10 de agosto de 2020, 6:49:09
Parlem-ne


El convent viatger que vincula el mític bar Els 4 Gats amb el Baix Llobregat

Por Francisco J. Rodríguez

Jordi Notó. Escriptor. Autor de 'Els 4 Gats. Les set vides d'un local emblemàtic de Barcelona'. Va viure i treballar 25 anys a Castelldefels.


Que un dels bars més mítics i bohemis de la història de la ciutat de Barcelona estigui ubicat on és guarda relació amb el Baix Llobregat. De fet, allò que hi havia a l’espai del carrer Montsió on Puig i Cadafalch va construir l’edifici que allotjaria Els 4 Gats va acabar a la comarca, a Esplugues en concret. Ens ho explica Jordi Notó, autor del llibre Els 4 Gats. Les set vides d’un local emblemàtic de
Barcelona, que posa llums i taquígrafs a la història d’un bar de llegenda sobre el qual hi ha creences molt esteses que no s’ajusten del tot a la realitat.
I qui millor que ell, germà d’un dels artífexs de la recuperació del local als anys 70, Pere Notó, per explicar la història de l’establiment. De fet, en Jordi era qui feia els suculents entrepans que apareixen -tot i que de manera anacrònica, trenta anys enrere- al best-seller de Ruiz Zafón L’Ombra del vent. Ho recorda en passar al costat d’un petit grup de turistes que escolta les extravagants explicacions d’un guia a les portes de l’establiment. “És que ja expliquen qualsevol cosa”, bromeja Jordi.

Però, quina relació tenen Els 4 Gats amb Esplugues? Per respondre a aquesta pregunta cal fixar-se en el nom del carrer on hi és el bar, Montsió. “Fa referència al convent que hi va haver aquí fins a es darreries del segle XIX”, relata Notó. Cap a la dècada del 1880, l’església i el claustre del convent de les dominiques fundat a mitjans del segle XIV van ser traslladats pedra a pedra a la Rambla de Catalunya cantonada amb carrer Provença. Les turbulències de la Revolució Gloriosa del 1868, que van afectar l’edifici, i la voluntat de tirar endavant el projecte d’obertura de la Via Laietana van provocar aquest primer viatge del convent. No en seria l’únic, però.
Seixanta anys més tard, després de la guerra, el claustre va tornar a ser traslladat, de nou pedra a pedra, cap a la seva actual ubicació, al carrer Església d’Esplugues, darrere de l’Ajuntament. Es va realitzar el 1948 sota la direcció d’Armand Mas, qui va ser més tard arquitecte municipal de Castelldefels. Així consta a una peça de La Vanguardia del 14 de novembre del 1950, l’endemà de la benedicció que el bisbe Modrego va fer del convent al seu nou emplaçament. L’any passat, finalment, les religioses que encara hi romanien al convent van ser traslladades a un altre lloc.

Els secrets del convent
A la façana visible des del laustre llueix l’afegit d’una tribuna amb arcs apuntalats de totxo i rajoles de ceràmica. A l’altra façana, la que mira cap al carrer Església, destaquen les obertures
amb formes diverses per tot el mur. Al seu interior hi ha encara més sorpreses. I és que el convent custodia diverses relíquies de la batalla de Lepant, que va tenir lloc a la badia grega del mateix nom el 1571 i que va enfrontar una aliança cristiana capitanejada per Joan d’Àustria, germà il·legítim del rei Felip II, i a l’imperi otomà, que va acabar derrotat. Com a commemoració d’aquella contesa, a la qual va perdre la mà Miguel de Cervantes, s’hi guarden una pintura de la Verge amb el Nen Jesús i una flàmula o bandera allargassada del pal de la galera del Gran Turc i quatre estendards.


L’esperit de Els 4 Gats va reviure a Esplugues
Ara bé, la relació d’Esplugues amb Els 4 Gats no es queda aquí. Anys més tard, en concret el 1974, i segons consta al número del febrer d’aquell any de Crónica de la vida de Esplugas, un grup d’intel·lectuals va intentar revifar l’esperit d’aquell bar bohemi barceloní. En aquella edició de la revista espluguina es presenta la junta gestora del ‘Els Hereus dels 4 Gats’, un grup d’artistes i intel·lectuals amb seu a l’antiga avinguda de José Antonio que tenien com a objectiu organitzar exposicions de ceràmica, pintura o escultura, fer pressió a favor de la millora dels equipaments culturals del municipi i, fins i tot, oferir-se per fer classes de dibuix, fotografia o pintura a les escoles de la ciutat.

Les set vides del restaurant
El llibre de Notó, tanmateix, va molt més enllà. Fa un recorregut en una edició molt cuidada de la història de Els 4 Gats i les seves “set vides” o etapes diferents de la seva història. Un bar per on noms universals com Picasso, Santiago Rusiñol o Ramon Casas van deixar-se caure a cavall entre el segle XIX i el XX, l’etapa més esplendorosa d’un establiment que Joan Miró va ajudar a rescatar els anys 70, quan un grup d’amics van voler retornar-li el seu esperit alternatiu i d’efervescència política i artística després de 30 anys tancat. Ara el local és una relíquia d’un passat de tertúlies i inquietud cultural que, seguint el vent que bufa a Barcelona, és destí de desenes de turistes. I és que, com descriu Notó, “Els 4 Gats sempre ha bategat com Barcelona”.

El Llobregat.  Todos los derechos reservados.  ®2020   |  www.elllobregat.com