L'altra portada

No reciclar sortirà car

Imanol Crespo | Jueves 02 de noviembre de 2017
El Baix Llobregat, tot i estar per sobre de la mitjana catalana, està a quasi 20 punts percentuals dels objectius europeus de recollida selectiva | La nova Llei de Residus, que es comença a debatre aquest novembre, inclourà un enduriment de la fiscalitat i, previsiblement, de les sancions

A diferència d’altres països europeus, l’esperit mediambiental i la gestió de recollida de residus va arribar, a Catalunya i Espanya, molt més tard el que ara deriva en una conclusió irrefutable: patirem les sancions d’Europa per no complir amb els objectius comunitaris. Segons la Unió Europea, caldria comptar amb un percentatge de recollida selectiva neta del 50% a l’any 2020.

Doncs bé, la comarca de la demarcació de Barcelona amb millor percentatge és el Maresme amb només un 33%, tot seguit del Baix Llobregat amb un 31,48%, les dues úniques comarques que estan lleugerament per sobre de la mitjana catalana (30,41%) i, de manera destacada, en comparació amb les dades metropolitanes (27,69%).

Això vol dir que, en el cas del Baix Llobregat, estem a quasi 20 punts percentuals de complir els objectius fixats per Europa per l’any 2020. Per afavorir la recollida selectiva neta –excessivament estancada des de fa anys sigui per la crisis econòmica o, fins i tot, pel robatori de material reciclat que no entra en les estadístiques (el cartró és un exemple molt evident)-, la Generalitat començarà a debatre, a partir d’aquest novembre, la nova Llei de Residus de Catalunya, que inclourà penalitzacions als municipis que més residus portin als abocadors o incineradores i, per tant, els que menys reciclin.

El director de l’Agència Catalana de Residus, Josep Maria Tost, ha destacat a El Llobregat el paper clau del Baix Llobregat en aquest sentit: “Entenem que la zona del Baix Llobregat és clau, perquè hi ha grans ciutats que sumen moltes tones de residus al país i hem de mirar de treballar al seu costat”, ha dit, apuntant a dos elements fonamentals: la proximitat de les mesures mediambientals i la col·laboració, entre d’altres, amb els grans productors com hotels, restauradors i grans indústries “on cal optimitzar la recollida selectiva”.

Per la seva banda, ha demanat la col·laboració del món local, fonamentals per aconseguir arribar als objectius europeus: “Necessitem que ens ajudin. Sabem que estan actuant, però ara ho hem de fer d’una forma ràpida. Es preparen canvis des del punt de vista de la recollida i sense la seva ajuda no podrem arribar als objectius que fixa Europa”.

Una col·laboració que de no donar-se els sortirà car. Perquè en paral·lel a l’elaboració de la nova llei, el Departament de Medi Ambient aplicarà un encariment dels cànons de residus ja des del 2018. El pròxim any passarà de 30 euros per tona a 35,60 € i està previst que sigui de 47 euros a partir de l’any 2020. El mateix passarà amb les incineracions: el gravamen passa a ser de 14,50 euros per tona als 17,80 (2018) i de 23,60 € a partir de 2020. Pujades del 57 i 68%, respectivament: “Aquestes xifres ja piquen pels ajuntaments”, deia Tost. Ara bé, el recaptat per aquest cànon reverteix en el món local en un 96%.

Més d’un kg al dia
Pel que la generació de residus, el Baix Llobregat genera 448,31 kg per habitant en un any o, el que és el mateix, cada veí de la comarca aporta 1,23 kg al dia. Aquesta dada està per sota de la mitjana catalana (495,49 kg a l’any/1,36 kg al dia) i de quatre comarques de la demarcació. Encapçalen les estadístiques les comarques més turístiques com són el Garraf (584,43 kg per habitant a l’any/1,60 kg per habitant al dia) i el Maresme (551,54 kg/año – 1,51 kg/dia).

En total, la regió metropolitana de Barcelona (Baix Llobregat, Alt Penedès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Oriental, ha generat 2.278.434 tones de residus municipals.

‘Big brother’ als contenidors
Més enllà de les penalitzacions que es poden derivar de la llei, el nou marc legal de residus planteja un altre gran eix d’actuacions que gira al voltant de la idea del pagament personalitzat de les taxes segons si es recicla més o menys. És a dir, qui més recicli acabarà pagant menys impostos i, per tant, es premiarà econòmicament el reciclatge.

Es podrà fer en positiu (amb bonificacions per les persones que reciclin) o en negatiu (penalitzant qui no recicli), però el que és ben segur és que es farà de la mà de la tecnologia que permetrà vigilar les nostres escombraries.

Serà a través de xips que s’ubicaran als contenidors tant els de cadascú del model ‘porta a porta’ (model ideal que ja funciona a 140 municipis de Catalunya i que continua en expansió) com en els contenidors de les grans ciutats que, progressivament, passaran a ser aparells intel·ligents amb aquesta finalitat.

A Catalunya ja hi ha tres ajuntaments que cobren taxes municipals de manera personalitzada: Argentona, Miravet i Rasquera. El pròxim any es sumaran Vilablareix i Riudecanyes. III

El biogás del vertedero de Garraf ingresa 1 millón de euros en AMB

La clausura, en 2006, del depósito controlado de la Vall d’en Joan, más conocido como el vertedero de Garraf, el mayor de España, no quiere decir que los 25 millones de toneladas de basura metropolitana acumulados desde 1974 hayan dejado de generar energía.

En concreto, se calcula que el depósito aporta 15 millones de metros cúbicos anuales de biogás.

Pues bien, el Consejo de Administración de TERSA, la empresa pública participada por Àrea Metropolitana y el Ayuntamiento de Barcelona, ha aprobado la municipalización del servicio de gestión de la energía a partir de enero de 2018. De esta manera, TERSA se responsabilizará directamente, por un lado, de la desgasificación del depósito y, por otro, de la comercialización de la electricidad obtenida a partir del biogás de los antiguos residuos.

Recuperar el control de la energía
“Es importante recuperar la gestión pública de la energía, porque es un servicio básico en el que no pueden primar los intereses de unos cuantos por encima del interés general”, ha dicho el vicepresidente de medio ambiente de AMB y vicepresidente de TERSA, Eloi Badia; que apostillaba: “De hecho, es uno de los sectores en donde la soberanía tiene un papel capital”.

La nueva medida es, según AMB, el primer paso para recuperar el control de toda la gestión de la energía que se produce en el ámbito metropolitano y que, progresivamente, irán pasando a ser de gestión exclusivamente pública: “Nos estamos dotando de herramientas para aumentar el liderazgo público, para independizarnos del oligopolio eléctrico y desarrollar un papel activo en el mercado energético”, ha dicho Badia.

Por su parte, Janet Sanz, presidenta de TERSA, ha considerado que el nuevo modelo favorece la eficiencia energética de las ciudades, la lucha contra la pobreza energética, así como el autoconsumo a partir de energías renovables.

Según fuentes oficiales, TERSA garantiza el empleo de las cuatro personas que trabajan en la planta y calcula que ingresará un millón de euros resultado de la venta de la energía. III

Transición hacia la economía circular

En los pueblos y ciudades del área metropolitana de Barcelona se generan aproximadamente 1,3 kg de residuos municipales por persona y día, y un 16% de estos son envases.

Estos envases, en su mayoría de plástico, son un problema para el medio ambiente, porque cuando acaba su vida útil y se deposita en vertederos, tarda mil años en descomponerse y termina contaminando las capas subterráneas y las corrientes de agua.

Por eso se quiere reducir el consumo de plástico en favor del de vidrio (100% reutilizable) y aumentar el reciclaje de los envases. Podemos prologar la vida útil del plástico si lo sometemos a un proceso de reciclaje donde el residuo se convierte en materia prima que sirve para producir nuevos productos.

Y es que el modelo de producción lineal que hasta ahora conocíamos, donde una materia prima se llevaba a la fábrica y sacaba un producto para consumirlo, está dando paso a la economía circular, una nueva forma de producir y consumir que se considera el único modelo de desarrollo posible, donde se pone en práctica el máximo aprovechamiento de los productos con la idea de que se generen menos residuos, pero también con la de permitir la conversión de dichos residuos en recursos o incluso productos destinados de nuevo al consumo. Consciente de la importancia de esta transformación, AMB trabaja para avanzar en este sentido desde las diferentes plantas de selección y tratamiento de residuos. Tal es el caso de SEMESA, una planta destinada a la selección de envases ligeros, para su posterior tratamiento de reciclaje en empresas especializadas, y al tratamiento de los voluminosos procedentes de la recogida selectiva. Esta planta tiene una producción anual de 24.000 toneladas y sus instalaciones están ubicadas en el centro de Tratamiento de Residuos Municipales de Gavà-Viladecans.

Nuevas y mejores plantas
Otras de las instalaciones destacadas es la planta de selección de Molins de Rei, que tras su remodelación y actualizaciones realizadas en el 2015 tiene una capacidad para recuperar más de 5.000 toneladas de materiales (más del 30% de las 16.000 toneladas que recibe anualmente).

Aunque el reciclaje de residuos orgánicos es un tema pendiente, la planta de Compostaje de Torrelles de Llobregat, en la que se han realizado mejoras en marzo de este año, recibe 4.500 toneladas al año de residuos orgánicos de los que se genera 1.000 toneladas de compost, destinado principalmente a la agricultura y la ganadería. III