3 de junio de 2020, 17:02:29
L'altra portada


Tornada al cole. Amb els deures fets?

Por Redacción

El nou curs comença amb les velles reivindicacions d'evitar tancaments de línies, abaixar les ràtios i lluitar contra la segregació.


Setembre és un mes de retrobaments. El moment de la tornada a la rutina després de les vacances d’estiu, tant als llocs de feina com a les escoles i centres educatius. En aquests últims, el nou curs es presenta amb velles -i algunes de noves- reivindicacions per part de la comunitat educativa, i serà el primer que afronti el nou director de Serveis Territorials del Baix Llobregat, Francesc Ballester. S’han fet els deures de cara al nou curs escolar?

A la reunió del Consell Escolar de Catalunya de finals de juliol -l’òrgan consultiu i de participació superior de l’ensenyament no universitari, presidit per l’hospitalenca Anna Simó- el conseller d’Ensenyament Josep Bargalló va explicitar que els objectius de cara al pròxim curs i a la legislatura són “buscar l’èxit educatiu, la millora metodològica i un sistema educatiu inclusiu amb un projecte de país”. Per la seva banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, va donar el seu “suport” a la comunitat educativa davant les “amenaces” dels últims temps, fent referència a l’aplicació del 155 i a la polèmica per presumpte adoctrinament a les escoles catalanes arran dels fets de l’1 d’octubre. Per altra banda Bargalló, dies abans, va exposar les principals línies de la legislatura, com ara posar fi a la segregació escolar, col·locar l’escola com a “agent de dinamització” als barris desafavorits, promoure “l’aprenentatge cooperatiu i en comunitat” i col·locar l’alumne “al centre del sistema”.
D’aquests, ara mateix a Catalunya n’hi ha 1.567.561, dels quals 1.071.673 són de centres públics, 368.351 de concertats i 127.537 de privats, segons va especificar

Bargalló el juliol. Al Consell Escolar, alguns sindicats van posar sobre la taula els eixos que consideren prioritaris per a aquests alumnes. És el cas de CCOO, que va posar èmfasi en la necessitat d’un “diàleg continu” entre la Generalitat i la comunitat educativa per “millorar l’educació” i les condicions laborals dels professionals. A més, coincideixen en la necessitat de posar fi a la segregació escolar i de “treure l’escola del conflicte polític” a través d’un diàleg en el qual participi tota la societat. La federació d’Educació de CCOO està convençuda que “només es pot educar en llibertat si tothom pot expressar la seva opinió i aquesta és respectada” i que cal “pluralitat” per tal que una part de la societat no senti “que l’escola, o algun dels seus components, la utilitza per als seus fins”.

Política a les aules
Una qüestió, la de la utilització política de l’escola, que ha marcat l’actual curs escolar, tenint en el Baix Llobregat un dels seus epicentres principals amb les presumptes humiliacions a fills de guàrdies civils per part de professors de l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca després de les càrregues policials de l’1 d’octubre.

En aquest sentit Rosa Berrio, representant del sindicat USTEC al Baix Llobregat, defensa a aquesta publicació que a les aules “s’ha de poder parlar de tot amb respecte”, i que van ser els mateixos alumnes, a moltes escoles de la comarca i del país, els qui van demanar parlar de què havia passat l’1 d’octubre. “Hi havia col·legis amb tot trencat després de l’1-O, i els alumnes volien parlar-ne”, remarca, alhora que sosté que “és difícil que un docent pugui fer la seva feina si es deixen temes fora de debat”.

Sigui com sigui, Berrio lamenta que “fa temps que es qüestiona la manera de treballar dels professors”. Per tal d’evitar que els docents deixin de parlar de segons quines qüestions, el sindicat ha editat un llibret-guia on se’ls hi dóna eines perquè perdin la por a tractar-los a classe. Es diu ‘No et mosseguis la llengua’ i està disponible al web del sindicat. “T’imagines un centre on no es parlés de què passa a la societat?”, es pregunta Berrio per justificar l’edició d’aquesta eina per a docents.

Tancament de línies
Però la qüestió que sempre centra les reivindicacions de la comunitat educativa i genera els tradicionals estira-i-arronsa amb Ensenyament són els tancaments de línies. Preocupa sobretot als nivells més primerencs, a P3, on de cara al pròxim curs, i a falta que finalitzi el procés de la matrícula, és probable que el Baix Llobregat perdi 6 línies. Segons les dades d’USTEC, es perdrà una línia de preescolar a l’escola Jaume Balmes de Corbera, a la del Castell Ciuró de Molins, a l’Escola Marianao i a l’Amat Verdú de Sant Boi, mentre que dues línies més a Gavà i Viladecans, que en principi perillaven, sembla que tenen molts números per salvar-se.

Per tot plegat, Berrio critica el protocol d’Ensenyament pel que fa al tancament de línies. “A diferència de la concertada i la privada, a l’escola pública es tanquen línies de manera preventiva, segons la natalitat i la demografia”, denuncia, una pràctica que suposa, tal com diu Berrio, un “greuge comparatiu”. Quan es tanca una línia, afegeix Berrio, “costa molt que es torni a reobrir”. És aquí quan es produeix un “desviament” d’alumnes cap a la concertada o privada. Qui també critica el procediment és el president de la Federació d’Associacions de Veïns del Baix Llobregat, Julián Carrasco, una entitat que treballa braç a braç amb les AMPA. “A vegades es tanquen i es tornen a reobrir l’any següent i és un error, ja que després costa obrir-la de nou”. Carrasco creu que seria “més fàcil” no tancar la línia d’entrada i veure com evoluciona la matriculació.

A més, tant Carrasco com Berrio coincideixen en opinar que cal abaixar les ràtios i alerten de “massificació” a les aules de la comarca, tant a primària com a secundària.

Més inversió i retallades
El nou curs també porta velles reclamacions, com ara l’increment de la inversió. Berrio recorda la recorrent reivindicació de la comunitat educativa de dedicar el 6% del PIB català a ensenyament, tal com marca la llei. “Actualment s’hi dedica un 3% aproximadament”, lamenta Berrio. En aquesta línia, recorda també que els professors volen recuperar el que els hi van retallar amb la crisi i que es millori la gestió de la borsa de treball, ja que, “en general”, diu, hi ha “manca de docents per la mala planificació”.

Seguint amb les inversions, USTEC també posa l’accent en les condicions de les escoles de la comarca i reclama que s’adaptin per poder suportar temperatures extremes, tant a l’hivern com a l’estiu. “Fa temps que reclamem que el departament faci un protocol per a quan hi hagi temperatures extremes als centres educatius”, assenyala Berrio, alhora que també advoca per fer centres inclusius per a alumnes amb discapacitat.

FP dual: teoria i pràctica

El Baix Llobregat compta des del curs 2012-2013 amb una oferta de formació professional dual. Es tracta d’una modalitat que s’adapta a les necessitats de les empreses, mitjançant una implicació més gran d’aquestes en la formació dels alumnes. Aquests, a més de portar a terme els seus estudis, fan pràctiques remunerades a empreses.

El curs passat 13 municipis de la comarca van oferir FP dual amb 69 projectes i 351 empreses col·laboradores, on van fer les seves pràctiques un total de 529 alumnes, unes xifres més altes respecte del curs anterior. Geogràficament, es distribueixen en un pol al nord de la comarca al voltant de Martorell -per l’influx de Seat- i a la part sud i central.

El Llobregat.  Todos los derechos reservados.  ®2020   |  www.elllobregat.com