Juan C Valero

El Llobregat, nou pol de desenvolupament econòmic sostenible i net

Joan Carles Valero | Miércoles 02 de noviembre de 2016
El riu Llobregat ha estat històricament una infraestructura bàsica pel desenvolupament miner, industrial i agrícola de Catalunya. Aprofitant la recuperació mediambiental del riu dels darrers anys i els milions de turistes que visiten Barcelona, el Llobregat esdevindrà de nou en un potent pol de desenvolupament econòmic sostenible i net amb el projecte Via Blava de la Diputació de Barcelona ,que recuperarà les seves riberes, aigües amunt, fins a les seves fonts a Castellar de N’Hug.

L’Hospitalet acaba de guanyar un tram del riu Llobregat a Cornellà desprès d’un acord per ajustar els dos termes municipals als accidents geogràfics i a les infraestructures, com la Ronda de Dalt al seu pas entre l’hospitalenc barri de Sant Feliu i Sant Ildefons. Feia cent anys que no es modificaven les fronteres entre aquestes ciutats. Qui signa aquestes línies travessa el riu Llobregat diverses vegades al dia, com la majoria d’habitants dels municipis als que dona nom. Ja fa anys que els que vivim al Baix Llobregat em recuperat el nostre riu pel nostre esbarjo: córrer, anar en bici o simplement passejar. Ho podem fer des de Martorell fins a la platja de El Prat a les dues riberes a excepció de la part de L’Hospitalet, que té tantes barreres que resulta infranquejable fins i tot per triatletes.

El proper divendres, 11 de novembre (Sant Martí, patró de Torrelles i de la seva festa major) el riu serà protagonista de la quarta taula rodona del cicle de debats sobre desenvolupament econòmic al Baix Llobregat i L’Hospitalet, que sota el títol “El riu Llobregat, infraestructura natural” es realitzarà a la Federació Obrera de Molins de Rei. A més de l’alcalde de la població amfitriona i parlamentari pel Partit Demòcrata Europeu Català (PDCAT), Joan Ramon Casals, participaran com a ponents el també alcalde d’Igualada i vicepresident segon de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, que lidera el projecte “Via Blava” pel Llobregat des de la seva responsabilitat al front de l’àrea de desenvolupament econòmic de la institució provincial. Un altre ponent d’aquest debat organitzat conjuntament pel Cercle d’Infraestructures que presideix Pere Macias i BCN Content Factory, amb la col·laboració d’aquesta publicació, serà el científic Enrique Morillas, vicepresident de la secció tècnica de Medi Ambient del Col·legi de Químics de Catalunya, que completarà la visió del riu des de la vesant de la qualitat de l’aigua.

Per davant de Nova York
El proper mes, aquesta revista publicarà un innovador reportatge que abordarà el valor (in)calculable del Delta del Llobregat, un mosaic de contrastos, entre els quals, els més fràgils són els espais naturals i el parc agrari. La autora d’aquest gran treball de recerca periodística, Carla Bermejo i Gil, es pregunta quant val tenir un espai com el delta enmig de la densitat urbanística més extrema? Quant val poder tenir accés a aliments de proximitat a pocs quilòmetres d’una ciutat com Barcelona gràcies al parc agrícola? Bermejo ha estudiat grans metròpolis, com Nova York, que estan desurbanitzant zones per tal de tenir terres lliures pel conreu a prop. Nosaltres ja gaudim d’aquest privilegi.

L’estem aprofitant? Més enllà, dels valors mediambientals, agrícoles i socials, quin potencial econòmic té el Delta i tot el riu que travessa successivament el solc prepirinenc, l’encavalcament de l’Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s’engorgi a Cercs, al congost del Cairat (entre Monistrol de Montserrat i la Puda) i a Martorell per, finalment, desembocar al mar a El Prat?
Aquestes preguntes són pertinents en un món dominat per la societat adquisitiva de R. H. Tawney, un llibre escrit al 1920 i encara no superat com estudi del capitalisme modern, on els pilars de la seva existència són la propietat privada, el lucre i el poder. Adquirir, posseir i lucrar-se continuen com a drets sagrats e inalienables a l’actualitat. Quant valen els espais naturals, quant val gaudir d’un rebost a tocar de Barcelona, quant val tenir la possibilitat d’accés a un oci gratuït i a l’aire lliure, quant val la seguretat alimentària, quant val el pulmó de l’Àrea Metropolitana, quant val un parc fluvial de 186 quilòmetres des de Castellar de N’Hug al mar? Tots aquests valors que a priori semblen que no tinguin ni rendiment ni cost econòmic poden arribar a convertir-se en actius econòmics. Bermejo respon a aquestes i altres preguntes, com si poden els mercats tenir èxit allà on alguns diuen que la política ha fracassat? Segons Pavan Sukhdev, un economista i director executiu de Gist Advisory citat per la periodista, “usem la natura perquè és valuosa, però la perdem perquè és gratuïta. Es tracta de trencar amb la invisibilitat econòmica de tot allò que aporta la natura”. Per exemple, el treball pol·linitzador de les abelles és econòmicament invisible, però es calcula que el seu valor total ascendeix a 200 milions de dòlars, casi el 8% del valor de tota la producció agrícola de la Terra.

Infraestructura natural
“El valor que ara li donem a la natura és zero, però segons la llei de l’oferta i la demanda això hauria de canviar perquè l’oferta de recursos naturals segueix reduint-se i la demanda, la població, segueix creixent”, explica l’informe de Bermejo. Aplicar la llei de l’oferta i la demanda en la natura és nou, però ja s’ha convertit en un mercat important als Estats Units. No només es tracta de veure el medi ambient com a capital per economistes, banquers, fons d’inversió i finances, que ja es mostren cada vegada més interessats en aquest àmbit. En el cas del Llobregat, el projecte Via Blava vol que esdevingui en una marca turística un cop la Diputació de Barcelona hagi invertit 20 milions d’euros per a convertir les riberes de tot el curs del Llobregat en un producte turístic per que es pugui transitar a peu, bicicleta o a cavall, des de Castellar de N’Hug fins el mar a El Prat. I això serà també una oportunitat per muntar petits negocis de lloguer de material, restaurants, hotelets, visites guiades, etcètera.

El projecte de la Diputació contempla el Llobregat com una infraestructura natural que s’emmarca en els compromisos per un món més sostenible i la Carta Mundial del Turisme, que subratlla la necessitat de recolzar-se en la conservació i biodiversitat, ja que un entorn mediambiental sa és un recurs que posa en valor el territori on es troba. Amb el projecte de Via Blava, la Diputació persegueix la certificació Biosfer a partir de recuperar la via de comunicació que històricament va ser el riu i la seva conversió en un camí viu i dinàmic que permeti posar en contacte els diferents municipis que creua i que, un cop recuperat, els “cosirà” per esdevenir en un projecte de país, segons subratlla Castells. III