4 de junio de 2020, 17:55:24
Valero & Vila


Qui s’estima el territori?

Por Jesus A. Vila

El nou PDU del Delta, que consolida 162 Ha d’espais encara rurals en terres de desenvolupament econòmic de ciutats com Gavà, Viladecans i Sant Boi, representa una nova retallada del territori agrari. Afirmen que són zones d’usos concrets i degratats; en canvi, s’obliden que sempre s’acaben convertin en zones residuals, quan els polígons estan més buits que plens. Cal respondre a la realitat del paisatge, la història i la decència. Però la gent no s’estima el territori.


Acabat ja el termini d’informació pública del Pla Director Urbanístic del Delta de Llobregat que consolida definitivament 162 Ha d’espais encara rurals en terres de Gavà, Viladecans i Sant Boi, com a zones de desenvolupament econòmic i que va aprovar el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya el passat mes de maig, només ERC del Baix Llobregat s’hi ha mostrat contrària, malgrat que aquest pla representa un cert continuisme de l’espectacle Eurovegas en terres del delta.

Silenci generalitzat amb l’excepció d’ERC i ICV
Que siguin només les federacions del Baix Llobregat i l’Hospitalet d’ERC i d’ICV qui s’han mostrat en contra, demanant-ne la retirada, respon a la naturalesa dels fets. Una part important dels alcaldes amb terres del Parc Agrari en el seu terme municipal estaven disposades, unint criteris amb Artur Mas i els seus, a regalar els antics camps de conreu per fer Casinos, hotels i coses semblants al magnat Adelson, amb el miratge d’un desenvolupament econòmic que si alguna cosa no necessita són espais perquè d’aquests en sobren allà on es miri. Sembla que les Administracions justifiquen la destrucció del territori amb l’argument, fal•laç i certament estúpid, que calen metres quadrats on posar magatzems, oficines i plantes comercials, quan només una passejada pels antics polígons industrials i els complexes de serveis i comercials posen de manifest que hi ha més edificis buits que no pas plens. Per incentivar l’economia el que cal, bàsicament, és cobrir les necessitats de la ciutadania. Ni tan sols incentivar el consum, mal entès com un fenomen de creixement insostenible que només afavoreix les empreses depredadores i el sistema financer improductiu. Si es cobrissin convenientment les necessitats ciutadanes pel que fa als serveis comunitaris imprescindibles, la generació econòmica estaria servida. En lloc d’això, hi ha el criteri àmpliament establert entre la vella política, que els terrenys agraris són improductius i que els terrenys dedicats a serveis, a la indústria, a les infraestructures i als equipaments són la clau econòmica.

Ja s’ha vist. Hores d’ara, a la comarca, hi ha més terreny inútil que productiu. I això sol, que ja justificaria l’abandonament de les polítiques de depredació del sòl agrícola, no resulta suficient per convèncer els alcaldes que han de seguir menjant territori al camp. La pròpia Generalitat avisa en nota de premsa que el PDU redactat respon al protocol de col•laboració que van signar l’any 2013 el Govern català i els municipis de Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans i Gavà per al desenvolupament econòmic i la cohesió social en aquesta àrea. O sigui que el PDU és la conseqüència lògica del que volen els alcaldes esmentats que han tingut ERC bàsicament a l’oposició municipal en les darreres legislatures i ara mateix.

El fracàs de les retallades al territori
Els que defensen el PDU afirmen que l’actuació correspon a espais sense usos concrets i en alguns casos degradats, en zones de difícil accés agrícola i susceptibles de canvi d’ús per nous desenvolupaments econòmics. El que obliden en el raonament és que aquestes zones s’han acabat convertint en residuals per totes les actuacions prèvies sobre el territori del Delta que han fet primar les iniciatives urbanes i d’infraestructures sobre tota la resta. Novament, qualsevol retallada a l’espai agrari, provoca nous espais residuals en aquest mateix sòl i els alcaldes amb vocació metropolitana són, per damunt de tot, alcaldes urbans i no pas rurals, només faltaria.

I deuen respondre a la realitat, contra la qual, alguns, portem anys i panys topant de morros amb una tossuderia que comença a ser preocupant. Perquè la realitat és que la gent de la comarca, majoritàriament, no s’estima el territori. No s’entendria, en contrari, per quina raó alcaldes que estaven disposats a acceptar Adelson i la seva política de destrucció del paisatge, de la historia i de la decència, no van ser durament castigats pels electors. I per què, ningú no s’indigna davant aquesta nova retallada al territori que ens va definir al llarg de la historia. De nou, malgrat els esforços encomiables de la federació republicana del Baix Llobregat i dels ecosocialistes, tot quedarà en un no res. Aquella empenta social del no a Eurovegas, que hagués estat batuda per l’huracà d’un progrés radioactiu i desertitzant, de seguir interessant als gàngsters de Nevada fer realitat els seus projectes, no és sinó el darrer record de la petita resistència a casa nostra, amb quatre anys per endavant per fabricar alguna cosa que sigui capaç d’enviar a casa seva als tafurs del Mississipi de sempre. III
El Llobregat.  Todos los derechos reservados.  ®2020   |  www.elllobregat.com