13 de agosto de 2020, 7:57:53
Estiu al Baix 2020

CULTURA I CINEMA


Patrimoni per descobrir

Per BCN Content Factory


La Cripta de la Colònia Güell és considerada el laboratori de Gaudí on, per primera vegada, va utilitzar diferents innovacions arquitectòniques. El Baix Llobregat és una comarca que compta amb un gran llegat industrial, la comarca està plena de restes de colònies que aprofitaven el riu.


Declarada com a Patrimoni Mundial per la UNESCO des de l’any 2005, la Cripta Gaudí és una de les parts més emblemàtiques del conjunt històric de la Colònia Güell després que l’any 1898 Eusebi Güell encarregués a Antoni Gaudí un temple per a la colònia de Santa Coloma de Cervelló. La importància d’aquesta església en l’obra de Gaudí rau en el fet que és la primera vegada que l’arquitecte utilitza de forma unitària les seves innovacions arquitectòniques: els arcs de catenària (paràbola formada per un cable estès entre dos pals i que es modifica en funció del pes), el tractament dinàmic i fluid de l’espai interior o els mecanismes de fusió de l’edifici amb el medi natural. L’església inclou també nombrosos exemples del domini de les arts aplicades per part de Gaudí, tant pel que fa als elements del mobiliari com als ornamentals.

Una gestió amb certificat Biosphere. D’altra banda, la Colònia Güell és el primer monument Patrimoni de la Humanitat del món que ha aconseguit el certificat Biosphere Discover, un reconeixement a la sostenibilitat atorgat per l’Institut de Turisme Responsable (ITR), una organització sense ànim de lucre que col·labora amb la Unesco i és membre de l’ONU. La certificació Biosphere Discover determina que la gestió de les visites a la Colònia Güell i a la Cripta Gaudí segueix uns paràmetres d’organització sostenible del turisme, fomentant l’economia i la identitat local, així com promovent les visites a la Cripta en transport públic.

El Baix Llobregat ha estat, a partir de la segona meitat del segle XIX, una de les comarques catalanes més industrialitzades. La proximitat a Barcelona i al seu port i la utilització del riu com a força motriu per a moure les màquines van suposar l’impuls definitiu per passar d’una societat eminentment agrícola a ser-ho també industrial. I, en l’actualitat, encara són molts els vestigis que es poden visitar, conèixer i ajudar a difondre i preservar.

Canal de la Infanta

El Canal de la Infanta n’és el més antic. Promogut per un grapat de terratinents, es va construir entre 1817 i 1820 per regar i millorar les terres. Tanmateix, al llarg del seu recorregut també s’hi establiren molins, fàbriques tèxtils, papereres o serre-ries. Són gairebé disset quilòmetres i mig des de Molins de Rei, on s’hi conserva la casa de comportes, fins a desguassar al mar, al Morrot, a Montjuïc, tot passant per Sant Feliu, Sant Joan Despí, Cornellà, l’Hospitalet i l’antiga vila de Sants. Si bé la major part del canal s’ha destruït o tapat, encara se’n pot veure algun tros.

Un dels trets característics de la industrialització catalana fou el fenomen de les colònies industrials, que són poblats creats a l’entorn d’un centre de producció. A la comarca n’hi ha diverses, que són visitables en major o menor mesura. Es tracta de la colònia Sedó (Esparraguera), Can Bros (Martorell) i la colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló). La fàbrica de la colònia Sedó va començar a funcio-nar el 1850. Tot passejant pel recinte es pot admirar la disposició que havien tingut els habitatges, per bé que no en resten gaires dempeus; la que havia estat torre de l’amo i l’església. Però, sobretot, es pot admirar la ingent obra d’enginyeria que suposà construir un canal soterrat de 4 quilòmetres i un espectacular aqüeducte que proporciona un salt de més de 30 metres. I, també, la xemeneia helicoïdal, l’única d’aquestes característiques a les colònies catalanes. Un punt i apart necessita la visita al museu.

Passeig per la turbina

A banda de la història del recinte i d’una maqueta, s’ofereix un passeig per la “sala de màquines” de la fàbrica: la turbina “Planas” que, quan es col·locà el 1899, era la més potent de l’Estat; les galeries i dipòsits per on discorria l’aigua, o la possibilitat d’entrar, literalment, en els canals de desguàs. Per bé que la major part del recinte de Can Bros està tancat al públic (una excel·lent visió general es pot obtenir des de l’A2), paga la pena una visita. Alguns dels antics habitatges, encara ocupats, la torre de l’amo, les restes de l’antiga capella o un passeig per la vorera del canal ens rescabalaran de la dificultat per arribar-hi. De 1852, aquesta és la colònia industrial més antiga del Llobregat.

La colònia Güell és una excepció en el conjunt de les colònies industrials: va néixer sense energia hidràulica, amb un projecte urbanístic i social ben definit, aixecat en un període molt breu (durant el 1890) i amb una arquitectura que la fa única. Com ha dit el gran historiador i mestre Josep Padró, amb aquest projecte “planificat fins als últims detalls”, es tractava “de crear el marc apropiat per apaivagar les contradiccions que la societat industrial havia creat al seu sí”. La colònia es va dotar de tota mena de serveis, com escoles, teatres, cafè, ateneu, fonda, consultori mèdic i farmàcia, cooperativa i església. Aquesta, inacabada i mal anomenada “cripta”, va ser obra d’Antoni Gaudí. Els monumentals edificis modernistes, de les 270 cases que es van construir, són obra d’altres arquitectes o mestres d’obra: Berenguer (pare i fill), Rubió i Bellver, Espinal o Alemany. Construïda a partir d’una trama reticular en forma de L, la part residencial està separada de la industrial per una zona verda. I aquesta zona, els carrers i els altres espais de la colònia són l’escenari per a la celebració, a l’octubre, de la Festa del Modernisme, on s’hi recreen escenes de l’època, amb un motiu diferent cada any.

Paternalisme i control social

El Baix Llobregat compta amb restes d’altres exemples on els fabricants desenvoluparen el respectiu projecte paternalista i de control social, com els veïnats industrials Bertrand (Sant Feliu) o de Can Rosés (Cornellà). Un veïnat industrial (a diferència de les colònies, no comptaven amb serveis ni era un recinte tancat) és el conegut com “Les cases de Can Bertrand”, a Sant Feliu. Provinent d’una saga manresana, Eusebi Bertrand i Serra va aconseguir en el seu moment la major concentració tèxtil d’Europa, de la qual en formava part, a partir de 1945, la colònia Güell. A tocar de la carretera i en un perímetre ben definit es bastiren naus i habitatges, entre els quals el del director, dos carrers amb 50 cases i onze blocs amb més d’un centenar de pisos, construïts entre 1922 i 1925. Al pati interior que formen entre sí hi va intervenir, el 1939, l’arquitecte Josep M. Jujol. Ell va ser el responsable del característic arc del conjunt. I va ser arquitecte municipal de Sant Joan Despí.

L’altre, té els seus orígens el 1870 quan Josep Rosés i Josep Masriera compren una antiga fàbrica instal·lada en un salt del canal de la Infanta. El 1919 es van construir, a tocar, 34 habitatges de planta i pis, disposats en dues fileres, i cadascun amb un hort que els separava del complex fabril. Actualment, a més d’algunes naus, resta un rengle tot havent-se convertit en un símbol d’habitatge obrer a Cornellà. En aquesta mateixa població s’hi troba un dels grans museus industrials de la comarca. Es tracta del Museu de les Aigües, ubicat a la central de bombeig on s’instal·là la Societat General d’Aigües de Barcelona, el 1909. Aquesta central va ser construïda en descobrir-se l’existència, el 1893, d’aigües artesianes (aquelles que pugen a la superfície pels tubs dels pous pel fet d’estar sotmeses a pressió).

Arquitectura modernista

El més antic que es conserva data del 1905 i des dels jardins se’n poden observar dos, de la dècada de 1930. L’arquitectura modernista presideix tot el recinte, projectat per l’arquitecte Josep Amargós i Samaranch autor, entre altres obres, de l’Hivernacle del Parc de la Ciutadella. Va projectar l’obra el 1905 i, a més del gran edifici format per tres naus entrellaçades, de maó massís i amb bigues de ferro, i de les cases dels antics treballadors, destaca la xemeneia de 50 metres d’altura. Bona part de la instal·lació original com màquines de vapor, bombes per injectar l’aigua a les canonades, etc. es conserva al seu lloc en cadascuna de les naus. Els diumenges es fa funcionar una de les màquines de vapor. D’altra banda, el que va ser dipòsit d’equilibri amb capacitat per a 2.000 m3 és un espai polivalent i al centre d’Interpretació de la Central s’hi accedeix des del jardí.

El passat industrial conserva una enorme petja a l’Hospitalet. La seva proximitat amb Barcelona i, sobretot amb Sants, que havia estat una població pionera en la industrialització, va fer que els fabricants triessin aquest municipi per a bastir-hi les seves instal·lacions. Dos dels exemples més notables que es conserven (de la quarantena d’indústries que hi havia a començaments del segle XX) són Can Vilumara i Tecla Sala. Els edificis més antics de la sederia de Can Vilumara, que són dos pavellons i la casa porteria de la fàbrica, daten de 1906, obra de l’arquitecte A. Audet Puig. Malgrat la humilitat de la construcció, compta amb una notable decoració: el fris de papallones de seda que evoca la dedicació de l’empresa i que ocupa els respiralls; la utilització del maó com a element decoratiu, etc. Les naus de planta rectangular, de maó arrebossat i coberta de dents de serra daten d’una ampliació de 1928. A l’actualitat, les instal· lacions estan destinades a un centre d’ensenyament. També destaca una xemeneia de base hexagonal de 60 metres d’altura.

Can Vilumara

Can Vilumara fou una de les fàbriques de teixits de seda més grans de Catalunya. Abans d’aquest emplaçament, la fàbrica estava situada en l’actual plaça de Francesc Macià de Barcelona, d’on marxà en projectar-se la Diagonal. Seguint el corrent de l’època, el 1862 es fundà una caixa d’estalvis per als treballadors. En créixer, s’edificà una seu pròpia: l’actual Museu de Cera. La mort primer dels pares i després del marit van portar a Tecla Sala i Miralpeix a dirigir un petit imperi tèxtil en una època en què aquest sector estava dominat per homes. Provenia d’una família tèxtil amb diverses fàbriques que dirigia amb només 22 anys.

El 1913 i amb el seu marit, va adquirir la que el 1882 va aixecar l’arquitecte Claudi Duran i Ventosa a l’Hospitalet, i que seria la més gran. En aquesta fàbrica, d’estil “de Manchester” i que es va bastir aprofitant un molí i un salt d’aigua al canal de la Infanta, s’hi va ubicar la filatura de cotó. Però també comptava amb economat, servei de dutxes, infermeria, llar d’infants o escola-biblioteca, on també s’ensenyava a brodar. A l’actualitat és un gran centre cultural metropolità que acull diverses entitats, organismes i serveis. Una hipotètica ruta per instal·lacions industrials bé podria acabar (o començar) en una punta del Baix Llobregat: a La Casa de la Telegrafia, al Prat. Situada a la finca La Ricarda, aquesta central telegràfica avui museu, fou projectada per Josep Puig i Cadafalch el 1911. Testimoni de l’arribada de la ràdio, és una nau de paraments blancs i coberta de teules vermelles. S’aixeca sobre una cambra d’aïllament i ventilació feta amb una estructura de pilars de formigó i voltes de maó. Actualment, és l’únic edifici d’aquestes característiques que es conserva a l’Estat espanyol.

Sorpreses patrimonials

Catalunya en Miniatura

L’alternativa que buscaves per passar un dia diferent i original! Un espai on trobaràs l’únic circuit de maquetes a escala, de Catalunya.

Cripta Gaudí de la Colònia Güell

La Cripta Gaudí declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el juliol de 2005, està situada dins la Colònia Güell, una colònia tèxtil plena d’edificis emblemàtics.

Can Barraquer, Museu de Sant Boi

Museu Can Barraquer, el nou Museu, ubicat a Can Barraquer, una casa pairal del s. XVII va ser la casa familiar on Rafael Casanova va viure els darrers dies de la seva vida.

Museu Can Tinturé

Can Tinturé presenta la col·lecció de rajola de mostra de Salvador Miquel, amb la qual cosa esdevé el primer museu monogràfic d’aquest tema al món.

Museu de Ceràmica La Rajoleta

Un passeig per l’antiga fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis, coneguda tradicionalment com La Rajoleta, ofereix una visió de la ceràmica catalana.

Coves de Montserrat – Collbató

La muntanya de Montserrat amaga a les seves entranyes un món subterrani espectacular. D’entre els avencs que foraden la muntanya, destaquen les Coves de Salnitre.

Parc Arqueològic Mines de Gavà

Considerat un dels conjunts patrimonials més importants i singulars del nostre país, l’explotació minera s’inicià fa una 6.000 anys, en el neolític.

Jujol a Sant Joan Despí,

Centre Jujol - Can Negre

Josep Maria Jujol, normalment conegut per haver col·laborat en les obres més emblemàtiques d’Antoni Gaudí.

Castell de Castelldefels

El castell de Castelldefels, data del segle X, i va ser construït sobre restes ibèriques i romanes. Durant segles va ser utilitzat per la vigilància de la costa.

Espais Naturals del delta del Llobregat

Els espais naturals del delta del Llobregat són una xarxa d’espais protegits on podràs gaudir de la natura en el seu estat més natural i gaudir de paratges excepcionals.

El Llobregat.  Todos los derechos reservados.  ®2020   |  www.elllobregat.com