Joan Tardà

400 famílies de la comarca amenaçades per AENA

Joan Tardà | Jueves 06 de abril de 2017
Avui mateix, els treballadors i les treballadores de les cafeteries i altres punts d’hoteleria de l’aeroport d’El Prat es manifesten pels carrers de Barcelona.

Pot semblar contradictori que les persones que treballen en un dels indrets més dinàmics del país, icona de modernitat i reflex de la puixança econòmica i turística del nostre país, hagin de viure un moment de tant patiment com el que els toca de viure. Però no és gens contradictori, és ben real. La cobdícia d’AENA plana a manera d’amenaça no solament sobre les conquestes socials i salarials dels treballadors sinó que fins i tot sobre els mateixos llocs de feina. A l’òrgan estatal que gestiona els aeroports –AENA- no li interessa gens ni mica que l’aeroport de Barcelona sigui el més rendible, o si més no un dels més rendibles econòmicament de l’Estat espanyol. Ja en altres ocasions ha tractat de manera diferent el nostre aeroport i el de Barajas. De fet, quan ha calgut experimentar mesures restrictives tant des del punt de vista logístic respecte a l’ambició operativa com a aeroport internacional, tot supeditant-lo al de Madrid, com quan ha estat necessari experimentar mesures restrictives pel que fa als serveis aeroportuaris o quant al model laboral (recordo, com i de quina manera diferent respecte als de Barajas pretenien tractar els treballadors de l’aeroport barceloní pel que fa al pagament de l’estacionament de cotxes).

I ara, el conflicte sorgeix arran de les concessions dels punts de venda d’hoteleria. AENA, dit ras i curt, pretén trossejar les sis concessions d’hoteleria fins ara adjudicades, de les quals una té, des de fa quaranta anys, 22 punts de venda. El fet que parlem de quaranta anys de servei en el cas de l’empresa PansFood i de 400 famílies afectades, i d’un nombre important de punts de venda ha comportat que els treballadors i les treballadores, integrants d’una plantilla molt professionalitzada i competent, hagin contribuït a fer possible tant els èxits empresarials com les conquestes socials. Progressos com ara el predomini absolut de l’ocupació estable, avenços salarials i millores socials. En són un bon exemple el fet que ja fa vint anys s’assolí lligar la unitat de la concessió amb plantilles fixes i la normalització de la formació contínua, la qual cosa reverteix en els usuaris i en la qualitat del servei que s’ofereix a l’aeroport.

Trossejant les concessions, AENA només persegueix ingressar més diners mitjançant cànons del tot abusius sense assumir cap mena de responsabilitat social. Una manera de gestionar arcaica i depredadora, aliena als beneficis socials i col·lectius producte de la implicació professional i laboral dels treballadors. I, cínicament, AENA actua una vegada més com un ens colonitzador del territori i de la ciutadania. En aquest cas, extensible als treballadors del sector de l’hoteleria de l’aeroport d’El Prat. Una altra puntada de peu a tots nosaltres feta en el cul d’aquestes 400 famílies.

Que ningú no ho dubti. Les conseqüències de la divisió són del tot evidents: acomiadaments (cal recordar que per poder despatxar tan sols cal demostrar una minva en la projecció de beneficis i no calen pèrdues) en la mesura que els nous adjudicataris no podran fer viables les empreses a no ser degradin la qualitat de l’ocupació (es calcula que una reducció del 30% del salari) i tirin pel dret a través de l’eliminació de totes les millores que els treballadors han anat introduint –repetim-ho, conquerides gràcies a la bona feina i la responsabilitat dels treballadors i a la seva capacitat de negociació amb l’empresa- al llarg del anys a mesura que s’han anat renovant les concessions.

I encara resulta més cínica la posició d’AENA, per cert cal fer avinent que és qui taxa els preus dels concursos amb la qual cosa fins i tot barren el pas a la competència entre empreses, quan argumenta que pretenen trossejar la concessió dels punts de venda per tal d’estimular la participació de petites i mitjanes empreses. Gran falsedat en la mesura que només cal tenir present les condicions del tot inassumibles per part de les pimes per aspirar a la concessió.

Centenars de treballadors de la comarca viuen aquests dies moments d’incertesa i de neguit. Per això es manifesten, per això es mobilitzaran durant els dies de les vacances de Setmana Santa, per això estem intentant fer que el govern espanyol rectifiqui. I per això mereixen la nostra solidaritat, si més la solidaritat de la gent del nostre Baix Llobregat. III