4 de agosto de 2020, 22:39:05
Estiu al Baix 2020

EL BAIX DES DE L'AIRE


Volar en temps de Covid-19

Laura Porta (BCN Content Factory)


Els tripulants de cabina de passatgers es veuen immersos en la incertesa laboral davant pèrdues milionàries a les aerolínies de tot el món


La pandèmia del coronavirus ha obligat els tripulants de cabina de passatgers (TCPs) a desconnectar el “modo avión” dels seus telèfons i a romandre a casa durant un període de temps indefinit. Així mateix, les xarxes socials han sigut una de les eines que ha utilitzat el col·lectiu per amenitzar el confinament, arribant a més de 7.572 publicacions amb el hashtag “volveremos a volar” a Instagram.

Durant aquest període, la Maëlle Orantes, TCP de Lufthansa de 30 anys, amb base a Frankfurt del Main, va publicar al seu perfil d’aquesta xarxa social una fotografia al costat del motor d’un avió en honor a tots els anys en els que ha gaudit exercint la seva professió. “Mai m’havia qüestionat el fet de poder treballar ni plantejat que algun dia es poguessin tancar totes les fronteres negant-nos el plaer de visitar els països que desitgem”, menciona. “Agafar un avió no és un acte banal i, per això, a partir d’ara, cada vegada que volem hauríem d’agrair molt el fet de poder fer-ho”, argumenta.

La Maëlle porta volant des de 2010 i “mai abans havia vist una aerolínia completament aturada”. Tota la plantilla de la seva actual companyia ha patit un ERTO al 90%.

A diferència de la dificultat financera del 2008 que va provocar la fallida d’algunes companyies aèries com Spanair, la crisi del coronavirus ens deixa imatges insòlites d’aeroports completament buits. Segons l’últim informe de l’Associació Internacional de Transport Aeri (IATA), la limitació de moviments i el tancament de fronteres va provocar una caiguda del 94,3% de la demanda mundial de vols a l’abril respecte del mateix mes de l’any anterior, el pitjor registre de la història des que van començar els estudis al 1990.

En la mateixa línia, el trànsit aeri ha arribat a caure a prop d’un 90% a Europa, segons dades de l’Organització Europea per a la Seguretat de la Navegació Aèria (Eurocontrol). Per entendre la magnitud d’aquestes xifres només cal veure la imatge que compara el trànsit aeri al continent europeu del 18 d’abril de 2019 i del 16 del mateix mes de l’any 2020.

Pel que fa a Espanya, el trànsit aeri va caure un 98,9% al maig passat respecte del mateix mes del 2019, atenent únicament a 267.671 persones a les terminals a causa de les restriccions de mobilitat per l’estat d’alarma, segons l’últim informe de la empresa pública Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA).

L’impacte econòmic de les aerolínies

Un dels sectors més perjudicats econòmicament per la crisi sanitària del coronavirus és el de les aerolínies. Segons un comunicat publicat el 15 de maig pel Centre per a l’Aviació (CAPA), entitat d’anàlisi del sector, la crisi podia portar a la majoria de les companyies a la fallida a finals de maig. Així mateix, Martí Sarrate, president de l’Associació Corporativa d’Agències de Viatges Especialitzades (ACAVe) va anunciar el 12 de juny durant la seva compareixença a la Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme, del Congrés que, de moment, han fet fallida 10 aerolínies a tot al món. D’altra banda, les dades proporcionades per la IATA constaten que les pèrdues de les companyies aèries a nivell mundial han augmentat per la pandèmia a 84.300 milions de dòlars, és a dir, uns 74.500 milions d’euros.

Conseqüentment, en els últims mesos, les aerolínies han presentat nombrosos ERTO’s que afecten directament tripulants de cabina, pilots i personal de terra. Alguns auxiliars de vol ens relaten la seva situació.

La Yulia Padilla, TCP de l’aerolínia Ryanair de 21 anys, amb base a Londres, s’ha vist afectada per un ERTO del 80%. Durant el confinament, la seva aerolínia li va notificar que tenia previst retallar 3.000 llocs de treball i tancar bases a tota la Unió Europea. “Tenia molta por de perdre el meu treball”, assegura. No obstant això, a principis de juny va rebre una trucada informant-li que a partir de la primera setmana de juliol tornaria a volar. “Estic molt contenta i alleujada de saber que seguiré treballant”, confessa.

Segons va publicar La Vanguardia, Iberia estima pèrdues econòmiques de 535 milions d’euros i planteja la possibilitat d’acomiadaments. De moment, la Paula Dalli, TCP d’aquesta companyia, de 26 anys, amb base a Madrid està afectada per un ERTO. Li preocupen els criteris que pot adoptar l’empresa a l’hora d’acomia-dar personal.

La Maëlle Orantes, TCP de la companyia Lufthansa, es manté optimista: “No he tingut cap por de perdre la meva feina i això ajuda molt”. No vola des de l’abril i qualifica de “fluïda” la comunicació entre l’aerolínia i la plantilla de treballadors. Actualment, cobra el 90% del seu salari mitjà sense treballar. D’altra banda, tot i que mitjans com El Economista ja parlen d’acomiadaments de fins a 10.000 treballadors per part de Lufthansa, Maëlle assegura que “no li han comunicat res oficialment”.

L’Ángeles Venegas, tripulant de British Airways, de 31 anys, amb base a Londres, està patint un ERTO del 80%. Segons informa El País, la seva aerolínia preveu l’acomiadament de 12.000 empleats. “Només espero que s’arribi a un bon acord amb els sindicats”, expressa la tripulant.

L’Amado Hernández, cap de cabina de l’aerolínia Norwegian, de 31 anys, amb base a Barcelona, confessa que la seva aerolínia va ser rescatada pel govern noruec i que farà una reestructuració, però desconeix els canvis a Espanya i, en conseqüència, en el seu lloc de treball.

Els vols anteriors al confinament

A Europa, les alarmes es van activar amb l’augment de contagis de Covid-19 a Llombardia, Itàlia, a finals de febrer. A partir de llavors, molts TCPs van començar a prendre precaucions durant els vols.

La Maëlle Orantes, hostessa de Lufthansa, va treballar fins el 12 de març i explica que “la tripulació estava preocupada per no tenir suficients guants ni alcohol desinfectant”. Durant aquests dies se sentia força segura encara que utilitzava el seu sabó personal més que de costum.

L’Amado Hernández, cap de cabina a Norwegian, va realitzar el seu últim vol el 6 de març des de San Francisco a Barcelona. “A tota la tripulació ens va sorprendre bastant l’olor sobtat a alcohol desinfectant que ens arribava des dels seients”, comenta. La seva aerolínia seguia en contacte amb les autoritats governamentals dels països en els quals opera i amb altres organitzacions com la IATA i EASA (Agència Europea de Seguretat Aèria). No obstant això, cap d’elles va recomanar que es prenguessin mesures extra, com la distribució de mascaretes, insistint només en mantenir la higiene personal entre els tripulants i passatgers. Així mateix, Norwegian, tal i com ja feia abans de la crisis del Covid-19, va seguir posant guants i gel desinfectant a disposició dels TCP’s.

Més preocupat va estar en Murad Sargsyan, coordinador de vol a l’Aeroport Adolfo Suárez de Madrid per a la companya Groundforce i ex TCP de l’aerolínia Swiftair. Aquest jove de 28 anys pensa que la seva companyia va actuar tard. “Ens enviava molta informació sobre el virus, però ens va proporcionar guants i gels hidroalcohòlics només dues setmanes abans que es decretés l’estat d’alarma”, expressa. Com a coordinador, observava que tots els passatgers anaven amb mascaretes, guants i altres equips de protecció individual, fins i tot, fets per ells mateixos, mentre ell anava desprotegit. “Durant aquells dies em sentia impotent en pensar que la vida de 400 persones estava a les meves mans, però que ningú es feia responsable si jo m’arribava a contagiar”, lamenta.

D’altra banda, sens dubte, la pandèmia del coronavirus ha fet que els auxiliars de vol tinguin encara més presents els procediments en cas de trobar-se amb un passatger amb malaltia infecciosa. Segons les fonts consultades, i tenint en compte les particularitats de cada aerolínia, el protocol a seguir per part dels TCPs davant un passatger amb símptomes de coronavirus, seria aïllar-lo el més possible, vigilar que es mantingui amb la mascareta posada, protegir-se amb guants i mascareta, sol·licitar assistència mèdica i posar-se en comunicació amb operacions aeroportuàries i les autoritats perquè indiquin els passos a seguir un cop l’avió hagi aterrat.

Volar en estat d’alarma

El 14 de març, el Consell de Ministres va aprovar la declaració d’estat d’alarma a tot el territori espanyol durant 15 dies naturals, limitant els desplaçaments. Així doncs, el Govern, a través del RD 463/2020, va reduir les operacions de vol al 50%. El dia 16 es van tancar les fronteres aèries excepte per al retorn de residents.

La Yulia Padilla, hostessa de vol de Ryanair, va volar per última vegada el 17 de març de Madrid a Otopeni (Romania) i viceversa, agraint disposar de guants i de gel antisèptic. A l’anada hi havia uns 30 passatgers i a la tornada fins i tot menys. “Els nostres avions sempre van plens i veure aquesta imatge de l’avió tan buit feia por”, explica. De tornada a Espanya es va assabentar que havia viatjat amb un contagiat per coronavirus. Així doncs, la tripulació i els passatgers van haver de posar-se en quarantena.

Per als mesos de maig i juny, la Yulia no ha tingut cap vol programat. “Ens van notificar que al juliol s’intentaria volar, però que no era segur”, comenta. Una notícia que segons els últims anuncis de l’aerolínia resulta ser certa ja que preveu recuperar el 40% dels seus vols a partir de l’1 de juliol, tal com han fet ressò diaris com La Vanguardia.

Des que es va activar l’estat d’alarma, les aerolínies han pres mesures de seguretat que no aplicaven abans. Així mateix, a cada vol, els tripulants compten amb una mascareta FFP2, amb guants i amb gel desinfectant per a les mans.

Com altres aerolínies, Ryanair ha publicat a la seva web una sèrie de recomanacions des que els passatgers arriben a l’aeroport. Així mateix, aquesta companyia demana als clients que descarreguin les seves targetes d’embarcament al seu telèfon, comprovin la seva temperatura abans de sortir de casa, utilitzin la mascareta en tot moment, es rentin les mans i practiquin el distanciament social sempre que sigui possible. D’altra banda, l’aerolínia ofereix un servei a bord limitat consistent en begudes i refrigeris envasats. No obstant aikxò, en les compres no s’accepta efectiu.

Els vols de repatriació

Sens dubte, els vols més destacables durant la pandèmia del coronavirus han estat els de repatriació. La Rebecca Aguilar, TCP de 25 anys, de l’aerolínia sud-americana Latam, va realitzar dos vols d’aquest tipus l’1 i el 2 d’abril. “Va ser molt agradable sortir de casa, arreglar-me i socialitzar amb la resta de tripulants encara que fos amb mascareta”, expressa sobre els seus sentiments en tornar a posar-se l’uniforme.

En el primer vol, la Rebecca transportava passatgers de Lima fins a Buenos Aires i, en el segon, de Buenos Aires a Lima. “Els repatriats estaven entusiasmats i, fins i tot, alguns preguntaven repetidament quant faltava per arribar al destí”, explica. Altres passatgers tenien por, però mantenien l’esperança perquè per fi estaven a l’avió que els portaria de tornada al seu país.

La Rebecca qualifica l’experiència d’increïble. Abans d’iniciar la seva jornada, va realitzar el “briefing” i el comandant va donar les indicacions del vol. En aquesta reunió, la tripulació es va preparar psicològicament tenint en compte que seria un vol diferent i que els passatgers no viatjaven per plaer o per feina, sinó que eren persones que havien estat lluny de les seves llars esperant molts dies sense saber quan podrien tornar al seu país. “Érem conscients que en pujar a l’avió podien mostrar diferents emocions com cansament, ànsia o por i transformar-les en queixes cap a l’aerolínia Latam o, fins i tot, cap els TCP’s”, explica. Per això, havien de tenir clar com actuar en cada moment. No obstant això, quan van començar a entrar els passatgers, les seves previsions inicials van canviar d’immediat i la tripulació es va quedar sorpresa per les mostres d’agraïment.

Segons la Rebecca, com a mesura de protecció, a diferència de la resta d’embarcaments comercials, aquests van ser autònoms, és a dir, cada passatger havia de situar-se pel seu compte i els TCP’s únicament indicaven des del galley davanter si els seus seients es trobaven a la banda esquerra o dreta. “Entraven a l’avió molt agraïts, encara que estiguessin amb mascaretes se’ls notava el somriure”, comenta. Durant el trajecte, tots van respectar les indicacions que els va notificar la tripulació abans d’enlairar-se, i van entendre que era un vol diferent i que havien certes regles que havien de complir vinculades a protocols de seguretat i de sanitat. Per desembarcar van esperar asseguts, els van fer un registre de sanitat i van baixar de l’avió per grups de 20 persones màxim. “Es van acomiadar donant les gràcies i fent benediccions per portar-los de tornada a casa”, afegeix.

Els passatgers que van realitzar el vol de Lima a Buenos Aires majoritàriament viatjaven en grup i eren joves motxillers. “Cantaven, aplaudien i celebraven el retorn repetint el nom del seu país, l’Argentina”, explica la Rebecca. En canvi, els passatgers del vol de Buenos Aires a Lima eren més grans i únicament van mostrar la seva felicitat aplaudint. “Per a mi, la millor mostra d’agraïment va ser respectar les indicacions que els donava la tripulació”, assegura.

De viure en un avió a viure a casa

Durant el confinament, en Modesto Alonso, psicòleg aeronàutic de 75 anys i resident a l’Argentina, ha notat un increment de TCP’s interessats en els seus serveis d’atenció psicològica. Ell creu que és normal la por, la incertesa i l’ansietat que puguin patir els auxiliars de vol per la crisi del coronavirus, sempre que aquest estat emocional no sigui paralitzant o generi desajustos adaptatius.

A més a més, afirma que l’impacte emocional dels TCP’s depèn de la personalitat de l’individu i del context que l’envolta. “Hi poden haver tensions familiars forçades per la intensa i contínua convivència a la qual no estan acostumats”, manifesta. A aquests problemes, “s’agreguen les angoixes pel futur laboral, si hi haurà treball i com serà”, assegura.

Per suportar l’actual incertesa, Modesto els recomana “renunciar a pretendre tenir un control de variables alienes a ells i conversar amb companys que ajudin a reflexionar, no a potenciar-se mútuament en la preocupació”. Així mateix, han de procurar mantenir un bon estat físic, gaudir de l’oci i dormir i alimentar-se correctament.

Una de les TCP’s que s’acosta bastant a les recomanacions de Modesto és la Paula Dalli, TCP d’Iberia. “Des que no volo em noto més descansada, la meva pell està menys deshidratada, tinc menys ulleres i el meu cos està més desinflat”, assegura.

La Daniel·la Sans, TCP de la mateixa companyia de 26 anys, amb base a Barcelona, també intenta veure algun costat positiu a la situació. “M’estic acostumant a despertar-me cada dia al meu llit, i això m’agrada”, assegura. Durant el confinament, ella ha agraït disposar de més temps per estudiar dret en línia, iniciar un curs d’instructora i gaudir en família. També, ha valorat el fet de tenir horaris més estables i poder seguir una rutina, cosa que quan volava li resultava complicat.

A més a més, la Daniel·la ha aprofitat per pujar contingut a les xarxes socials sobre aviació sota el nom de ‘Hora Zulú Podcast’. Gràcies a la seva iniciativa, des del 23 de març, juntament amb altres TCP’s, realitza els directes d’Instagram “Volant des de casa”. “Aquest temps xerrant amb els meus companys i la interacció amb els seguidors em diverteix i em fa veure que hi ha gent que valora la nostra feina”, opina. La Daniel·la assegura que passar més temps a les xarxes socials ha sigut una oportunitat per conèixer companys del sector aeronàutic que ara els considera com a amics.

No obstant això, a Amado Hernández, TCP de Norwegian, malgrat que el confinament li ha permès reprendre hàbits de vida més saludables, no ha pogut evitar que l’aturada l’afecti emocionalment. “Contemplo l’aviació com un estil de vida, no com un mer treball que paga les factures”, explica. És per aquest motiu que se sent trist quan veu una imatge seva en uniforme o quan parla amb algun company.

A tots ells, estar a casa els permet valorar la seva professió. “Fins i tot, trobo a faltar les matinades i la sensació de treure’m les sabates després de diversos vols», expressa la Claudia González, hostessa d’Eurowings de 23 anys, amb base a Palma de Mallorca. També, el clima els afecta. “Aquí a Alemanya, aquests últims dies plovia sense parar i només pensava en com de bonic seria tenir un vol a Mèxic o a qualsevol destinació amb bon temps”, confessa la Maëlle Orantes, TCP de Lufthansa.

També hi ha qui ho ha portat pitjor com la Yulia Padilla, hostessa de Ryanair que assegura que des que no vola, dorm més, encara que no sap si millor, menja pitjor i amb prou feines es mou. Entre la incertesa de no saber quan tornaria a treballar o si seria acomiadada, confessa que estava molt trista.

I a uns altres, el confinament els ha tret el seu costat més solidari, com és el cas de Murad Sargsyan. Aquest auxiliar de vol gràcies a la seva especialització en cures i teràpia a persones que pateixen alzheimer, ha deixat l’uniforme de Swiftair per treballar a la Residència Nostra Senyora de Montserrat de Madrid. “Em fa feliç tornar a la branca sanitària per aportar el meu granet de sorra durant la pandèmia”, assegura.

Un cop arriba a la residència, Murad es reuneix amb l’infermer, i tot seguit, passa habitació per habitació per fer un reconeixement a la gent gran, parlar, veure el seu estat anímic i canviar-los en el cas que fos necessari. Després, passa a donar-los el berenar i els distreu una mica ja que tots ells estan confinats cadascun a la seva habitació. A les 20.00h els porta el sopar. “Durant tota la tarda poden sorgir molts imprevistos, com caigudes, brots de les seves pròpies patologies i, fins i tot, la mort”, explica. Un cop sopats, els dona els seus medicaments sota supervisió de l’infermer. Finalment, abans de donar per finalitzada la seva jornada laboral es dirigeix a una sala per desinfectar-se.

“Un cop passi la crisi del coronavirus, pretenc tornar a volar, però no descarto quedar-me un temps més exercint la sanitat fins que es recuperi al 100% el sector aeronàutic”, confessa Murad.

La construcció d’ales en repòs

La situació d’una TCP a les portes de treballar en una aerolínia

A l’Anna Tur, TCP de 35 anys, resident a Eivissa, li faltaven només 15 dies per signar el seu contracte amb Vueling i, fins i tot, ja li havien lliurat l’uniforme. “Després de superar amb esforç els processos de selecció i de fer el curs de conversió de l’aerolínia i les pràctiques, he vist que la meva il·lusió s’ha truncat d’un dia per l’altre”, es lamenta.

A través dels correus oficials de Vueling i dels mitjans de comunicació, es va fent una idea de la seva situació a l’aerolínia. A més a més, parla amb els seus companys de promoció per un grup de WhatsApp. “Creiem que per a aquesta temporada no ens necessitaran”, explica.

L’Anna creu que aquest confinament hauria de ser una oportunitat per replantejar-nos la nostra manera de viure tan accelerada. “Ha hagut d’arribar una pandèmia mundial perquè valorem encara més la natura, l’amor propi, la companyia dels altres, i en definitiva, les petites coses de la vida que són les més importants”, assegura. Amb la mirada posada al cel, desitja que aviat se superi aquesta crisi mundial i algun dia es torni a posar l’uniforme d’hostessa de vol.

Els aprenents de la professió repassen via on line

Atès que el curs de formació inicial per a l’obtenció del certificat de TCP està regulat per l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) i té caràcter 100% presencial, la pandèmia del coronavirus també ha frenat les ales dels alumnes de les escoles aeronàutiques.

No obstant això, durant el període de confinament, escoles homologades com Central BCN de Sant Boi de Llobregat, han ofert classes complementàries per videoconferència perquè un cop es reprenguin de manera presencial, els alumnes puguin superar els exàmens sense problemes.

Així doncs, el passat 8 de juny, l’escola Central BCN va tornar a obrir les seves portes per continuar amb la formació dels seus alumnes. De cara al juliol, l’equip de la TCP, Laura Comas, donarà la benvinguda a un nou grup que es formarà mitjançant un curs intensiu, sempre tenint presents les mesures de seguretat. “L’aula és gran i permet la distància social exigida entre els alumnes”, menciona la directora. Serà el primer grup de futurs TCP’s que haurà de formar-se seguint condicions extraordinàries. “L’ús de la mascareta serà obligatòria al centre i les zones comuns, com són la cuina i el vestuari, romandran tancades”, afegeix la Laura.

Sense processos de selecció fins d’aquí a uns anys, segons una ex recruiter

La Carmen López, ex recruiter d’Emirates de 39 anys i resident a Barcelona, actualment assessora a TCP’s que aspiren a treballar en aerolínies i els ajuda en els processos de selecció. Especialitzada en les grans companyies d’Orient Mitjà, (Emirates, Etihad i Qatar Airways), s’aventura a afirmar que “no hi haurà selecció de cap tipus fins d’aquí a un parell d’anys a cap companyia aèria ja que la majoria d’elles estan aplicant ERTO’s, algunes estan fent fallida i altres, reduint bases”. Així mateix, adverteix que en un futur, “les aerolínies que practiquen reclutament massiu contractaran els candidats i perfils que siguin més competents” i que, en conseqüència, “una persona que acaba de fer el curs de TCP, ho tindrà més difícil que una altra que ja té experiència volant i que coneix les dificultats de la feina”.

L’autora del llibre “Vida després de Dubai”, on narra les seves experiències com a TCP i recruiter d’Emirates, està convençuda que amb la pandèmia del coronavirus, els processos de selecció en línia seran molt recurrents a totes les empreses i que s’hauran d’adaptar a aquest nou format d’entrevistes. “Haurem de practicar amb la càmera frontal dels nostres mòbils, gravant-nos o parlant davant del mirall”, explica.

A través del seu canal de Youtube, titulat “Carmen, la Recruiter”, ha aprofitat els dies de confinament per publicar vídeos sobre el treball del TCP, l’actual situació del sector aeronàutic i consells pràctics a l’hora de postular per les aerolínies.

D’altra banda, la Carmen assegura que durant l’estat d’alarma ha notat un ascens de TCP’s interessats en el seu assessorament personal que es troba detallat a la seva web (larecruiter.es). “En aquest període de confinament és molt encertat apostar per formar-se, per millorar el CV i per aprendre tècniques per superar entrevistes per competències”, explica.

El futur de l’aviació

Un dels factors primordials encara per determinar per al restabliment del trànsit aeri és si la demanda de vols augmentarà de forma significativa durant els propers mesos. Modesto Alonso, psicòleg aeronàutic, considera que la compra de bitllets dependrà de diverses variants. D’una banda, influiran les condicions locals i globals de l’estat del problema sanitari i operacional del sistema aeronàutic. D’altra banda, afectarà la psicologia, les necessitats i les circumstàncies de cadascú. D’aquest còmput, sortirà l’avaluació i gestió de riscos a l’hora de superar la por al contagi i de pujar a un avió.

Tenint present les variables mencionades i un cop aixecades les fronteres dins de la Unió Europea, moltes aerolínies s’han sumat a una guerra de preus i d’ofertes per tal d’estimular la demanda de vols i revertir l’enfonsament d’ingressos que han patit durant el confinament. Així mateix, Iberia va anunciar viatges des de 25 euros per a més de 50 destinacions dins del continent europeu. Vueling va llançar una promoció de tres dies amb bitllets des de 9,99 euros. I la low cost, Ryanair, va oferir 250.000 seients a 29.99 euros per a tots aquells viatgers ansiosos de visitar les grans capitals europees.

Així mateix, segons un informe publicat per la IATA el passat 9 de juny, la tarifa mitjana d’un viatge d’anada i tornada (sense tenir en compte tasses i impostos) serà de 254 dòlars (226 euros) durant aquest 2020, és a dir, un 20% menys que al 2019, i pujarà lleugerament a 257 dòlars (229 euros) el 2021.

En la mateixa línia, el passat 21 de juny l’Agència Europea de Seguretat Aèria (EASA) i el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC) van prendre una decisió que va suposar un alleujament econòmic per a les companyies aèries. Ambdós organismes van publicar un protocol de seguretat vinculat al coronavirus que eximeix les aerolínies de deixar seients lliures justificant que no cal, ja que l’aire a cabina es renova permanentment. No obstant, el document estableix l’obligatorietat de portar mascareta durant tot el vol i a les instal·lacions dels aeroports.

Així doncs, tant els passatgers com els TCP’s s’hauran d’acostumar a les noves mesures de seguretat adoptades als aeroports i als avions. D’una banda, les aerolínies recomanen fer el check-in on line, portar el bitllet al telèfon per evitar el contacte físic i facturar l’equipatge. De l’altra, aeroports com el de Josep Tarradellas del Prat de Llobregat o el de Madrid-Barajas, Adolfo Suárez, han instal·lat marques al terra per respectar la distància de seguretat, càmeres termogràfiques per mesurar la temperatura dels passatgers, mampares als mostradors de facturació i dispensadors de gel desinfectant. A més, s’han col·locat cartells i s’emeten missatges per megafonia per recordar les mesures de seguretat vinculades al covid-19. I per suposat, s’han incrementat els processos de neteja i desinfecció a totes les instal·lacions de l’aeroport i als avions.

Un cop a l’avió, no està permès passejar innecessàriament per l’aeronau, no hi ha revistes ni cap altre tipus de papers i el servei de càtering és bastant limitat.

Malgrat les circumstàncies, la Paula Dalli, hostessa de vol d’Iberia pensa que fer sentir acollits als passatgers a bord en temps de coronavirus és qüestió d’actitud i que no per haver de mantenir un cert distanciament cal fer sentir a la gent incòmoda. “Un somriure es pot veure en els ulls, més enllà de la mascareta”, garanteix.

Durant els últims mesos el coronavirus ha revolucionat el sector aeronàutic, però tal i com fan saber a través de les xarxes socials, els Tripulants de Cabina de Passatgers han renovat forces durant el confinament per tornar a volar, vetllar per la seguretat i gaudir de la professió amb més ganes que mai.

El Llobregat.  Todos los derechos reservados.  ®2020   |  www.elllobregat.com