23 de septiembre de 2020, 11:03:16
El Llobregat

24-m: especial eleccions


Bloc 1: ¿Com poden combatre les desigualtats socials?

Por Redacción


PSC: En temes de desigualtats el que s’ha produït són urgències greus i molt importants. S’ha d’abordar l’urgent. Hem d’assegurar els drets bàsics de les persones i el primer i més elemental és el dret a l’alimentació. S’ha d’assegurar que ningú passi fam al Baix Llobregat.

Un segon element és assegurar el dret a viure, el dret a l’habitatge; i després, drets tant bàsics com la salut i l’educació. En totes les meves intervencions, el que faré serà explicar coses que es poden fer als ajuntaments, per tant, explicaré coses que es poden decidir a partir d’aquestes eleccions. Intentaré no anar-me’n a altres escenaris o altres situacions.

Pel que fa l’alimentació, doncs, és evident que intensificar els programes escolars perquè les beques menjadors es produeixin i no hagi cap nen que es quedi sense alimentació; col•laborar amb els bancs d’aliments des dels serveis socials i posar en marxa noves experiències com la targeta moneder.

Pel que fa l’habitatge, hem d’aconseguir -mitjançant oficines de mediació i mecanismes amb les entitats financeres- aturar els desnonaments. I, evidentment, hem de generar una altra dinàmica de lloguers socials. En matèria d’educació i de salut, tot i que depèn de la Generalitat, des dels ajuntaments podem fer moltes coses.

Lluitar contra el fracàs escolar, col•laborant amb les ampes i els ensenyants, generant un servei per aquells nens i nenes que estan patint una situació més complicada. A més, cal generar una relació entre els centres educatius i les empreses perquè les pràctiques es puguin desenvolupar. III

ICV:Tenim dos elements claus. Un és establir un pla de rescat social. Hi ha una situació d’emergència i, per tant, s’ha d’assegurar pa, feina i sostre per la majoria de gent. És urgent abordar aquest rescat social amb mesures que ja s’estan fent a ajuntaments de la comarca, però que creiem que val la pena intensificar.

Un altre paquet important és reformular els serveis dels ajuntaments. La crisis ens ha agafat amb un serveis socials dèbils. Cal aprofitar la situació per fer un replantejament del paper que tenen els serveis municipals perquè no siguin uns serveis de caritat i d’urgència sinó que siguin els serveis socials que garanteixin els drets fonamentals de la gent: el dret a l’educació, a la salut, el dret a la infància, el dret a conviure en igualtats d’oportunitats que avui no es produeix.

A on anem? Al rescat social sí, però també a tenir uns serveis socials més potents i robustos que lluitin contra les retallades de la Generalitat de Catalunya i que afecten a molts dels serveis municipals. D’altra banda, és clau garantir l’habitatge de la gent. Que les nostres ciutats estiguin lliures de desnonaments és una prioritat.

A nivell comarcal, estem en disposició de fer un fons d’habitatge perquè la gent pugui accedir a un lloguer social de 200 i poc euros i que pugui viure amb dignitat. III

C's: La crisis el que ha fet ha estat augmentar les desigualtats que ja existien. En aquest sentit, són eleccions municipals però el que passa al nostre entorn ens afecta. Que vull dir: les polítiques de Zapatero, de Rajoy, de Mas i de Junqueres ens afecten.

Desnonaments: tothom estem d’acord, però s’ha de concretar. S’ha d’actuar sobre la vivenda buida, s’ha d’actuar fiscalment sobre aquells propietaris i sobre els bancs que tenen vivendes en estoc.

A nivell general, Ciutadans vol modificar la llei hipotecària per incloure la dació en pagament. A nivell municipal, contractes-programa, que són els convenis que signa Generalitat i Ajuntament. Han minvat moltíssim des que governen CiU i ERC a la Generalitat, uns contractes-programa que són de caràcter finalista i que beneficiaven a gent de la tercera edat, joves, discapacitats, etc.

Beques menjador. A C’s vam presentar a l’any 2014 una iniciativa a nivell comarcal per ampliar les beques menjador a Setmana Santa, estiu i Nadal. Resultat pobre. Ara entrarem als ajuntaments i la tornarem a recuperar.

I en la línia que deia, el Parlament ens afecta. CiU i ERC han votat en contra de mesures a favor de la pobresa energètica, la renda mínima d’inserció, dotar de més recursos als serveis socials dels ajuntaments o donar suport a les llars d’infants municipals. Ciutadans i altres partits han votat a favor. III

CiU:Hi ha moltes coses que des de opcions polítiques diferents podem arribar a compartir. I la prova està en què després d’aquests anys de crisis, la forma en com els ajuntaments -independentment del color polític- ho hem afrontat, probablement no sigui substancialment massa diferent. Els aliments en primer lloc, es requereix de la protecció de l’habitatge i de la salut. En l’àmbit de les competències municipals, hi ha moltes coses que es poden fer. La primera és quina disponibilitat pressupostària hi destinem a aquests objectius i d’on la minvem d’altres serveis que hem prestat en anys de més bonança.

Sembla fàcil de fer, però en realitat té costos polítics i de comprensió per part de la societat. En l’àmbit dels aliments, s’ha d’ajudar en dos grans qüestions: un, el fet d’ajudar -sigui a través de convenis, voluntariat o aportacions municipals- a totes les situacions on la precarietat alimentària existeix. No són moltes però hi són i s’han de tenir en compte i, sobretot, pel que fa els aliments frescos. La segona, tot l’àmbit de les targetes moneder. Des de fa mesos, la Diputació de Barcelona ha engegat aquesta iniciativa d’àmbit local que dignifica la vida de les persones.

En l’àmbit de l’habitatge, és essencial la tasca de mediació que de forma professional els serveis socials poden fer, sobretot, per evitar els desnonaments. Aquí s’ha de treballar molt per tenir, en alguns casos, els habitatges d’emergència.

En l’àmbit de la salut, s’ha de mirar molt per algunes persones que necessitem algun suport. III

PxC: Hi ha unes desigualtats perquè hi ha hagut unes polítiques econòmiques que han practicat determinats partits polítics en possessió del govern durant anys i que després venen a solucionar-les.

Hem arribat per una situació de desindustrialització, de no tenir en compte polítiques amb un valor afegit a la nostra social. No hi ha millor política social que crear ocupació i de qualitat. Ara tots els ajuntaments segueixen el ‘mantra’ de que són els que menys desnonen, els que més ajuden a la gent... però són els mateixos alcaldes que construïen pisos de protecció oficial a 300.000 euros. Els mateixos que ara han canviat de política sense fer el ‘mea culpa’.

Ja que tenim el problema de no poder canviar la política macroeconòmica i molt menys quan administrem el 12% del pressupost públic (a Noruega administren el 42%), hem d’intentar minvar aquestes situacions de pobresa. La Generalitat ha privatitzat les empreses energètiques que eren un valor afegit i ara tenim les empreses que, clar, volen guanyar diners i no cedeixen davant d’aquestes situacions, només en casos molts petits. Cal pal•liar amb recursos aquestes situacions però no podrem si, a nivell general, no fem un canvi de polítiques. I en aquest sentit, veig molt poques formacions polítiques que estiguin d’acord perquè el Parlament Europeu, on s’estan manegant ara aquestes qüestions, faci un canvi tot i que ara vinguin aquí dient que ho solucionaran tot des dels ajuntaments quan és inviable. III

El Llobregat.  Todos los derechos reservados.  ®2020   |  www.elllobregat.com