20 de mayo de 2019, 10:30:48
Opinió


8 de març: Les dones hem avançat prou? Què hem fet malament?

Por Marga Solé, periodista.


El 8 de març és una fita molt important per a totes les dones, no només per recordar el nostre paper en la societat en el passat, sinó també per continuar reivindicant la igualtat entre dones i homes a la nostra societat actual.


Després d’anys i anys de lluita feminista, em preocupa la incursió de VOX, el recent nat partit xenòfob que sembla que en un plis plas està disposat a esborrar totes aquelles reivindicacions aconseguides després de molts anys.

Cal recordar que 47 dones van morir a Espanya, l’any 2018 víctimes de la violència masclista, de les quals 7 a Catalunya, i ara resulta que hi ha algunes veus que plantegen que els maltractaments són mutus o bé que les dones ho provoquem. Hem passat d’apallissades a apallissar? Ara resulta que la majoria d’agressions són consentides? És a dir, a més d’apallissar ens hem tornat assetjadores?

Les dones volem, reivindiquem una societat, un Món més igualitari on no hi hagi exclusions per cap tipus de raó. Sexe, orientació sexual, riques, pobres, les persones hem de ser totes iguals davant la societat i les lleis han de facilitar que tothom, dones i homes, tinguem les mateixes oportunitats.

La commemoració també ens ha de servir per fer memòria: El 8 de març va ser declarat Dia Internacional de la Dona per l’ONU el 1975. Als Estats Units se celebra oficialment només des del 1994, malgrat que en aquell país sembla que hi ha els orígens d’aquesta commemoració. I, per què aquest dia? Hi ha veus que diuen que en plena revolució industrial, el 8 de març de 1857, un grup de treballadores tèxtils van decidir sortir als carrers de Nova York per protestar per les miserables condicions laborals que tenien. Sembla que aquell episodi va servir de referència per convertir aquella data en el Dia Internacional de la Dona. No obstant, el moment més dramàtic de la lluita pels drets de la dona es va produir el 25 de març de 1911, quan es va incendiar una fàbrica de camises a Nova York on van morir 123 dones i 23 homes.

A Europa es va proclamar el Dia Internacional de la Dona Treballadora l’any 1910 durant la 2a Conferència Internacional de Dones Socialistes, celebrada a Copenhaguen. Com a conseqüència d’aquesta cimera, el mes de març del 1911 es va celebrar per primera vegada el Dia de la Dona a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa. La celebració es va anar ampliant progressivament a més països. Rússia ho va adoptar després de la Revolució del 1917, Xina el 1922 i a Espanya es va celebrar per primera vegada l’any 1936.

Desprès de fer una mica d’història, he de dir que és preocupant que tants anys de reivindicacions i lluites no hagin servit per aconseguir la igualtat real dins la societat. Les dones continuen tenint els treballs més precaris i, en la majoria dels casos, ella és la que agafa la baixa maternal. Els treballs més mal pagats quasi sempre són per a les dones (malgrat algunes excepcions) i són molt poques les que aconsegueixen arribar a algun càrrec directiu.

En el món del periodisme, que és el que conec més a prop, les dones són reporteres, redactores, caps de secció, pot ser sotsdirectores i escassament directores, però la realitat és que dels 15 diaris de més tirada d’Espanya, tan sols n’hi ha un que estigui dirigit per una dona. Es el cas de La Voz de Asturias amb Ángeles Rivero al capdavant. També a Catalunya el diari Ara està dirigit per Esther Vera, a La Vanguardia i El Periódico hi ha una directora adjunta i també alguns diaris digitals estan dirigits per dones però no n’hi ha prou. La realitat és que aquell “sostre de vidre” que fa més de trenta anys les dones lluitem per trencar, encara no ho hem aconseguit del tot.

Caldria que ens preguntéssim: Què hem fet malament? Què hauríem de fer per aconseguir-ho de veritat?

Doncs no ho sé pas. Pot ser caldria fer-nos tots i totes una gran reflexió.

El Llobregat.  Todos los derechos reservados.  ®2019   |  www.elllobregat.com