No s’hi fa, tampoc, cap anàlisi de la realitat socioeconòmica. Si no fem una anàlisi de les causes de fons, estructurals, de la crisi, no podrem donar una resposta que vagi a l’arrel del problema. Així, s’hi parla de dret a l’habitatge ignorant la realitat de desnonaments o de l’estat de molts edificis, no s’hi donen dades de desocupació quan la feina és una de les principals preocupacions o s’hi arriba a afirmar la voluntat de «reactivar el comerç local» mentre els supermercats i hipermercats inunden la ciutat.
Alhora, no hi ha cap mena de concreció. Sense definir els recursos econòmics, humans, materials i de qualsevol altra mena per dur a terme les accions, el govern municipal no es compromet a res. Alhora, cada acció podria tenir finalitats i orientacions ben diverses. Això, acompanyat del no establiment de cap mecanisme d’avaluació, en dificulta enormement la fiscalització.
Finalment, cal parlar de la gran mentida difosa pel PSC: la implantació d’un salari mínim local de 1.071,40 euros. Cornellà en Comú-Crida per Cornellà hem demanat la inclusió de clàusules socials a cada contracta que ha vingut al Ple durant el darrer any, i s’hi han negat de totes totes. Primer deien que era il·legal, després que no ho sabien i, ara, que ho estan estudiant. Tot d’excuses. Quan venia a Ple la proposta de la plataforma Anem a Mil per establir un salari de 1.000 euros, la primera reacció va ser rebutjar qualsevol compromís.
La realitat és que no hi ha cap mena de voluntat política més enllà d’esbombar titulars que juguen amb les principals preocupacions dels cornellanencs i les cornellanenques. III