Sant Andreu de la Barca

Llorca: “No podem admetre l’aturada de les obres de l’enllaç entre l’A-2 i l’AP-7”

Imanol Crespo | Miércoles 04 de enero de 2017
La relació entre el Baix Llobregat i Foment no només no millora sinó que no para de sumar entrebancs. El Ministeri ha aturat les obres de l’enllaç de l’A-2 amb l’AP-7,segons argumenten, perquè el projecte naixeria petit i insuficient i que, per tant, es col·lapsaria.

L’obra, que afecta fonamentalment als municipis de Sant Andreu de la Barca, el Papiol i Castellbisbal, consisteix en un viaducte de 850 metres que evitaria donar la volta que ara s’ha de donar i que és de 12 quilòmetres per passar d’una banda a l’altre del riu per carreteres comarcals.

Per la zona passen, segons les estimacions, uns 200.000 vehicles cada dia. Per aquest motiu, l’alcalde de Sant Andreu de la Barca considera fonamental obrir el pràcticament acabat pont i per aquest motiu ens avança que iniciarà una “ofensiva diplomàtica” per reactivar les obres i fer canviar d’opinió a l’actual titular del Ministeri, Íñigo de la Serna.

El projecte es va aprovar el 2006 i el 2010 ja es va produir la primera paralització de les obres. El més greu, segurament, és que des de fa sis anys la infraestructura està gairebé acabada. En els últims dos anys s’han fet dues modificacions de l’obra, amb la conseqüent aturada, i ara es farà una tercera; cosa que també es notarà en la partida pressupostària. L’obra passarà a costar, com a mínim, de 50 a 76 milions d’euros.

Segons Foment, d’iniciar-se l’actual projecte es donaria un efecte embut i no solucionaria els problemes de trànsit. Per això, el projecte es reformularà de nou per millorar-lo. Tot i això, Llorca es mostra en aquesta conversa amb El Llobregat optimista i esperançat de poder girar la truita.

-L’aturada de les obres de connexió és una mala noticia. És un projecte desafortunat perquè ha experimentat endarreriments continus. I ara que veiem que està quasi finalitzat que ens diguin que l’aturen, doncs, crec que ens haurem de moure. No podem admetre que això sigui així i punt. Començarem a moure alguns fils per tal de –o bé nosaltres o amb altres ajuntaments- poder parlar amb el Ministeri de Foment per veure si això es pot activar.

-Com va ser la comunicació?
-La comunicació va ser amb Castellbisbal. A nosaltres, oficialment, no ens han comunicat res. Ho sabem per ells. Però el que sí puc avançar-te és que comencem a fer gestions per la nostra part directament amb Foment per intentar que es canviï.

-Quin greuge representa per a la ciutadania?
-És una connexió important per la ciutadania i per les empreses dels nostres polígons. El poder fer aquesta connexió directa de sortida cap a Girona i França és molt important des del punt de vista logístic. Molts empresaris s’han interessat, de fet. Molts diuen, doncs, que baixin... És un enrenou. En el seu dia fer la connexió va ser una decisió encertada i important i el que lamentem és que any rere any s’hagi endarrerit per diferents motius. Recordo la última vegada que vam estar un grup d’alcaldes amb el delegat del Govern i de Foment i ens van dir que faltava molt poc i que havia un pressupost que estaria al pròxim any. Va arribar la crisis i es va aturar; després es va donar una empenta i ara, de nou, s’ha aturat. No podem ser subjectes passius i hem de prendre la iniciativa i, en aquest sentit, espero tenir una sèrie d’entrevistes al mes de gener.

-Diuen que el projecte naixeria petit i ja col·lapsat?
-No sé si petit i col·lapsat. Però el que s’ha de fer és acabar-lo. Perquè tot i que neixi petit i col·lapsat serà millor que no neixi. És millor tenir una connexió petita que no tenir-la; d’aquesta manera no la tinc. Està, però no la tinc. I ara què farem: tres anys més per fer el projecte, pressupostar-lo... Acabem-ho, encara que neixi petit. Perquè si neix petit és pel retard en la seva execució. Si hagués estat quan havia d’estar hagués nascut de forma adequada en aquell moment. I si continuen passant més anys, doncs, passarà el mateix.

-Ha faltat professionalitat o, fins i tot, falta de serietat institucional?
-No sé el que hi ha hagut. El que puc dir és que és un retard indegut. Cal, sigui com sigui, acabar-ho. És que falta molt poc i la tindrem. És pitjor i molt més insuficient no tenir la connexió, que tenir-la petita.

-Parlava d’actuacions. Descarta fer algun tipus de reivindicació més enllà del diàleg amb Foment?
-Crec en el diàleg i, per tant, aquesta serà la primera via. El diàleg institucional per aconseguir que reflexionin. En altres ocasions ho hem aconseguit i tinc aquesta esperança.

-Bé, amb tots els exemples que hi ha al territori, de moment el Baix Llobregat xoca amb Foment.
-Et posaré un exemple. Quan vam fer el mur pantalla de l’A-2, ens van dir que no per activa i per passiva. Que aquí no es feia. I allà està. Cadascú que vetlli pel seu, nosaltres ho farem.

-Estaria disposat a fer alguna aportació econòmica?
-No pertoca. El que hem de fer és negociar amb qui toca. Si a sobre hem treure diners dels pressupostos municipals, ja seria... El diàleg és una via que s’ha d’esgotar i s’ha de fer per les lleres adequades.

-El que no sabem ara és quin és el nou calendari?
-Aquest mes de gener tindrem una sèrie d’entrevistes i a partir d’aquí, si les coses van bé, podrem parlar d’un calendari. III