L'altra portada

Discapacitats psíquics no van poder viure a un pis tutelat de Mas Lluí per l’oposició dels “veïns”

Jueves 01 de septiembre de 2016
“La comunitat de veïns quan va saber que un pis, destinat per diferents usuaris amb discapacitat psíquiques, anava a ubicar-se a Mas Lluí, van al·legar problemes urbanístics, més aviat, per poder impedir la ubicació”, argumenta la regidora de benestar social de l’Ajuntament de Sant Just Desvern, Gina Pol.

Fa cinc anys i mig el sentiment de por va provocar que ciutadans amb discapacitats psíquiques no poguessin entrar a viure als baixos d’un bloc de pisos tutelats de Mas Lluí, a Sant Just Desvern, perquè “els veïns es van oposar”, segons informa Lola Castañ, vicepresidenta de Salut Mental Baix Llobregat. L’Ajuntament de la ciutat torna ara a oferir habitatge públic adreçat, en aquest cas, a un altre col·lectiu que pateix trastorns mentals.


Qui té la culpa?
La Lola Castañ narra que l’any 2011 la comunitat de veïns del bloc la illa 2 de Mas Lluí es va “negar” a que persones amb síndrome de Down i discapacitats psíquics ocupessin els baixos d’un pis tutelat que oferia l’Ajuntament de la ciutat. La vicepresidenta ha afirmat que “hi ha molta gent que no distingeix entre un síndrome de Down, un malalt mental o un discapacitat físic o psíquic i llavors tot ho engloben amb problemes, i tenen por al desconeixement”.

L’Alex Prieto, llavors president de la comunitat de veïns, respon que “cap veí es va negar a que vinguessin” i que “la base del problema van ser les irregularitats i la sospita de que des de l’àmbit municipal no s’havia fet alguna cosa bé”. Promunsa, promotora municipal de Sant Just Desvern, va dir que construiria 39 habitatges públics a Mas Lluí, dels quals en el moment de signar les escriptures només quedaven 37. Els dos pisos “desapareguts” van ser unificats en un de sol de 180 metres quadrats, ja què l’empresa municipal podia “modificar al seu gust la divisió horitzontal dels immobles”, una clàusula que els veïns ignoraven, alerta Prieto.

“Ocultar clàusules”
L’expresident de la comunitat recorda que “no ens vam negar a que entrés aquesta gent, sinó que només ens semblava que les modificacions que s’havien fet no eren correctes perquè s’havien modificat les estructures dels pisos un cop comprats”. Prieto puntualitza que “ningú es pot negar legalment, ni moralment a que vinguin unes persones a viure a un pis perquè no es pot fer fora a ningú”. La queixa està en la promotora de l’Ajuntament de Sant Just Desvern, que “ens va ocultar clàusules i modificacions”.

La regidora de benestar social del consistori de Sant Just Desvern, Gina Pol, recalca que aquest fet va ocórrer en l’anterior mandat quan la comunitat de veïns, al saber que un pis es destinaria a usuaris amb discapacitat psíquica, va atribuir “problemes urbanístics més aviat per impedir la ubicació”. III