15 de agosto de 2020, 3:50:39
Monografic


Una alta participació al Baix i L’Hospitalet pot aigualir la majoria independentista

Por Imanol Crespo

Les darreres eleccions autonòmiques van registrar una participació de més del 68%, xifra rècord al territori. El vot ‘no’ independentista domina al Llobregat, tot i que es pot donar un creixement d’ERC (a Junts pel Sí) i de les CUP


Eleccions plebiscitàries o no, independència sí o no, vots o escons. Moltes són les claus que hi ha sobre la taula, així com els dubtes que ara mateix pot tenir gran part de l’electorat en un moment transcendental pel futur de Catalunya. El que és evident és, precisament això, que es tracten d’unes eleccions autonòmiques d’una importància afegida que, segons els resultats, d’una llum verda a un full de ruta ja consensuat per iniciar el procés de “construcció” d’un nou Estat català.

L’expectativa metropolitana
En aquests resultats, tots els experts parlen de la importància clau de la zona metropolitana i, dins d’aquesta, del Baix Llobregat i L’Hospitalet, territori al voltant de 800.000 votants, segons el cens electoral. A diferència de les comarques d’interior, on el vot independentista és el majoritari, l’àmbit metropolità té el vot molt més diversificat entre les diferents candidatures i on les qualificades d’independentistes tenen un per inferior. En el cas concret del Baix Llobregat i L’Hospitalet, és encara més clara aquesta diferència com enclau socialista per antonomàsia. El PSC continua dominant el territori electoralment tal i com mostra el resultat de les darreres eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya.

Després de patir una davallada important de vots al 2010 (l’únic any on CiU va vèncer clarament al PSC; a 1995 els va superar en un empat tècnic), els comicis del 2012 –ja en clau sobiranista- van tornar la primera força a la bancada socialista després que CiU perdés quasi 30.000 vots. Vots que, en gran part, van anar a ERC, tot i que sense sumar una clara majoria independentista: sumant tots els vots dels partits amb representació es van donar 228.959 vots a partits no independentistes (PSC, PP, ICV i C’s), mentre que CiU, ERC i les CUP sumarien, al Baix Llobregat, 130.730 vots. Aquesta diferència és més palesa al municipi de L’Hospitalet: 73.196 vots (no inclou Plataforma per Catalunya) per 27.007 vots independentistes.

És evident que el nostre territori és clarament no independentista tot i que cal esperar als resultats, ja que a les darreres eleccions municipals si va haver un fort creixement tant d’ERC com de les CUP a la zona metropolitana, la gran sorpresa dels comicis locals. On no hi ha cap mena de dubte és que el territori sap que és un moment clau de la política i de la societat catalana i que, per tant, s’ha d’acudir a les urnes. Prova d’això són les dades de participació que es van registrar a les anteriors eleccions autonòmiques on el president de la Generalitat demanava la confiança per tirar endavant el procés sobiranista. El Baix va respondre massivament amb uns nivells de participació històrics, el que fa pensar que la participació serà novament elevada.

Candidats amb pes
Per aquest motiu, les diferents candidatures polítiques han comptat amb figures polítiques importants del territori, començant per Junts pel Sí. La coalició entre CDC, ERC, a més d’altres agrupacions independentistes com Demòcrates o l’Assemblea Nacional de Catalunya i Omnium Cultural, compta amb la figura d’Oriol Junqueras (número 5), actual alcalde de Sant Vicenç dels Horts i president d’ERC; el líder de Súmate, Eduardo Reyes (6); l’hospitalenca Anna Simó (13); l’alcalde convergent de Molins de Rei, Joan Ramon Casals (30); Mercè Jou de Demòcrates (44); i ja en posicions més simbòliques Jordi Alber i Caballero (57) i Joan Rigol al penúltim lloc de la llista. Pel que fa la bancada socialista, fins a 13 persones de tot el territori aniran a les llistes amb Eva Granados com a principal figura política. Militant del PSC de Pallejà des de 1999, s’ha convertit en la mà dreta de Miquel Iceta, ex regidor de Cornellà, i anirà com a número dos a la llista de Barcelona. A més, el PSC comptarà amb Joaquim Fernández, Jose Ignacio Aparicio, Eva Martínez, Jose Antonio Monteagudo, Judit Riera, Teresa Comino, Luis Guitart, Juan Pedro Pérez, Lourdes Borrell, Jesús Naharro, Julio Silva i Rubén Castro.

Amb un nombre semblant de candidats, el Partit Popular aposta por tota la zona metropolitana per, precisament, aigualir el vot independentista, a més, amb un dels pesos pesants del partit a nivell local com és Xavier Garcia Albiol, ex alcalde de Badalona; Andrea Levy com a número dos i el pratenc Antonio Gallego per completar aquest trio dur del nou PPC. El regidor portaveu del PP a El Prat i portaveu adjunt del partit al Congrés fa el salt a la política catalana, juntament amb una dotzena de persones més del territori que també estaran a la llista conservadora: Sergio Garcia, David Sole, Marina Lozano, Maria José Díaz, Mercè Haro, Sonia Motos, Marcos Sánchez, Josefa Redondo, Judit Florensa, Mónica Parés, Sonia Aranda, Josep Maraia Arpal i Josep Llobet.

Noves incògnites electorals
Ciutadans, que apunta a segona força política, aportarà també una desena de candidats del territori, tot i que, en aquest cas, si que destaca una aposta clara per membres del partit de Barcelona. Entre les figures més destacades, però, trobem al número set de la llista Francisco Javier Hervías, resident de L’Hospitalet des de fa dos anys. Entre la segona ciutat més important de Catalunya i Madrid, el nou secretari d’organització de Ciutadans ha estat una peça clau en el creixement del partit, també en el seu salt a nivell nacional. A més d’ell, Noemí de la Calle, Elisabet Valencia, Martín E. Barra, Marta Ferrer, Raúl Alvar, Carolina Torres, Ana-Clara Martínez, Julio Roldán; Jorge García-Mulet; Norman Muñoz i Luis Díaz completen la llista.

Una de les incògnites de les eleccions d’aquest 27-S està amb Unió Democràtica de Catalunya que, sota el lema ‘La força del seny’, es presenta per primera vegada de manera independent, després de la deriva de CDC, el seu soci històric. En el seu cas, quatre membres del Baix i quatre de L’Hospitalet estaran representants a les llistes, tot i que, en tots els casos, en situacions més simbòliques, sobretot, quan les enquestes apunten a que podrien quedar fora de tota representació. Per ordre, Anabel Clar (18, M. Rosa González (22), Marian Herrera (37), David González (52), David Grau (53), Anna M. Sánchez (57) i Roser Liñan (67) són els diferents membres d’Unió de L’Hospitalet i del Baix.

Altra de les qüestions que es resoldran a les urnes serà el pes de la nova coalició d’esquerres i d’esperit social, Catalunya Sí que es Pot. La confluència formada per partits tradicionals com Iniciativa per Catalunya però també amb els nous de Podem apunta a tercera força o fins i tot segona si aconsegueix treure millors resultats que Ciutadans. La llista compta amb cinc persones del territori a les 20 primeres posicions: Joan Giner (8), Anna Maria Pérez (11), Núria Lozano (17), Marc Llaó (18) i Noemí Ayguasenosa (19), entre d’altres candidats. III

El Llobregat.  Todos los derechos reservados.  ®2020   |  www.elllobregat.com