9 de julio de 2020, 1:26:14
Cultura


Cafès filosòfics: les dones il·lustrades

Por Jaume Grau

El Cau de les Arts d’Esplugues és l’escenari d’una conversa sobre cultura i valentia.


Hipatia d’Alexandria, Hildegarda de Bingen, Elionor d’Aquitània, Madame de Tencin, Olympe de Gouges, Víctor Català, Gertrude Stein, Peggy Gugenheim i moltes més han vingut convidades per nosaltres al Cau de les Arts d’Esplugues. I fent de mestre de cerimònies la Roser Amills i Leonor, xuetes i mallorquines -perquè també Mallorca ha estat convidada al Cafè filosòfic-. Totes dones il·lustrades a fer del coneixement el motiu de la seva vida. “He construido en el aire castillos tan hermosos que me conformo con las ruinas”. Jules Renard. Aquest somni del literat francès encapçala el llibre de Roser Amills: La Bachillera, el malnom amb el qual els benpensants mallorquins es referien a la Leonor i a totes les dones que llegien massa, cosa poc afavoridora i sospitosa, atès que “… las damas con exceso de lectura asustan a los buenos maridos…”. Un somni, un castell en l’aire: el de la cultura, el de la il·lustració; un bé escàs en mans de les classes privilegiades, que en gaudien en exclusiva quan les pauses entre les guerres -el negoci- els donaven temps per dedicar a l’oci -Aristòtil dixit-; i que no consideraven adequat per a les dones, destinades a la reproducció de l’espècie i a perllongar els llinatges. És en aquest sentit que ens referim a la il·lustració, i les dones il·lustrades són totes aquelles que, en qualsevol època, van decidir sortir-se del camí marcat per la seva condició social i de gènere.

L’art de la conversa
La Il·lustració -amb majúscula- la situem al llarg del segle XVIII fins als primers anys del XIX, quasi coincidint amb la trama de La bachillera, quan la raó i les llums -en gran part acollides en els salons de les dames aristocràtiques franceses- van esclatar en la Revolució Francesa, que va obligar a un nombre molt important de membres de l’Ancien Régime a cercar refugi a l’estranger. Molts d’ells es van veure obligats a exiliar-se a Mallorca per decret reial, entre ells el comte d’Espagnac, personatge sinistre, model de psicòpata amb poders il·limitats, que té un important paper en el relat d’Amills.

No hem volgut fer un debat monogràfic sobre educació ni feminisme, sinó deixar fluir la conversa i permetre que anessin apareixent totes les dones il·lustrades que abans hem esmentat, i moltes més. Precisament l’art de la conversa és el que reivindiquem per a un cafè filosòfic, i aquest és el títol d’un altre llibre que ens ha acompanyat durant el col·loqui: La cultura de la conversación, de Benedetta Craveri, sàvia italiana, neta de l’historiador i polític antifeixista de principis del segle XX Benedetto Croce.

En aquest llibre Craveri investiga la importància dels salons promoguts per les dames aristocràtiques a la França dels segles XVII i XVIII -la Chambre bleue de Madame de Rambouillet-, i arriba a afirmar que la paraula de la dona va constituir el germen de la societat moderna, en el temps en que els vells ideals s’oposaven al naixent predomini de l’absolutisme i la transformació de la noblesa guerrera i rural en la noblesa cortesana de Versalles; mentre l’esperit de la Contrareforma maldava per recloure les dones dins la vida privada o la clausura. “Este ideal de conversación, que sabe conjugar la ligereza con la profundidad, la elegancia con el placer, la búsqueda de la verdad con la tolerancia y con el respeto de la opinión ajena, no ha dejado de atraernos nunca; y cuanto más nos aleja de él la realidad, más sentimos su falta”. Craveri, La cultura de la conversación.

Però, així com la cultura, la conversa i la literatura eren entreteniments del més exquisit diletantisme entre les “Precioses” dels salons parisencs, per a Leonor, el personatge real recuperat per Roser Amills, són instruments de supervivència, l’únic vehicle que la pot redimir i rescabalar del seu passat d’abusos i humiliacions.

Per a una noia que pertany a una classe -els xuetes, descendents de jueus conversos- aconseguir convertir-se en mestra, gràcies a l’empara del bisbe i d’una de les famílies més influents de Mallorca, li permet realitzar el seu ideal d’independència absoluta, sense veure’s obligada a casar-se, tal com era el destí de qualsevol dona de l’època, i alhora facilitar l’educació de les noies més desfavorides, fent tot el possible per erradicar l’analfabetisme femení.

Una ficció històrica, basada en personatges reals, ben documentada i explicada amb amor i admiració per una dona valenta que cerca un ideal d’il·lustració al que té tot el dret del món, i que ens ha donat peu per a una conversa farcida de referències històriques i literàries, en un escenari, Mallorca, tan estimat com ple de sorpreses.

El secreto objetivo de Leonor, como el de sus inspiradores, consiste en construir desde su escuela mallorquina un entorno igualitario para las nuevas generaciones de mujeres que pueda algún día extenderse a todas partes y acabar así con el analfabetismo femenino y sus consecuencias. Este es su sueño, y por él luchará con las únicas herramientas de que dispone: cultivará su inteligencia y si hace falta también utilizará su belleza como medio de manipulación del prójimo y satisfacción de su herido amor propio.

El Llobregat.  Todos los derechos reservados.  ®2020   |  www.elllobregat.com