17 de julio de 2019, 19:14:33
Diàlegs Filosòfics al Baix


Debats filosòfics: Dones i ciència

Por Jaume Grau

Acompanyats per l’exposició fotogràfica “Omplint el buit”, organitzada per Dones amb Veu de l’Ateneu Santfeliuenc, i dins d’un mes farcit d’actes reivindicatius del moviment feminista, hem aportat el nostre granet de sorra per contribuir a desvetllar un dels sectors on més es fa notar la desigualtat que afecta les dones en la nostra societat: l’estudi i la pràctica de la ciència.


Hem comptat amb la col·laboració de la Susagna Ricart, doctora en químiques i investigadora de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), amb qui ja tinguerem ocasió de debatre sobre ciéncia i filosofía dins del cicle dels Diàlegs filosòfics al Baix.

La Susagna forma part del Col.lectiu de Dones del ICMAB “les Chatelet”, que ens expliquen:
En l’origen d’aquesta presentació hi ha la decisió presa per l’Assemblea General de les Nacions Unides de declarar l’11 de Febrer com “El dia Internacional de la Dona i la Nena en la ciència”. Per celebrar-ho, a l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona es va decidir d’emprendre una acció per tal de visualitzar l’existència de Dones Científiques al llarg de la història.

Així va néixer el que es va anomenar inicialment “Mme de Chatelet i les Seves Seguidores a Instagram”. El format que es va utilitzar era teatralitzar una visita a casa de Madame de Chatelet, una “salonnière” de l’època de la Il·lustració que convida a les seves “amigues científiques” al llarg de la història a prendre el te al seu saló; per allà hi passen metgesses, filòsofes, físiques, químiques, biòlogues, matemàtiques… Així es fa un recorregut a través de la història de diverses dones que havien estat científiques i que a més de ser poc conegudes en general, en molts casos tampoc havien estat “reconeguts” els seus mèrits científics.

En aquesta presentació van desfilant, a través de les diverses èpoques històriques: Hipàtia d’Alexandria (370-415), Hildegard von Bingen (1098-1179), Trota de Salerno (s. XI-XII) i Beatriu de Pinós (1433-1485), a l’Antiguitat i l’Edat Mitja. Maria Sibylla Merian (1647-1717), Marquesa de Châtelet (1706-1749), als segles XVI-XVIII. Ada Lovelace (1815-1852), Nettie Stevens (1861-1912), Rosalind Franklin (1920-1958), Vera Rubin (1928-2016), als segles XIX-XX.
I mentrestant.... Que passa a casa nostra? (opinen “les Chatelet”): Costa de trobar abans del segle XIX dones que facin ciència a la Península Iberica. Cal mencionar aquí una dona: la Maria Andrea Casamayor (1700-1780), matemàtica de Saragossa. Va ser la primera científica espanyola amb obra publicada, però va publicar-la com Casandro Manes de la Marca y Arioa un anagrama del seu nom.

Voldríem mencionar les dones de la Generació del 27 que en un article de l’any 2016 del blog de l’Elena Garrido “La ciencia de la divulgación científica”es presenten com “Las Sincátedra: repaso por la historia de las científicas españolas olvidadas”. Van viure una època de plata de la cultura espanyola que va acabar molt malament per quasi totes a l’any 36.

Acabarem amb l’última científica triada per formar part del Salo de les Dones Sabies : La Margarita Salas (1938) que als seus 80 anys va cada dia al laboratori, i que encara que l’hi va costar ha estat finalment reconeguda pels seus mèrits en la recerca biomèdica.

Reeditant el tàndem provinent d’altres presentacions sobre la mateixa temàtica, amb la Susagna Ricart i la Pilar Carceller, aquesta autora ens ha presentat el seu llibre La llibreta blava, ambientada en l’Aragó rural immediatament anterior a la Guerra Civil, i a la Barcelona de la postguerra, on les dues protagonistes, l’Agustina i l’Anita, mare i filla, dues dones fortes i lluitadores, viuen i sobreviuen malgrat tots els entrebancs. Diu la Pilar: “Estimo aquesta història per la proximitat emocional amb la seva protagonista, i perquè segur que, com l’Anita, hi ha hagut moltes altres dones, lluitadores silencioses, prou valentes per dissipar el dolor i construir l’esperança. Altres protagonistes, també representades en La llibreta blava”.

El debat posterior ha girat entorn de la doble discriminació que afecta a l’accés de les dones a la cultura: la que té l’origen en la classe social, i la que es deu a la diferència de gènere. Hem vist com es tracta aquesta diferència en diversos països del món, i hem discutit sobre si és aconsellable, i de quina manera es pot aplicar, la discriminació positiva per pal.liar “l’efecte tisora” que ens mostren les estadístiques que afecta les dones, majoritàries al principi dels estudis, però que van minvant a mesura que augmenten les responsabilitats en l’exercici de llurs carreres professionals.
El Llobregat.  Todos los derechos reservados.  ®2019   |  www.elllobregat.com