar sobre una ciutat requereix tocar molts temes. Podríem parlar de que l’Hospitalet és una ciutat de classe treballadora, amb nivells de renda baixos, uns 10.500 € per habitant i any, amb una diferència de 5.000 € entre el barri més ric, el Centre, i el més pobre, Les Planes.

Platón, Víctor Jara y los políticos del Baix Llobregat

Antonio Fornés, doctor en Filosofía

En cierto sentido puede afirmarse que la filosofía nació gracias a la incompetencia de la clase política ateniense. Pues si el padre del pensamiento occidental, Platón, filosofó, fue para intentar comprender por qué su democrática ciudad había sido capaz de ejecutar al más sabio y virtuoso de sus ciudadanos, al viejo Sócrates. Dos mil quinientos años después, la realidad política sigue resultando igual de desoladora.

Salto decisivo hacía la energía renovable

Dayana García, periodista, reportera de La Sexta TV

Viladecans culmina uno de los grandes retos del siglo XXI: la transición energética. El 2019 será el año del Vilawatt, un proyecto europeo planificado que coronará el Baix Llobregat.

El Baix y L’Hospitalet: Metropolitanos o no serán

David Guerrero, periodista de La Vanguardia

A la multinacional Amazon no le importa si su gran almacén está en el término municipal de El Prat o en Martorell, lo que quiere es estar cerca de infraestructuras clave como el aeropuerto y el puerto. Algo similar pasa con el congresista que visita el Mobile World Congress cada año a finales de febrero, al cual le da lo mismo si el recinto ferial de Gran Via está en L’Hospitalet o en Barcelona. Las fronteras municipales se diluyen en una gran área metropolitana que vive de la marca de la capital catalana. Barcelona es una de las grandes ciudades globales y ese es un activo que más vale no desaprovechar.
40 años sin tradición de pluralismo mediático en L’Hospitalet

Eva Jiménez, presidenta de la asociación Foment de la Informació Crítica a L’Hospitalet de Llobregat (FIC-LH)

L’Hospitalet de Llobregat presume de ser la segunda ciudad de Catalunya en número de habitantes, pero no puede vanagloriarse de contar con un medio local de proximidad de gran alcance y consolidado, más allá de los medios de comunicación de propiedad municipal.

Un bon moment per a la comarca

Òscar Manresa, xef propietari del 'Kauai' de Gavà

El creixement del Baix Llobregat ha estat un creixement progressiu on diversos col·lectius han estat implicats i els quals han ajudat que aquest desenvolupament es pugui dur a terme de la millor manera possible.

Revolució gastronòmica al Baix Llobregat

Albert Mendiola, xef propietari del restautant ‘Marimorena’ de Sant Boi i Cuiner de l’Any 2017

Des de fa uns anys, molts cuiners del Baix Llobregat, entre els que m’hi trobo, ens preguntem com poder atraure als barcelonins, que tant els costa sortir de la gran urbs i descobrir una comarca tan propera com la nostra. Sembla que només hagin de marxar lluny per trobar un entorn rural, quan a pocs quilòmetres de Barcelona tenen un indret rural i natural com és el Baix Llobregat. Perseguint aquest objectiu, els xefs de la comarca portem també molt temps treballant per mostrar el nostre territori des dels nostres establiments, i a través de les nostres cuines. Jo, personalment, considero que la millor via per aconseguir aquesta fita, per atraure a barcelonins, però també a altres públics de dins i de fora de Catalunya, és la ferma aposta per qualitat.

Cuarenta años del régimen de la transición

Por Xavier Pérez Llorca, editor de El Llobregat

Una mirada retrospectiva a los últimos cuarenta años, es una vida. Y si, como se me pide, se trata de rememorar la evolución de los municipios en la comarca del Baix Llobregat y L’Hospitalet, estaríamos hablando de muchas vidas. Un artículo como este, limitado a cuatrocientas palabras, tan solo me va a permitir esbozar un par de rasgos. Vamos a ello.

Un patrimoni històric per usar

Carme Polo i Vives, periodista

Soc relativament nova al Baix Llobregat, només fa quinze anys que, fugint de Barcelona i a la recerca d’un lloc per viure amb qualitat, vaig descobrir Sant Joan Despí. Em sento contenta de l’opció que vàrem triar la meva família, especialment perquè visc en un entorn propici per a la feina a la que em dedico: la gestió cultural i la comunicació. La meva vida esta impregnada d’un concepte: l’emoció estètica del paisatge , i d’un objectiu vital: donar valor al Patrimoni Cultural i també l’Immaterial que tenim als nostres pobles, a la nostra societat.

El Baix Llobregat i jo

Núria Pradas, escriptora i periodista

La meva relació amb el Baix Llobregat és una relació de vida. És a dir, una relació de parelles, de fills, d’amics, de feines... Tot això i més ho he viscut al Baix al llarg dels anys mé s importants de la meva vida.

El futuro de la comarca del Baix Llobregat, algunos interrogantes

Vicenç Rocosa, responsable d’USOC al Baix Llobregat

El Baix Llobregat es hoy una realidad social y está reconocida como tal, pero no es así en la esfera política, ya que la administración de la comarca es un puzle, en la que se solapan varias administraciones como ayuntamientos, consell comarcal, diputación, área metropolitana y Generalitat.

CCOO Baix Llobregat: perspectives i desafiaments del 2019

Josep M. Romero Velarde, secretari general CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf

Ens trobem en un moment de canvis profunds i accelerats. Un procés de transformació integral que ens obliga a orientar polítiques, avançar en equitat i minimitzar impactes ambientals.

El Baix llobregat aposta per la cultura

Conxita Sánchez, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat

El Centre d’Estudis Comarcals juga un paper cabdal en la cultura. Així va quedar palès el proppassat novembre a Sant Just Desvern on va tenir lloc el lliurament dels Premis de Reconeixement Cultural, que s’han conformat en la Nit de la Cultura del Baix Llobregat. Una 10na edició amb 93 nominacions que són l’essència del Premis i l’exponent de la vitalitat cultural de la comarca. Vint anys de reconeixements a la cultura de pobles viles i ciutats; compromís, creativitat i innovació que ens vam mostrar l’orgull de pertinença!

Posem-nos-hi

Josep Sucarrats, escriptor i director de la revista ‘Cuina’ i autor del llibre ‘Històries de la Barcelona Gormanda’

Qui l’ha vist i qui la veu. L’Abrera de 2018 queda ben lluny d’aquella de fa 40 anys, un poble mal cosit i mancat de serveis fonamentals —escolars, de salut, culturals… És cert, avui trobaríem força consens en afirmar que aquestes insuficiències, en general, s’han resolt. Abrera és un municipi de 10.000 habitants amb una mitjana d’edat jove, sens dubte perquè atrau famílies que hi troben ben resoltes les seves necessitats. Hi ha tres escoles, un institut, piscina coberta, una biblioteca activa, ensenyament musical i una programació cultural cada cop més extensa.

Un luxe ensopit

Jesús A. Vila, periodista i escriptor

Ara que se celebraran els 40 anys de l’adveniment dels primers ajuntaments democràtics coincidint amb la nova convocatòria electoral per renovar els ajuntaments, ja és possible fer un balanç de l’evolució del panorama municipal al país. Hi ha moltes perspectives possibles d’anàlisi i no és aquest l’espai per encetar ni tan sols una, però tractant-se com es tracta de parlar d’un petit municipi com és Torrelles si que potser paga la pena diferenciar entre el que ha passat als municipis petits i als grans.
Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto
0,905029296875