Baix Llobregat

El Baix Llobregat consensua el seu full de ruta

Imanol Crespo | Martes 12 de julio de 2016

El Centre d’Estudis publica les conclusions del plenari del Congrés ‘El Baix Llobregat a Debat’ | Els reptes i propostes sortints de les dues jornades de plenari queden a l’espera de les propostes del Fòrum Municipalista i d’altres comunicacions



Tot i que les conclusions definitives del Congrés ‘El Baix Llobregat a Debat’ no arribaran fins a ben entrada la tardor, ja podem conèixer un primer dibuix del que serà aquesta ‘Carta Magna del Baix Llobregat’. El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha exposat les seves conclusions després del plenari del Congrés celebrat al Palau Falgueras de Sant Feliu de Llobregat i després de mig any d’activitat precongressual, el que deixa una primera mostra d’intencions del que ha de ser el full de ruta del territori.

El document de síntesi, de setze pàgines, resum els diferents reptes del territori, així com diverses propostes a encetar en relació a tres grans àmbits: identitat, cultura i coneixement; compromís, cohesió social i dinamització econòmica; i entorn i gestió del territori.

Qüestió de valors

Parlar d’identitat, cultura i coneixement ens deriva, inevitablement, a un parany abstracte i, de fet, és segurament l’àmbit més genèric on es defineix el tarannà del nostre territori. No és, però, menys important que la resta, sinó el millor punt de partida: què hem sigut, què som i què volem ser. “La construcció social i la creació de relacions de pertinença estan integrades en el mateix procés de naixement d’una identitat col·lectiva en permanent evolució”, recull el document. “La recerca i el coneixement sobre els moviments socials han corroborat un model de cultura democràtica, basada en la defensa dels valors de justícia, equitat i solidaritat, que ha ajudat a construir la identitat col·lectiva del Baix Llobregat a través de les lluites per les llibertats, el moviment obrer, el veïnal, la defensa de l’agricultura, el compromís dels primers ajuntaments democràtics i molts altres moviments que han conformat el passat recent i el present”.

Una identitat que, segons avançava a aquesta capçalera la presidenta del CECBLL, Conxita Sánchez, és cada vegada més diversa, entès aquest punt com una riquesa més del territori. D’una banda, “ha emergit, en alguns casos, la preponderància dels sentiments de pertinença local respecte als comarcals”. D’altra, “la comarca es percep en ocasions amb una identitat metropolitana i perifèrica a la gran Barcelona”. Són les diferents realitats d’un mateix territori que ha de trobar l’encaix ideal, més enllà de les divisions internes per les seves característiques, en el nou context metropolità.

Segons les conclusions del plenari, la dona i el jovent han de guanyar protagonisme en el procés de creació de construcció social. D’altra banda, la crisis ha colpejat des del 2008 de manera important a territoris perifèrics com el nostre. “En aquests moments de transformació és quan les societats han de repensar les seves identitats i les seves pràctiques culturals i, si volem una societat inclusiva i democràtica, que freni la desigualtat social, haurem de posar el coneixement i la recerca al servei d’assumir aquest repte”.

L’àmbit mostra el ric teixit associatiu del territori així com la cultura popular i les seves noves expressions que es sumen a la tradició. També és la constatació dels diversos paisatges, patrimoni del territori heterogeni per antonomàsia: el seu caràcter agrícola i industrial; urbà i rural; local, comarcal i metropolità; tots “conformen la diversitat social i integren un patrimoni sovint desconegut”.

Parlant estrictament de cultura, les conclusions recullen la controvèrsia que el finançament –o la falta de finançament, millor dit- sempre genera degut a les retallades i a l’absència d’una llei de mecenatge que afecten negativament a la producció i al consum cultural. En aquest sentit, es promou incentivar també el finançament privat de manera coordinada, amb els que aporta el teixit associatiu i les administracions públiques.

Es qualifica el món teatral del Baix com actiu i amb tradició ‘amateur’; es parla d’una programació en dansa i música diversa; de molta activitat de cultura literària amb unes biblioteques i uns arxius que són autèntics nodes de socialització ciutadà; mentre que, pel que fa les arts plàstiques, sí que trobem un panorama més fragmentat i divers.

El primer dels àmbits destaca el paper de l’educació i incentiva als municipis a estimular i garantir la innovació educativa: “El bucle recerca, innovació, coneixement, divulgació és actiu a la comarca i és útil tant per crear ocupació i dinamitzar l’economia en aspectes tècnics, com per facilitar la creació d’indústries culturals innovadores: itineraris socials i naturals, visites de patrimoni vinculades a la gastronomia, treball per projectes a les escoles... Hem de garantir el cicle integral del coneixement: que la recerca sigui útil i que arribi a tota la societat”.

Més amb la presència al territori de centres d’estudis universitaris com la UPC, l’Escola Superior d’Agricultura, a més dels centres tecnològics i científics (Citilab, Museu de Matemàtiques, Sant Joan de Déu, etc).

I acabem aquest àmbit parlant de mitjans de comunicació. Segons el document, “els mitjans comarcals ajuden a refermar la identitat col·lectiva i són un instrument per al coneixement i el reconeixement social. Aquests darrers anys la digitalització i la xarxa han canviat radicalment els mitjans d’arreu. Al Baix, tot i no comptar amb una capçalera de referència i només disposar d’algunes poques revistes en paper, s’ha passat en pocs anys a la creació de diversos diaris i publicacions digitals, algunes amb projecció quasi comarcal. Al seu costat les ràdios locals i les TV, també les digitals, són uns mitjans de comunicació vius i cohesionadors del teixit social. Els mitjans juguen un paper cabdal en la interacció entre el nou coneixement i la seva projecció social; i, per tant, cal comptar amb ells com a conformadors de la construcció social del territori”.

En aquest sentit, afegim que, segons una enquesta feta a professionals del sector del Baix Llobregat, aquesta publicació, El Llobregat, va ser escollida com a publicació impresa de referència.

Compromís, cohesió social i dinamització econòmica

En aquest àmbit és, segurament, on el Baix Llobregat ha experimentat una gran transformació en les darreres dècades passant d’una tradició eminentment agrícola a comptar, primer, amb un pes notable a nivell industrial i, segon, a comptar amb excel·lents oportunitats pel que fa els serveis. Aquest representa un 63,4% de l’activitat econòmica comarcal, set punts per sota de la mitjana catalana, mentre que a nivell d’indústria compta amb un 28,7%, precisament, set punts percentuals per sobre de la mitjana de Catalunya.

És, com li agrada explicar al president del Consell Comarcal, Josep Perpinyà, la comarca dels quatre deus: “som el 10% del PIB català, el 10% de la població de Catalunya, el 10% de les empreses del territori i el 10% dels contractes laborals”. Tot un poder econòmic de Catalunya amb empreses de primer ordre a nivell nacional i internacional. El Baix és, de fet, el tercer motor econòmic del país, la qual cosa “no es veu compensada pel conjunt de les inversions públiques que es realitzen. Una circumstància que actua com a fre de les potencialitats de la comarca i de la seva cohesió social”.

Per sectors, el document exposa la importància de l’automoció, l’alimentació, la indústria química, el turisme, el comerç o la logística com a sectors clau del territori, fent especial menció en aquest darrer: el Baix Llobregat, per la seva posició privilegiada entre el Port i l’Aeroport de El Prat, s’ha convertit en un nexe intermodal de mercaderies de primer ordre. De fet, es considera que és “la plataforma logística multimodal més important de la Mediterrània, fet que el futur corredor del Mediterrani consolidarà”. En tot cas, com a assignatura pendent, recomana que la “comarca no ha de ser només un territori de pas de mercaderies, sinó que les empreses del sector han d’aprofitar aquesta oportunitat per afegir valor a la cadena logística, han de millorar les condicions laborals i les capacitats i qualificació professional dels seus treballadors, reforçant la col·laboració amb els centres formatius, definint perfils professionals i incorporant experiències de formació dual. Han de buscar l’equilibri entre rendibilitat econòmica i medi ambient i han de modernitzar les seves flotes de transport amb l’objectiu de cercar sistemes menys contaminants i més sostenibles”.

D’altra banda, es parla de la necessitat de les PIMES de guanyar dimensió, establir aliances i clústers sectorials i potenciar la seva productivitat per assumir amb garanties reptes com la internacionalització i la competitivitat. Encara en el debat sostenible, es recomana veure la crisi energètica –que pot esdevenir una barrera a l’activitat empresarial- com una oportunitat de futur si s’avança en propostes alternatives des desenvolupament sostenible.

El segon àmbit recull, amb aquest objectiu de preparar-se al futur, tres transformacions a mig i llarg termini que els empresaris hauran de tenir en compte: innovació en els sectors vinculats a l’economia dependent del petroli; la reducció de la dependència del teixit empresarial de la PIME en relació a sectors d’activitats de futur complex; i, per últim, en relació amb el Clúster d’Automoció del Baix Llobregat, es considera que és molt potent, però que cal tenir present que les grans empreses tractores tenen els centres de decisió fora de la comarca. En aquest sentit, les empreses proveïdores auxiliars vinculades al clúster han de reforçar les seves capacitats competitives, innovant i establint estratègies de diversificació.

En conclusió, el document planteja la necessitat d’impulsar noves formes de treballar, produir i consumir basats en l’economia social, cooperativa i solidària, en el tercer sector i en l’economia reproductiva: “Iniciatives d’alt impacte social i de valor públic, complementàries i aliades de les polítiques públiques”. De la mateixa manera, el territori ha d’apostar per un mercat de treball de qualitat, que asseguri la igualtat d’oportunitats als treballadors i a les treballadores.

Entorn i gestió del territori

El Baix ha passat de tenir 551.971 habitants a l’any 1975 a comptar 806.651, actualment. Un quart de milió en només quatre dècades: “Aquest creixement ha anat paral·lel a l’evolució de la democràcia i al rol adquirit pels ajuntaments que han passat de cobrir necessitats bàsiques d’infraestructures locals com el clavegueram i l’enllumenat, a la dotació de nous serveis i la seva millora”. Ara bé, tot i que benestar, ocupació, generació de riquesa i desenvolupament territorial sempre estan en les polítiques locals, des de l’any 2008, el context i, per tant, la manera d’abordar aquestes polítiques ha de ser diferent: “aquest any ens situa en un nou escenari on es constata que el creixement és finit i que potser cal atendre altres prioritats, harmonitzant allò que ens pot semblar contradictori”. En aquest mateix sentit, el document síntesi del CECBLL considera oportú treballar en dos conceptes: superar accions parcials i aconseguir que les eines de planificació global concretin el treball a fer avui dia, tant per part de l’administració com pel conjunt de tota mena d’organitzacions.

El document és la constatació que ‘El riu Llobregat també és vida” i que, per tant, la continuïtat i desenvolupament de la directiva marc de l’Aigua de la UE i del pla de gestió de conca són les eines bàsiques per a la millora del riu. A més, cal preservar el ric aqüífer de la cubeta del Llobregat, una reserva estratègica de primer ordre.

D’altra banda, es recull el nou auge de l’agricultura amb un Parc Agrari que es presenta com una joia no només pel territori sinó també per Barcelona i el país (el Baix posa el 15% dels aliments de Catalunya); és destaca la quantitat de massa forestal del territori (del 60%), així com la importància marítima i evidentment fluvial, un territori, en aquest sentit, “fortament pressionat per la densitat urbana”.

Pel que fa la ubicació de la comarca i la seva comunicació a Barcelona, ha estat sempre un dels punts forts del territori. Però, és clar, Barcelona, abraça i abrasa: “la comarca ha esdevingut una autèntica via de serveis que de manera radial s’adrecen cap a Barcelona. Autovies i autopistes, xarxes ferroviàries de rodalies i de gran velocitat. La influència del Port i de l’Aeroport. Les xarxes d’abastament d’aigua de rec i pel consum humà. Les xarxes de depuració d’aigua. La conducció de salmorres, les xarxes de transport de l’energia elèctrica i de combustibles i un llarg etcètera. “L’entorn del riu esdevé una galeria de serveis”. Amb tot, aquest Congrés vol servir, a més amb la complicitat de la nova presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, perquè el territori deixi de ser el pati de darrera de la ciutat comtal o la porta d’entrada; “sigui com sigui, una cosa com a complementària de Barcelona. És el moment que el Baix sigui un aliat estratègic de Barcelona”.

En qualsevol cas, la mobilitat és un repte pendent i, sobretot, la connexió entre les dues bandes del riu, que continua unint i separant alhora.

Archivos adjuntos