Esparreguera

Esparreguera i Olesa impulsen la Federació Catalana de Passions

Redacción | Miércoles 16 de marzo de 2016
Déu anys han hagut de passar entre el 4 de juny de 2005, dia que es va celebrar la primera trobada de Passions dels Països Catalans en el marc de la Capitalitat de la Cultura Catalana d’Esparreguera, i el 21 de novembre de 2015, quan es va enllestir a Olesa de Montserrat el procés de creació de la Federació Catalana de Passions.

Tot i el caràcter voluntari dels espectacles i les dificultats econòmiques al llarg d’aquests darrers anys, les diferents passions de Catalunya, entre elles, Esparreguera, Olesa i Molins de Rei han aconseguit presentar recentment la Federació Catalana de Passions. Tot just a les portes de la Setmana Santa i, per tant, quan s’estrenen les noves temporades d’aquests macroespectacles, l’entitat representa una alenada d’aire fresc i d’optimisme per fomentar i mantenir aquestes propostes artístiques que, compten, a més, al territori, amb els teatres més grans i impressionants de la zona.

Com no podia ser d’altre manera, la nova Federació Catalana de Passions tindrà un clar esperit baixllobregatí, començant per la seva presidència, que rau en la figura de Josep Cuscò, president de la Passió d’Esparreguera. Per la seva part, Sam Carrique, president de la Passió d’Olesa de Montserrat, serà el secretari de l’organització, a més de Miquel Olivé, de la Passió de Molins de Rei que formarà part de la direcció com a vocal. Més enllà de les nostres fronteres comarcals, l’entitat aplega a les passions de Catalunya més destacades com són les de Villalba dels Arcs, Ulldecona o Cervera, que es sumen a les nostres tres entitats. Entre totes de ben segur que aconsegueixen atraure a la resta d’entitats del país que porten a terme aquesta actuació cultural-religiosa i que arriben a una trentena a Catalunya.

Gir solidari a Esparreguera
Només un dia després de la presentació de la Federació, la Passió d’Esparreguera va donar el salt a l’escenari en una nova temporada dirigida per, Jaume Rovira, que repeteix després de la seva estrena l’any passat. De fet, enguany tanca un cicle d’importants canvis que va iniciar al 2015 tant en l’àmbit del repartiment, com de la inclusió i supressió de quadres, com en el dibuix i idiosincràsies d’alguns personatges, segons exposa, l’entitat d’Esparreguera.

Per aquest 2016, entre els canvis més destacats trobem l’ordre dels quadres. La Sessió del Sanedrí passa a fer-se al segon acte, en la part del matí, el que ha necessitat de l’adaptació del preludi de tarda per mantenir la coherència entre la música i la dramatúrgia. En aquest sentit, precisament per agilitzar les mutacions entre escenes, s’ha separar el Complot de Judes del dels Mercaders del Temple, que es representarà en un dels laterals de l’escenari. Com a quadre clau, la Resurrecció experimentarà millores tècniques per dotar-lo de més espectacularitat.

D’altra banda, la Passió d’enguany serà del tot especial pel gir social que emprèn l’entitat. L’aliança entre Mans Unides i La Passió d’Esparreguera per lluitar contra la pobresa farà que, sota el lema Passió Solidària, els espectadors col·laborin amb una part del preu de l’entrada en projectes de l’ONG als països més desfavorits on té presència.

Olesa, pel talent femení
Tot i que el personatge principal és un home, La Passió olesana no renuncia a destacar el paper important de la dona i, així, el seu talent. Novament sota la direcció d’Ignasi Campmany, s’han reformulat algunes escenes de l’espectacle per tal d’aconseguir que les actrius del municipi puguin interpretar més papers: “D’aquesta manera s’aconsegueix que les dones tinguin més pes en l’espectacle olesà, permetent que el sòlid talent femení llueixi en les representacions”, expressen fonts oficials de l’entitat. En aquest sentit, de fet, tres escenes on només hi havia personatges masculins comptaran amb la figura de la dona. Es tracta, en concret, de l’Entrada a Jerusalem, els Mercaders del temple i l’Hort de Getsemaní.

En paral·lel, en resposta al seu tarannà innovador, La Passió d’Olesa continua en la seva aposta per convertir l’obra en una proposta dramaturga, com dèiem, innovadora i adaptada al llenguatge teatral més contemporani; sempre sense oblidar l’equilibri amb la tradició. En aquest sentit, s’han millorat els canvis entre escenes, s’ha guanyat en dinamisme, s’ha reduït el temps total de l’obra per adequar-la a una proposta més comercial i s’ha continuat amb la implantació de la tecnologia, com en temporades anteriors, a través del ‘vídeo mapping’, amb projeccions que actuen amb els actors i el decorat. D’altra banda, s’ha millorat el sistema de sobretítols a través de dues pantalles sobre la boca de l’escenari que permet seguir l’espectacle en castellà i anglès. III